D[eus
ho]nra[t] glo[riós] senyor no[stre], a[b gratia e benedictió] vostra comensam
[aquest li]bre, qui es dels comensam[ents de D]octrina pueril.
Del prolech
[1] Deus vol [que·ns cuytem e
tra]baylem en eyl a servir, cor la vida [e]s [breu] e la m[ort] s’acosta a nos
tots jorns, e per assó perdi[ment de temps deu esser] fort ahirable. Hon, al
comensament [deu] hom mostrar a son fiyl les cozes qui son generals en [lo mon]
perqué sapia deveylar a les specials; e fassa hom configer en vulgar a sson
fiyl al comensament d’assó que apendrá, per tal que entena so que configerá;
enapréss cové que a aquel sia feta construcció en aquel libra mateyx, lo qual
sia treledat en latí, cor ennans entendrá lo latí.
[2] Hon, con assó sia enaxí, per amor
de assó .i. hom pobre, peccador, menyspreat de les gens, colpable, mesquí,
indigna que [son] nom ssia escrit en aquest libra, fa abreviadament, con p[us]
planament pot, aquest libre e d’altres al seu amable fill, per tal que pus
leugerament e anans pusque entrar en la sciencia en la qual sapia conexer e
amar e servir son gloriós Deu.
[3] En lo comensament cové que hom
fassa apendre a son fill los .x[iiii. a]rticles de la santa fe catholica e los
deu manaments que nostro senyor Deus doná a Moysés en lo de[sert e] los .vii.
sagra[me]nts de santa Esgleya e los altres capitols conseguents.
[4] Covinent cosa [es] que hom a son
fiyl mostra a cogitar en la gloria de pareýs e en les penes infernals e en
los altres capitols qui·s contenen en aquest libre, cor per aytals cogitaments se acustuma lo infant en amar e en tembre Deu, e consent a bons nudriments.
[I]
De un deu
[1] Fiyl, tu sapies que articles son
creura e amar veres cozes e meravelozes de Deu. [2] Lo primer article es creura
en .i. deu, lo qual es comensament de tots comensaments e senyor benfactor de
tot quant es. [3] A creure·t cové .i. deu esser ten solament, en lo qual no ha
negun defeliment, ans es compliment de tots acabaments. [4] Aquest deu es
invisibla als teus huyls corporals e es visible als huyls de te anima. E es
digna de tota lahor e de tot honrament.
[5]
En Deu es bonea e granea, eternitat, poder, saviea e amor, vertut, veritat,
gloria e perfecció, justicia, larguea, misericordia, humilitat, senyoria,
paciencia. En Deu ha moltes vertuts semblants a·questes, e quescuna d’estes
vertuts e·nsems son .i. deu ten solament.
[6]
Hubligat est a creura e amar aquestes cozes, e per assó es[t cr]ea[t] e vengut
en aquest mon, que en .i. deu ten solament c[re]gues e adors e ams e temes; e
si assó no fas, les penes infernals t’epelen hon vajes sostenir trebayls
infinits.
[7]
Amable es Deu, cor es tot bo. Gran es Deu, cor tot quant es termena en eyl.
Durable es Deu, cor no a comensament ni fi. Temable es Deu, cor tot poder es en
eyl, e totes cozes sap.
[8]
Ffiyl, ama Deu per so qu’el t’am e que·t fassa agradable a les gens. [9] La
vertut que as en veser, en hoyr, en odorar, en gustar, en palpar, [t]ota la
has de Deu. [10] A[m]a veritat per tal que la divina veritat no·t sapia
mentider.
[11]
Menysprea la gloria d’aq[uest] mon, que poch dura, per so que s[ie]s posseydor
de la gloria qui no a fi. [12] La tua anima sadolla de la perfecció de Deu, cor
nuyla altra cosa no li pot d[on]ar compliment.
[13]
Fiyl, ama justicia, cor si no ho fas justicia te jugerá a sofferir foch
perdurable. [14] Non sies cobou a Deu de so que t’a donat, cor mes te pot
donar e tolra que altre. [15] Ages misericordia si vols que·t sia perdonat.
[16] Humilia·t a Deu, qui axalsa los humils e devala los argulosos.
[17]
No ages vergoya de honrar, servir e hobeyr a Deu, cor honrat senyor es; e ama
passiencia per so que no cages en la ira de Deu.
[18] Fiyl, si creus en .i. deu, a
complir te cové totes estes cozes damunt dites e moltes d’altres semblans a
aquestes, si vols esser agradable a Deu.
[II]
De Trinitat
[1] Obligat es, amable fiyl, a creura en la santa Trinitat de nostro senyor Deus, la qual Trinitat es .i. deu qui es en trinitat, so es a ssaber, Pare e Fiyl e Sant Esperit; e creura .i. deu es lo primer article, e creura en lo Deu Pare es lo segon article, e creura en lo Deus Fiyl es lo ters, e creura en Deus Sant Spirit es lo quart.
[2]
Deus Pare enjenra de si mateyx Deus Fiyl, e de Deus Par·e Deus Ffyl hix Deus
Sant Espirit; e lo Pare e lo Fiyl e lo Sant Espirit son .i. deu ten solament.
[3] Infinidament, eternal e ab tot compliment engenra lo Deus Pare Deus Fiyl, e
ix Deus Sant Espirit de Deus Pare e de Deus Fiyl. [4] Lo Pare es .i. e lo fyl
altre, e lo Sant Esperit es altre, [e totes a]questes .iii. perssones son un
poder, una saviea, [una] amor.
[5]
Ffyl, so que·t dich de l[a] S[anta Trinitat de Deu] e de la sua unitat, es axí
e encara mils que no·t pusch dir; e si tu en est mon per lum de fe assó creus,
en lo altra segle ho entendrás per lum d’enteniment inlluminat [per la divi]nal
intelligencia.
[6]
Saps per que tu, fiyll, no po[ts entendr]e e e[st] obligat a creura so que no
entens de la Santa Trin[i]tat? Cor la unitat e la trinitat de Deu es mayor que
[lo] teu enteniment e cor yo no t’o dich en manera [que tu ho] pusques
entendra.
[7]
No descrees tot so que no p[o]ts entendra, cor, si ho fas, tu vols fer mayor
ton enteniment [a totes] coses. E saps per que·t parle enaxí suptilmen[t]? Per
so que ton enteniment s’acustum a exalsar en entendre e ton voler en amar
Deu.
[8] No menyspreus, fyl, aquest libre
per so cor grossament es recomtat; cor no es fet a exalsat enteniment, ans es
fet per so que·ls enteniments dels infants puschan esser exalsats a entendra
aquest mon e Deu.
[III]
De creació
[1] Creador es f[a]edor qui ha fet lo
mon de no-res. On, en lo comensament creá Deus lo cel e la terra, e fo lo
primer dia dicmenge, en lo qual creá los angels. E en aquel dia caegren los
demonis del cel, per so cor volgren esser semblants al Altisme, e confermá Deus
los angels en estament que no poguessen pecar.
[2] En lo diluns creá Deus lo cel, en
lo qual estan los angels devant Deu. [3] En dimars creá Deus la mar e la terra
e les erbes e los arbres e lurs sements. [4] En dimecres creá Deus lo sol e la
luna e les esteles per illuminar la mar e la terra. [5] En diyous creá Deus
aucells e besties. [6] En divendres creá Deus home, lo qual hac nom Adam. E con
fo adormit, trach-li .iª. costa d’on creá fembree, so es Eva. E de Adam e Eva
som tuyt axits.
[7]
En aquel dia mateyx mes Deus Adam e Eva en paradís terrenal, e feu-lo senyor de
totes les besties e de totes les plantes e de totes les aus e de tot so que
terra leva ne sosté.
[8] En lo .viie. dia Deus
reposá, a demostrar que Deus avia dat al mon tot so qui era covinent a esser
creat; e per so lo .viie. die fo dia festival e dia de loar e
d’onrar e de contemplar Deu, a demostrar que en aquel dia con lo mon comensá
convenc a fenir lo compliment de nostra reempció.
[9] Fiyl, si vols aver salvació, a
creura te cové que Deus sia creador de tot quant es e que tot quant es tornaria
a no-res si Deus no ho sostenia, e sens Deu so que es no saria.
[10] Veyes, fiyl, Deus con grans coses
ha creades, axí con cel e mar e la terra, e veges quantes creatures diverses ha
creades, e esguarda con les creatures son beles e profitables; on, si en les
creatures a tant de be, hobri los huyls de ta anima e veges con gran e noble e
bo es lo creador qui totes coses ha creades.
[11] Tots los reys qui son ni tots los
homens d’aquest mon no porien crear .iª. flor ni una bestia, ne porien crear
nula creatura, ne porien vedar al sol son moviment ne a la pluya son
develament.
[12] D’aqueles coses qui son a l’hom pus necessaries ha Deus donade mayor abundancia, axí con de terra, d’aer e d’aygua e de foch e de sal e de ferre e de pa e de les altres coses semblans a aquestes.
[13] Creades ha Deus ales als aucels
per so que pusquen volar, e a·ls donada ploma per so que sia lur vestiment, e
a les besties a creades ungles per so que sien lurz sabates, e als arbres ha
creades fuyles per so que pusquen lurs fruyts medurar, e als peys ha creada la
mar per so que pusquen nadar, e a cada creatura ha creades Deus aqueles
proprietats que li son mester.
[14] Deus ha creat a hom lo caval per
cavalcar e l’estor per cassar e·l moltó per menjar e la lana per vestir e lo
foch per calfar e lo bou per arar, e totes les altres creatures ha creades Deus
a sservir home.
[15] Con serás, fiyl, a la taula e
aurás devant tu les viandes que deus menjar, remembra quantes creatures veurás,
les quals Deus ha creades, e·ntin con les coses que menges t’a Deus fetes adur
de diversos lochs.
[16] Deus ha creats tos huyls per so
que ab els lo veges en les creatures qui·l representen als huyls de ta pensa, e
Deus ha creada ta memoria per so que ab aquela lo remembres, e Deus ha creat
ton cor per so que sia la cambra hon lo tengues e·l ams, e Deus ha creades tes
mans per so que fasses bones obres, e ha creats tos peus per so que per les
sues carreras vajes, e a creada ta bocha per so que·l lous e·l baneesques.
[17] No poria dir, fiyl, tantes
creatures con Deus ha creades, ne no sabria dir la senyoria que t’a donada
sobra eles, ne tu no o pories entendra lo gran deute en que tu est esdevengut
per lo gran beniffet que tu as reebut de ton creador.
[18] Remembre·t con Deus te pogra fer
pera o fust o bestia si·s volgués, e·ntin con te pogra fer contret ho jueu ho
sarraý o demoni ho alcuna altra cosa a la qual fora mayor cosa no esser que
esser.
[19]
A considerar e a pensar te cové, amable fiyl, totes les coses demun dites per
tal que en la presencia d’aquest mon faces obres per les quals sies agradable
als sants de gloria e a ton Deu.
[IV]
De recreació
[1] Recre[aci]ó es recobrar so que avia
perdut nostro senyor Deus en son poble, e racre[aci]ó es tolra al demoni son
poder, lo qual avia sobre nosaltres.
[2] En peccat e en arror cahec, fiyl,
tot l’omenal linatge per nostro primer pare Adam e per nostra mare Eva, qui
foren desobediens a Deu senyor de gloria. E per assó covench que·l peccat fos
vensut e sobrat per aquel qui es pus contrari a peccat que neguna altra cosa.
[3] Con Deus, baneyt sia eyl!, ach
creat Adam e Eva e·ls ach mesos en peradís terrenal, El feu manament a Adam que
de tots los fruyts menjás enfora d’un; cor si d’aquel menyava segur fos de
mort. E·l demoni en forma de serpent vench a nostra mara Eva e conseya-li que
ela fees tant que Adam menjás del fruyt que Deus li avia vedat. E cor Adam
menjá d’aquel fruyt e fos desobedient a nostro senyor Deus, per assó cahec esta
mort e est trabay que tu vous en nosaltres, e fo feta discordia entre Deu e
l’umenal linatge.
[4] Si Adam no peccás ni pessás lo
manament de Deu, nul home no morira ne agra fam ne set ne calor ne fret ne
malautia ne trebayl; mas per lo horiginal peccat sapies, fiyl, que tuyt
caygueram en la ira de Deu, e Adam e Eva foren gitats de paradís en aquel dia
en lo qual hi foren mesos.
[5] Tots aquels qui murien anaven en
foch infernal, destró que plach al subiran pare que son fiyl pres carn en
nostra dona santa Maria per gracia de Sant Esperit; on, adonchs, lo fiyl de Deu
per sa gran pietat vench en .iª. donzella verge qui es apelada nostra dona
santa Maria, la qual fo del linatge de Daviu.
[6] En aquela donsela lo fiyl de Deu fo
encarnat e nasqué, eylla estant verge, sens que no fo corrumpuda ne pardé sa
vergenitat, de la qual donzela nasqué deu e home ensems, so es nostro senyor
Jesuchrist, en lo qual son dues natures, so es a ssaber natura divina e natura
humana, les quals dues natures son una perssona ten solament.
[7] Aquest Jesuchrist vench en lo mon
per recrear lo mon e per axalsar l’umanal linatge qui era caygut, lo qual fo
exalsat ab vertut de ajustament fet de natura divina e de natura humana, e ab
lo trebayl e passió que sostench per amor de nosaltres.
[8] Ffiyl, a creura te cové en aquest
senyor Jesuchrist de que yo·t parla, cor si no u feyes no series recrehat ne
seria levada de tu la colpa, la qual te fo donade per lo primer pare, en la qual
son los jueus e·ls sarrayns e els altres infeels, per so cor no creen en lo
avaniment ne en la passió de nostro senyor Deus Jesuchrist.
[9] Si ten mala cosa es, fil, peccat e
esser desobedient a Deu, que per .i. peccat ten solament fom tuyt en la hira de
Deu, e per aquel peccat a delir lo fiyl de Deu ne volch esser encarnat e per la
humanitat que·n pres li covench sostenir engoxes e trebayls e greu mort,
guarda·t, fiyl, de peccat, cor per peccat es hom desobadient al Altisme, e Deu
es enamich d’hom con hom fa peccat; e per la desobediencia e per lo peccat van
los peccadors en foch perdurable a sostenir greus trebayls e perdra la eternal
gloria de nostro senyor Deus.
[V]
De gloria
[1] Gloria es, fiyl, continua e
frequent benuhiransa, sens nuyl cessament, en loar aquel qui dona gloria, la
qual gloria es donada per nostro senyor Deu, qui gloriayan en la gloria [dona]
gloria als sants de gloria. Hon, si tu, fiyl, vols aver gloria, a creure te
cové que Deus sia glorificador dels benuhirats de paradís e que aquels sien
glorieyats en la sua gloria e que Deus los gloriega en sa gloria matexa.
[2] Enaxí con lo foch qui ab si matex
s’escalfa, enaxí lo divinal rey de gloria ab si matex dona gloria als angels e
als sants qui son en gloria.
[3] Si Deus, en aquest mon, dona a ton
cors benuyransa de aquestes coses corrumpables temporals qui no son gloria ne
an gloria, quant mes, fill, lo rey de gloria, qui es gloria, pot donar a ssos
amics en paradís gloria!
[4] Sapies, fiyl, que la gloria de
pareís es veer Deu e amar Deu e donar laor de Deu; e cascun dels sants de
pareís es glorieyat en la gloria del altra.
[5] No crees, fiyl, que en gloria hom
menuch ne beva ne jaga ab fembre, cor totes estes cozes an defeliment e
sutzetat, e aquestes coses se covenen ab aquest mon, qui es sutze e corrumpable
e ple de defeliments.
[6] Veus tu, fyl, lo cors mort del home
just, lo qual podrex en terra con hom lo soterra? Aquel cors resuscitará al dia
del juý, e será pus resplendent que·l sol, e nul temps no morrá, e aurá mes de
gloria que no es tota la gloria qui es en los homens d’aquest mon.
[7] Si tu, fiyl, menysprees la gloria d’aquest mon per so que ages la gloria d’aquel altra, tu aurás gloria qui durará aytant con la gloria de Deu; e, doncs, remembra e entin con per menysprear poca gloria qui poch dura pots goyar gloria qui durerá aytant con la gloria del Altisme.
[8] A, fiyl! E con en gran maladicció
son aquels qui per una pocha de benuiransa temporal perden la celestial gloria
que no a fi, e van en turments perdurables a esser sotzmeses a infenits
trebayls.
[9] Si tu, fiyl, entres en gloria, on
que sies aurás gloria e atroberás gloria. E sabs per que? Per so cor en tots
los locs de gloria es lo glorificador e·l senyor de gloria.
[10] Aquels qui son en gloria aytant
amen con entenen e aytant entenen con amen, e tot so an que amen e entenen. On,
si tu, fiyl, en aquest mon no pots aver tots los delits que entens, guarda·t
que no perdes a ton voler la gloria que lo teu enteniment no pot entendre.
[11] Si tu, fiyl, no daves la tua ma
per .i. diner ne·l teu cap per .ii., guarda·t que no dons la celestial gloria
per la gloria d’aquest mon. E si tu, per la gloria d’aquest mon, meysprees la
gloria del altre segle, mit lo teu dit en lo foch e assage si porás sostenir lo
foch infernal perpetualment, lo qual sostenen los dampnats, cor aquel foch te
covendrá a sostenir si menysprees la gloria de nostro senyor Deus.
[VI]
De concepció
[1] A creura te cové, fil, en la
concepció de nostro senyor Deus Jhesucrist, la qual es l’ajustament que·l fil
de Deu feu a si de la natura humana, qui fo ajustada ab natura divina per
gracia de Sant Esperit en lo ventra de nostra dona santa Maria, verge gloriosa.
[2] En lo comensament, con plach a
nostro senyor Deus que·s volch humiliar a recrear lo seu poble, tramés l’angel
sent Gabriel a nostra dona santa Maria. Aquel angel gloriós aportá saluts a
nostra dona santa Maria de nostro senyor Deus, e dix-li: «Aue Maria, gracia
plena dominus tecum, benedicta tu in mulieribus, et benedictus fructus
uentris tui; Spiritus Sa[n]ctus superueniet in te et uirtus Altissimi
obumbrabit tibi.»
[3] Aquestes saluts digues, fil, sovin
a la verge gloriosa, cor lo major plaer e lo major honrament que hom li pot fer
es que hom la salut per aqueles saluts matexes que l’angel sent Gabriel li
aportá de nostro senyor Deus. E encontinent que la verge Maria consentí a les
paraules que sent Gabriel li dix de part de nostro senyor, consabé ver deu e
ver hom, e fo ahombrada de Sant Esperit.
[4] En aquela concepció fo la obra de
totes les .iii. perssones divines, mas la perssona del fiyl s’encarná ten
solament, a demostrar la diversitat qui es entre lo pare e lo fiyl e lo Sant
Esperit.
[5] Lo fiyl de Deu es aquel qui es .iª.
perssona ab la humanitat, qui fo preza de la preciosa, pura carn e de la
santificada sanch de nostra dona santa Maria.
[6] Ensemps fo, fiyl, ajustada la anima
e·l cors de Jesuchrist ab la natura divina. E la sua anima e·l seu cors ensemps
foren en lo ventre de nostra dona. E en aquel temps mateys que y foren, hach lo
cors de Jesuchrist tots sos membres e tota sa forma; en aquela saviea e en
aquela vertut e en aquel poder en que fo Jesuchrist con fo creegut e ach
perfeta edat, en aquela matexa saviea e ab aquel poder e vertut fo encontinent
que fo ajustada ab lo fil de Deu.
[7] No·t meraveys, fil, d’estes
paraules que yo tramet a tu escrites de la concepció del fiyl de Deu, cor obra
fo miraculosa, la qual fo feta sobre natura per lo poder divinal, qui pot fer
totes cozes.
[8] Ubligat est, fil, a creura aquestes
coses que yo·t dich de la concepció del fil de Deu, e obligat est a cativar
ton enteniment per so que sies exelsat per lum de fe, cor enaxí con
naturalment som tuyt ubligats a murir, enaxí per la nostra fragilitat e per la
subirana obra del Altisme som tuyt obligats a creura so que no podem entendra
del aveniment del fil de Deu.
[9] L’aveniment del fil de Deu,
Jesuchrist, fo denunciat ans que fos per los sants prophetes e per los sants
pares, als quals fo revelat per la divinal espiració.
[10] Obri, fil, los huyls de ta pensa e
veges lo gran honrament que·l fil [de Deu] ha fet a tot l’umenal linatge en so
que volch pendra la nostra natura e volch esser .iª. perssona matexa ab
aqueyla.
[11] Remembre·t la bonea, granea, eternitat, poder, saviea, amor e les altres vertuts qui son en nostro senyor Deus e veges ten meravelozament e manifesta son manifestades en la concepció e en la encarnació del fil de Deu.
[12] Con lo fil subirá celestial age
tu tant honrat en so que ha preza natura humana semblant a la tua, amable fil,
yo·t don de conseyl a tu, e·t prech e·t man aytant con pusch, que tu totes
les tues forces metes en conexer, amar, honrar, loar, servir nostro senyor Deus
Jesuchrist, per tal que tes paraules e ta vida e tes obres al Deu de gloria
sien agradables.
[13] Hon, si tu vols esser honrat,
honra lo fil de Deu, qui tant t’a honrat. E si vols amar, ama Jesuchrist, qui
tant t’a amat. E si as trebayl ne tristor, consola·t en aquel qui, per tu,
humanitat ha ajustada a deitat.
[VII]
De nativitat
[1] E·l noé mes que·l fil de Deu fo
encarnat, volch [ne]xer de nostra dona santa Maria, de la qual nasch deu e
home sens dolor e sens corrupció de nostra dona santa Maria.
[2] Sapies, fil, que nostra dona santa
Maria era pobra fembre d’aquestes riquees temporals, mas riqua era de vertutz,
e nada fo d’onrat linatge. E per assó, con plach al fil de Deu que nasqués,
nasch en pobre loc, so es a ssaber, en lo prezepi hon menjaven les besties.
[3] Si los fils dels reys e dels grans
barons nexen en palaus e en cambres e en draps d’aur e de sede, lo salvador del
mon nasch en l’estable e en la paya que les besties mengaven.
[4] A, fil!, e com breus foren los
draps on lo fil de Deu fo enbolcat e ten pocs foren aquels, e per ten poques
perssones fo servit e aministrat! Emperó tots los homens qui nexen son nats en
colpa e en peccat, e lo fil de Deu nasch per delir e destruir colpa e peccat.
[5] Con vourás, fil, alcuna bela fembre
jova pobrament vestida, e son esguardament te significará honestat e aquela
portará son bel fil en son bras vestit pobrament, adoncs cogita en la nativitat
del fil de Deu, qui en lo bras de nostra dona santa Maria era pobrament vestit.
[6] Enaxí con los altres infants pochs,
se lexava aministrar lo fil de Deu a nostra dona, e poch a poch crexia son
cors, jatssesia assó que son poder e sa vertut fos major que tot l’altra poder
e tota l’altra vertut qui es en les criatures.
[7] Aesma, fil, com dols esguardament
era aquel qui era entre Jesuchrist e nostra dona, qui·l sabia son fil e senyor
de tot lo mon, e Jesuchrist, qui sabia sa mare la melor e la pus noble e la pus
bela qui anch fos ne será.
[8] Amable fil, tu est nat e vengut en
aquest mon per honrar e servir aquest fil de Deu de que yo·t parle, per lo
qual t’emonest que tu l’ams e·l desigs veer. Hon, si tu no·l ames ne·l serveys,
ferás contra so perque est vengut en lo mon e serás serv e catiu de perdurables
trebays, als quals serás jutgat per la dreturera sentencia de nostro senyor
Deus.
[VIII]
De la pasció
[1] Ab amor e ab plor te deuria esser
recontada, amable fil, la santa passió de nostro senyor Deus Jesuchrist, car
aquela passió fo la major sostentació de mor e de dolor que anch fo ni puscha
esser.
[2] En aquel temps con nostro senyor
Jesuchrist ac adat de .xxx. ayns e preycava lo poble d’Irael e feya molts de
miracles, s’esdevench que·ls jueus tractaren en sa mort, e Judes Escarioth, qui
er[a] .i. dels .xii. apostols, vané als jueus per .xxx. dinés lo fil de Deu,
nostro senyor Jesuchrist. E lo fil de Deu, qui es senyor de tot quant es,
sofferí que fos venut e liurat a mort e a passió per so que deliurás lo seu
poble del poder del diable.
[3] Com s’acostá la passió de
Jesuchrist, al dia que dech morir, Jesuchrist estava en oració aquela nit, e
denunciava la sua passió als apostols e a·quels qui ab eyl eren, e pregave·ls
que estiessen en oració e que dixessen aquestes paraules: «Pater noster qui es
in celis, sanctificetur nomem tuum; adueniat regnum tuum; fiat uoluntas tua
sicut in celo et in terra; panem nostrum cotidianum da nobis hodie, et dimitte
nobis debita nostra sicut et nos dimittimus debitoribus nostris, et ne nos
inducas in temptacionem, sed libera nos a malo.»
[4] En aquela nit que Jesuchrist
ahorava en quant era hom e feya reverencia a la santa deitat a demostrar que
eyl era hom, venc Judes ab gran re de jueus armats, los quals prengueran e
ligaren nostro senyor Deus Jesuchrist e manaren-lo-se·n per tal que fos
crucificat e mort.
[5] Veges, fil, con gran fo la
humilitat de Jesuchrist, cor eyl, qui era e es senyor de tot lo mon, se lexá
ligar als jueus. Veges e entin con coralment amava la salvació del seu poble,
lo qual se avia a salvar per la sua mort.
[6] Los apostols e tots aquels qui eran
ab eyl, totz lo desempararen e tots fugiren, sal ten solament sent Pere, qui·l
saguia; emperó .iii. vegades lo negá aquela nit e dix que no·l conexia.
[7] Sapies, fil, que los jueus
despularen lo salvador de tot lo mon e escupiren-li en la care e clucaven-li
los huyls e farien-lo e donaven-li colades e puys els li demanaven qual era
aquel qui·l avia ferit: en totes maneres que fer pudien, lo·l ahontaven e
l’escarnien, e eyl era vengut per salvar e per trer eyls del poder del demoni.
[8] Entró al dia no estigueren en als
mas en ferir e en escarn[i]r lo fil de Deu, e al matí els lo liuraren a Pilat,
qui era precurado[r] del senyor de Roma, e aquel fou-lo assotar tant regeament
que aquel cuyr ten preçiós de son cors tot era derromput e esquinsat e la sanch
decorria per tot lo cors.
[9] Con l’agren assotat, feeren-li
aportar lo crou entró al loch on lo crucificaren e clavelaren-lo en ela, e puys
dressaren la creu, e estava penjat en la creu per tal que tuyt lo vaesen.
[10] Ab sal e ab fel e ab suja e ab
vinagra lo abouraren, e son cap ab corona d’espines coronaren per tal que les
espines li entrassen per lo cap; ab lansa lo fariren per lo costat t[a]nt
forment que lo cor li pertí per mig.
[11] En aquesta pas[sió] e dolor estech lo fil de Deu per amor que salvás son poble, e murí per so que tu
poguesses aver lig acabada, per la qual poguesses aver gloria; cor si·l fil de
Deu se volgués, los jueus ne tots los homens ne·ls demonis qui son, no·l
pogueren turmentar ne auciure, cor eyl es senyor poderós sobre tots; mas cor la
sua mort era mester a ssalvar son poble, per so volch soffarir que hom lo
turmentás e l’auciés.
[12] Sapies, fil, que una gota de la
sanch de Jesuchrist abestara a rembra tot lo poble; mas, per la gran amor
que·ns ha, volch que tota la sua sanch ne fos escampada, cor enaxí con empola
qui es ten forment trencada que no y pot romanir gens de vi, enaxí lo cors de
Jesuchrist fo per tants locs foradat e nafrat que gens de sanc no y romás.
[13] Amable fil, si vols viura en
gloria, plora la mort de ton senyor Jesuchrist; e, si no pots plorar, no·l ames
tant con ta mara ama tu, la qual ploraria si hom devant eyla t’auseya e·t
turmentava.
[14] Fil, no ten solament era meyspreat
Jesuchrist en aquel dia que penjava mort en la creu, que en aquest temps en que
ara som es menyspreat e blestomat e escarnit; cor molts son los homens qui per
eyl no ploren n[i] moren ni li an grat de la pena que sostench per amor d’els;
e molts son los infels qui·l descreen hi·l blastomen e qui creen que el sia estat hom f[a]ls e galiador.
[15] Fil, guarda en la creu e veges con
ta representa la passió de Jesuchrist, qui está ab los brassos estezes, e
espera que enaxí con eyl es mort per amor de nos a salvar, que enaxí nos no
tamem mort per eyl a honrar.
[16] A morir te cové, fiyl, vules ho
no; e donchs, pus que a murir as, vules murir per honrar aquel senyor qui t’a
creat e que·t dona tot quant as, e qui·t pot dar foch perdurable e qui·t vol
dar gloria qui no ha fi, e qui per la tua amor es vulgut murir.
[17] Saps per que tu no vols murir per
Jesuchrist? Per so cor la mort te fa pahor, e per so cor ames mes esser en
aquest mon que en l’altre. On, si tu fosses Jesuchrist, ja no volgres murir ne
murries, con sia coza que Jesuchrist no murira si·s volgués.
[18] Qual coza es aquesta que·l senyor
vula esser mort per son vessal, e lo vassal no vuya murir per son senyor? Ne
per que los cavalers d’aquest mon moren en la batayla per honrar lur senyor? Ne
per que es duptada la mort, qui es portal de la vida on son los sants de
gloria?
[19] Sabries-me respondre, fil, qual
mort es mayor ne pus dolsa, ho murir per amor o per malautia? Ne vulries tant
amar que volguesses e sabesses e gozayes murir? E, si no mors per amor,
sabrás-ho desigar?
[20] Sapies, fil, que mort natural no
ret fruyt ne gazardon, ne aquell qui no ame no sab murir, ne qui no gosa murir
no es en estament de salvació.
[21] Remembra, fil, quants son los
homens qui moren per ajustar diners e per aver la vanagloria d’aquest mon, e
veges quants son los homens qui moren per amor del salvador, senyor de tot lo
mon, qui murí per amor de nos.
[22] Amable fiyl, con te age a dir
d’altres cozes cové que lexem la materia de que parlam, de la qual materia
moltes paraules santes e devotes pusquen esser recomtades agradablament a
nostro senyor Deu.
[IX]
Devalá als inferns
[1] En lo temps dels prophetes e dels
sants pares, ans que·l fil de Deu fos encarnat e crucificat, tots los prophetes
e els sants qui creeien en l’avaniment del fil de Deu, anaven en infern per rahó del original peccat. On, con plac al fil de Deu que el fo encarnat e nat,
sant Jehan Babtiste fo missatge del fil de Deu als sants qui eren en les penes
infernals turmentats, e denunciá a aquels l’avaniment del fil de Deu, del qual
foren los sants alegres e consolats.
[2]
Sapies e creegues, amable fil, que con la anima de nostro senyor Jesuchrist
lexá lo cors mort en la creu, que encontinent develá als inferns e venc a Adam
e Abraam e als altres prophetes e sants, e trach aquels a forsa dels demonis de
lur prezó e mes-los en gloria celestial, la qual no aurá fi.
[3] Con Adam viu son senyor venir e son
creador per eyl a deliurar del trebay e de la dolor hon avia estat .v. milia
ayns, adoncs dix: «Aquestes son les mans qui·m crearen e·m formaren e aquest es
lo senyor qui a remembrats nos en la sua gloria.»
[4] Lo gran goyg que Adam e los altres
sants agueren, fil, no·l te poria recomtar ne tu no·l puries aesmar. Emperó tu
pots cogitar con gran goyg auries si hom ta treya de .i. pou plen de foch e de
sofre e de serpents e de tenebres, e hom te muntave en la gloria celestial.
[5] Si per .i. peccat de Adam les
animes dels prophetes, qui no consentiren al peccat, estegren ten longament en
infern, e tostemps hi estegren si·l fil de Deu no vengués, remembra, fil, con
gran coza es la justicia de Deu, qui tan fort ponex peccat. E no creegues,
fil, que·l fil de Deu venga al[tre] vegada deliurar los peccadors qui son en
los inferns.
[6] Sapies, fil, que lo fil de Deu
romás ab lo cors de Jesuchrist en la crou e ab la anima develá en los inferns,
estant lo cors en aquel loch hon fo crucificat. E sabs per que? Per so que fos
significat que lo fil de Deu es per tots los lochs qui son, cor tot quant es
creat no es ten gran con es lo fil de Deu.
[X]
De resurrecció
[1] A creura te cové, fil, que lo
divendres, con nostro senyor Jesuchrist fo crucificat e mort per nosaltres a
salvar, adoncs Joseph Abanimacia ques lo cors de Jesuchrist a Pons Pilat per so
que·l soterrás en .i. moniment molt bel, lo qual avia fet a ssos obs.
[2] On, con lo cors de Jesuchrist fos
donat a Joseph Abanimacia e fos lo mayor don qu’el pogués reebra, e con aquel
cors ten preçiós fos humiliat a esser mes sots la terra, remembra, fil, an
estes paraules que yo·t dich, si vols aver humilitat.
[3] Sapies, fil, que·l ters jorn
resuscitá e, per manifestar la gran misericordia de nostro senyor Deus, volch
primerament aparer a la Magdalena, qui era estada molt peccadora fembra; e cor
amave Jesuchrist ab gran caritat e cor caritat es la mayor vertut que hom pot
aver, a demostrar que caritat es al fil de Deu molt agradable, lo fiyl de Deu
aparech a la Magdalena.
[4] Dementra que·ls apostols estaven en
.ia. cambra, e les portes eren tencades, nostro senyor Jesuchrist
aparech a aquels a demostrar que eyl era resuscitat ab cors glorificat, qui no
a empetxament de pessar per tot loch. E a demostrar que eyl era vertaderament
homa demaná a mengar.
[5] Lo gran alegra qui fo entre·ls
apostols con veeren lur senyor resuscitat no es qui ho pogués recomtar; e per
assó, con Jesuchrist fo partit d’els, venc sent Thomás, qui era .i. dels
apostols, al qual dixeren que Jesuchrist era resuscitat. Mas sent Thomás respós
que no u creya entró qu’el mazés los seus dits en les nafres de Jesuchrist. E
cor fe e creença es amable al fill de Deu, volch ordonar que sant Thomás fos
occasionat a creura. [6] E cor
sent Thomás no volch creura, nostro senyor Jesuchrist apparech a sent Thomás
dient: «Mit, Thomás, tos dits en mes nafres e sapies, pus no u vols creura.»
On, per so que fos demostrat que a nostro senyor Deus es agradable l’enteniment
qui s’axalsa per saber veritat, per assó sofrí que sent Thomás li mazés les
mans en lo costat, dient: «Tu est senyor meu e Deu meu.»
[7] Amable fil, en la resurrecció de
nostro senyor Jesuchrist fo representada e significada la nostra resurrecció,
la qual será al jorn del judici, con seram resuscitats e jutyats per lo fil de
Deu.
[XI]
De la assumpció
[1] Entin, amable fil, aquestes
peraules que yo·t dich, e ages craensa en eyles. Sapies que, aprés .xl. jorns
que nostro senyor Jesuchrist fo resuscitat, se·n puyá al cel ceer a la part
dreta de Deu lo pare. On, con aquest mon sia loch de corrupció e de defaliment
e cor lo sant cors gloriós del fil de Deu sia glorificat, per assó, fiyl, no
fora covinent coza que cors ten gloriós con aquel romangués sajús en aquest mon
enfre nos, qui avem cors mortal e corrumpable.
[2] En l’asumció del fil de Deu es
significada l’asumció e el puyament que·l teu cors ferá, fil, al dia del judici
en lo cel si en aquest mon est servidor e amador e loador del fil de Deu; cor,
enaxí con lo fil de Deu vench en aquest mon pendra nostra natura e se·n puyá
al cel ab ela, enaxí pugeran en los cels tots los cossos d’aquels qui son e
d’aqueles qui en est mon seran estats sos servidors e qui creuran en la sua
incarnació e qui ploreran per honrar sos honraments. Mas si, per aventura,
fil, tu est hom peccador e est dezegradable en aquest mon a nostro senyor Deus
e no creus en los articles de la santa fe catholica, per sert sapies que ton
cors al dia del juý develará als inferns e aquí esterás ab los demonis en foch
perdurable.
[3] Veges, fil, los aucels con volen e
pugen per l’aer, e remembra con gran gloria aurás si per l’aire vas on te
vules; e veges con gran dolor aurás si ton cors devala a ll’abís infernal e en
carser tenebrós e en prezó, sens nula consolació e nul eximent.
[4] Enaxí con tots los angels e tots
los sants de gloria ab cant de molt gran dolçor e ab gran professó axiren a
nostro senyor Jesuchrist per fer honrament con pugá en gloria, enaxí als homens
peccadors, con passen d’aquest mon en l’altra, hixen los demonis de infern ab
molt orribla esguardament per tal que en foch perdurable los meten e·ls
turmenten.
[5] Si tu, fil, vols puyar en ten alt
loch e en ten achcellent con lo cel, a comensar te cové, dementra que temps as,
con fasses bones obres, e guarda·t que peccat no fassa ton cors ten fexuch que
no pusque puyar en les altees en les quals pugen aquels que, per via de
penitencia feta en dejunis e en bones obres, pugen a la celestial gloria.
[6] Fil, si vols puyar la on es
Jesuchrist, puge te pensa e ton desig a El, e devala ton remembrament a la
viltat d’on est vengut e al defeliment en lo qual estás en aquest mon, e
menysprea aquest mon per so que sies preat en l’altre.
[7] D’aquel loch on son los sants de
pareýs son cahuts los demonis, qui estan en lo mig loch de la terra soterrats
en sofre e en aygua bulent e en brazes de foch; e en aquel loch on son cahuts
los demonis devalaran e estaran los homens peccadors qui menyspreen e descreen
la gloria de nostro senyor Deus Jesuchrist.
[XII]
De judiçi
[1] Con lo nombre será complit dels
sants qui seran en gloria en les cadires d’on los demonis son cahuts, adoncs será
resurrecció general dels bons e dels mals, e tuyt vendran hoyr la darrera
sentencia, de la qual nuyl hom no·s porá apalar ne escuzar.
[2]
En aquel dia meravelós resuscitaran los corsos dels homens, los quals corsos
estan en pols e en sendra en la terra, e esperan la sentencia qui será donada
al dia del juý per lo fil de Deu. [3] Adoncs s’ajustará .i. os ab altra e cada
bras cobrará sa ma, e cascun membra sa forma, e cada anima cobrará aquel cors
matex en lo qual era en aquest mon.
[4]
Si Deus ha creat tot quant es de no-res a demostrar son gran poder, aesmar
pots, fiyl, que Deus volrá resuscitar los homens morts a demostrar sa gran
justicia. E cascun home resuscitará per reebre guardó de so que aurá fet, e
cascun vendrá ab son libre, en lo qual seran escrits los bens e els mals que
auran fets en aquest mon; e cascun aurá a retra comta devant lo fil de Deu.
[5]
En aquel dia vourás lo fil de Deu, qui vendrá en les nuus ab los angels del cel
e mostrará ses nafres, per les quals exí la sanch al dia de la sua passió, con
recreá l’umanal linatge. [6] Aquel dia será molt agradable a tots aquels qui
seran en aquest mon estats sos servidors, e será molt orrible e speventable a
tots aquels qui en aquest mon seran morts en peccat.
[7]
Amable fil, aquel qui dará la sentencia de gloria infinida e de pena perdurable
será nostro senyor Jesuchrist, ffil de nostra dona santa Maria, lo qual venc en
aquest mon pendre passió e mort per restaurar l’umenal linatge, qui era perdut.
[8]
Aquel gloriós, dreturer jutge de qui yo·t parle dirá: «Anats, benuyrats, al
regna celestial aver gloria perpetual. E anats, malauyrats, en los fochs
infernals aver pena perdurable.» [9] En aquel dia matex iran los sants en
gloria e los peccadors en pena. E per tots temps los sants seran en gloria e
los peccadors en pena.
[10]
Ha, fil, e con seran benuyrats aquels qui feran retret al fil de Deu mostrant
les nafres e els trebays que per eyl auran sostenguts en aquest mon! E ten
maluyrats seran aquels qui al dia perilós vendran ab les mans buydes e no auran
de que fassen retret al fil de Deu, qui·ls ferá ratret ab les nafres de son
cors, ab la passió que sostench per amor d’els!
[11] En aquel dia airaran los peccadós resurrecció, mas no poran fugir a la
sentencia, cor Deus es en tots lochs e sab totes coses. Amagar no·s poran ne
contrestar no poran, ne prechs ne escuzacions, res no·ls valrá.
[12]
Amable est, fil, a ma anime, cor remembre que yo t’e engenrat e he esperansa
que sies salvat; e ahirable me serás si·t veg peccador e los teus peccats ma
signifiquen que tu sies dampnat.
[13]
Qui fos segur d’aver fils juts, amables, servidors de Deu, bona coza fora
desigar fils; mas cor los demés homens del mon son en peccat, per qual rahó,
doncs, fil est desirable? Ne per que per son fil pert nuyl hom la gracia de
Deu?
[XIII]
Un deu aurás
[1] Manament es fer so qui es leguda
coza a esser feta. On, lo primer manament es adorar, amar, servir .i. deu, con
sia coza que no sia mas .i. deu ten solament.
[2]
A creura te cové, fil, que nostro senyor Deus doná la ley dels jueus en lo mon
de Sinaý, e fou manament que nuyl hom no colgués ne servís mas .i. deu, lo qual
ha fet e creat tot quant es.
[3]
En aquel temps eren, fil, los jueus amics de nostro senyor Deus, e creien en
eyl e eren contra lo poble qui creien en ydoles de pera, d’aur e d’argent e
d’altres cozes; e cascun princep feya de fust o d’altra coza .iª. forma en
semblant d’om, e aquela adoraven axí con a deu.
[4]
Hon, per assó, lo Deus del cel e de la terra maná a Israel, qui era lo poble
dels jueus, que eyls no fessen deus estrayns, so es a ssaber, que no faessen
ydoles e que .i. deu vertader adorassen ten solament.
[5]
Sapies, fil, que la lig dels jueus fo donade en lo comensament e aquela es
apelada lig veya. E la lig nova es apelada la lig que ara tenen los crestians,
la qual fo donada per nostro senyor Jesuchrist; so son los evangelis que hous
legir en santa esgleya.
[6]
Sabs, fil, per que Deus doná als jueus la lig? Per so que no fossen en la error
en la qual eren les altres gents qui creien en les ydoles, e per assó que en lo
lur poble agués prophetes qui denunciassen lo avaniment de nostro senyor
Jesuchrist, e que en aquel poble dels jueus nasqués nostra dona santa Maria,
en la qual se encarnás lo fil de Deu.
[7]
La lig veya covenc esser anans que la nova, enaxí con los fonaments covenen
esser anans que la cambra; e cor los jueus no·s paneden de la culpa que an per
so cor trectaren la mort de nostro senyor Jesuchrist, per assó son en error e
cuyden tenir la lig de Moysé, la qual no tenen, per so cor no seguexen so que
la veyla significa de la nova.
[8]
Amable fil, no ages en ton cor mas .i. deu, cor aquels an molts deus falsos en
lur coratge, qui amen alcunes coses mes que·l Deu vertader qui t’a creat e
qui·t jutgerá a gloria celestial ho a infinits turmens.
[9]
Çi aquel deu que yo·t man adorar e servir avia en si defeliment e no abastara a
assó que ta est mester, leguda cosa seria a mi que·t menás creure en aquel deu
que·t poria donar compliment. Mas con lo Deu de gloria age tot acabament en si
matex, donchs ha compliment a esser ton acabament.
[10]
Saps, fil, per que son molts homens en aquest temps en que som qui fan deus de
ydoles? Per so cor no an conaxensa del Deu vertader, qui es en gloria. E saps
per que nosaltres, qui creem en lo Deu de gloria, no·ls anam preycar e mostrar
lo Deu de tot lo mon? Per so cor avem paor de mort e temem murir per mostrar lo
Deu qui dona vida perpetual en sa gloria divinal.
[XIV]
No sies perjur
[1] Lo segon manament es, fil, que hom
no prena lo nom de Deu vanament, lo qual nom de nostro senyor Deus prenen en va
aquels qui juren per Deu e per les sues obres, e menten e dien contraries cozes
a veritat.
[2]
Sapies, fil, que aquels amen mes so per que juren minten, que no fan Deu, per
lo qual juren. E cor assó es molt gran faliment, per assó Deus ha fet manament
que nuyl hom no jur falsament.
[3]
Si a tu, fil, no es leguda cosa que jurs «Si Deus t’ajut» ne «Si Deus te don
be», quant mens t’es legut que jurs «Si Deus no t’ajut» e «Si Deus te don mal»!
[4]
Remembra, fil, lo primer manament con volrás fer sagrament, cor aquel qui·s
perjura a çient fa deus d’assó per que ment.
[5]
A homa vertader no li cal fer sagrament, ne a home mentider no li cal fer molts sagraments.
[6]
Amable fil, molt mils está veritat en bocha que en caxa aur ni argent ajustat
per fals sagrament. Bocha es donade a home per dir veritat e volentat li es
donade per ahirar falsetat.
[7]
Sabs, fil, per que home mantider fa molts sagraments? Per so cor no es cregut per
.i. sagrament.
[8]
Ffil, no jurs ton cap, cor no·l daries per tot lo trezor del rey; ne no jurs
per ta anima, cor no saps ne pots aesmar la gloria e la vertut que aver-hi
porás.
[9]
Ffil, no jurs ton pare ni ta mare, cor donar no·ls pots tant de be con n’as
reebut; ne per que jures te fe con mens, si jens no n’as?
[10]
Ffil, si vols jurar digues «veritat es» e «çert es» o «verament», cor per
aquets sagraments pots aver compliment a tot quant comprarás ne vendrás ne
afermarás, si est vertader; e si est mentider no pots aver compliment per
neguns sagraments.
[11] Si sola .iª. gota de sanch del
cors de nostro senyor Jesuchrist val mes que totes quantes creatures son,
aesme·t, fil, con gran faliment es jurar per lo cap de Deu e per la bocha e per
lo ventre e lo fetge de Deu.
[XV]
Colrás
[1]
Colre es fer festa en la qual sia fet remembrament de Deu e de oració e de les
obres que hom ha fetes en la setmana.
[2]
En aquel temps, fil, que Deus hac creat lo mon en .vi. jorns, Deus reposá en lo
.viie. dia a ssignificar que home al .viie. dia dega
reposar corporalment, e que spiritualment e corporal fassa reverencia e honor a
nostro senyor Deus. On, per assó lo Deus de gloria, con doná la lig veyla a
Moysés, fou manament que tot lo pobol de Irael colgués lo dissapte, per tal que
en aquel jorn no trebayassen en les cozes temporals e que en aquel dia
faessen oració a Deu.
[3]
Con plac al fil de Deu que fo encarnat e ach donada la ley nova al poble dels
crestians, adoncs fo feta transmutació de la festa del dissapte en digmenge
per so que fos significat que, enaxí con Deus —baneyt sia el!— comensá a crear
lo mon en digmenge, enaxí convenc que la festa fos feta en digmenge, adoncs
con per recreació lo fil de Deu ac recreat l’umanal linatge.
[4]
Sapies, fil, que·l comensament que hom comensa a fer alguna obra a hom entenció
de donar compliment a aquela obra; hon, per assó se covench, segons la divinal
ordinació, que, en aquel dia que·l mon fo comensat e creat, fos feta la festa
en la qual hom agués grat a Deu del comensament e de la perfecció de la obra.
[5]
Festa es, fil, per assó que vages a l’esgleya obeyr e honrar lo prevera en loch
de Deu, e que oges les peraules que·t recomterá de Deu, e que·t confeses al
prevera de tots tos peccats, e que li offires ton cors e te anima, e que li
dons dels bens d’aquest mon, los quals Deus t’a donats e comanats.
[6]
Aquel dia festival es, fil, dia d’oració e de contrecció e de plorar los
peccats que hom ha fets, e en aquel dia mayorment deu hom remembrar les
venitats d’aquest mon e la gloria de pareýs e les infernals penes.
[7]
Cregudes son, fil, en lo mon culpes e errós, e umplides son les carreras per
les quals los homens van sostenir trebayls infinits; e, per assó, en les festes
son fets convits e ajustaments de peccats pus fortment que en los altres dies.
E en aquel sant dia, fil, que Deus s’a retengut en la setmana per so que hom li
fassa mes d’onrament que en los altres dies, en aquel dia, fil, fan les gents
mes de vanitatz en menyar e en boura e·n perlar e en anar e en les altres
cozes cemblants a aquestes.
[8] Amable fil, manament es en la lig
que ton serv e ton bou fassen festa .i. jorn la setmana per so que sia
significat que, enaxí con ton serv e ton bou fan festa en la tua festa, enaxí
en la festa d’aquest mon es significada la gloriosa festa qui es en l’altra
segla e en la presencia de nostro senyor Deus.
[XVI]
Honrerás ton para e ta mara
[1]
Honrar te cové, fil, ton para e ta mare, cor manament es de Deu a ssignificar
que, enaxí con tu est obligat a honrar ton para e ta mare per so cor d’els
est axit e per so cor t’an nudrit, enaxí est obligat a honrar Deu, qui t’a
creat e qui·t sosté, del qual tot quant es a pres comensament.
[2]
Ab honor ce cové amor e temor, cor deshonor es feta per desamor e per
menyspreament. Hon, per assó, fil, que tu no ages en meynspreament ton para ne
ta mare, no desams aquels amant la possessió que pocezexen dels bens d’aquest
mon; per so vol Deus que a ton para e a ta mare fasses honrament.
[3]
Entendra potz, fil, que Deus vol que sies honrat, cor en la honor de ton para e
de ta mare prens honrament, e·n lur deshonor est desonrat e menyspreat per les
gents.
[4]
Si per los trebayls de ton para e de ta mare as, fil, riquezes ho honraments,
en la tua honor ha ton para e ta mara pagament. Remembra·t, doncs, con es
deguda coza que·ls fasses honrament.
[5]
Si honrar los primers e·l comensament fos defaliment, leguda coza fora, fil,
que a Deus no fos feta honor; on, si tu a ton pare e a ta mare fas malvestat ni
defeliment, sapies que tu al Deu del cel fas desonrament.
[6]
Aytant con la vertut de ton cors multiplica, fil, en est mon, aytant la vertut
del cors de ton para e de ta mare esdevé en debilitat e en defeliment. Hon, si
ajudar als frevols e als despoderats es honrament dels forts, per assó, fil, en
honrar ton pare e ta mare pots aver honraments, los quals seran agradables a
nostro seyor Deus.
[XVII]
No ferás homey
[1] Homey es destruyr e auciura los
homens, los quals Deus vol que viven. Hon, per assó que ton voler no sia,
fil, contra lo voler de Deu, te fa manament Deus que tu no fasses homey.
[2] Si Deus no vol que tu aucies altra, doncs Deus no vol que tu aucies tu matex; ne, si les besties ne·ls aucels, qui son sens rahó, no aucien si mateys, quant mes es encovinent coza que tu, fil, qui as rahó, aucies tu matex!
[3] Amable fil, un hom pot auciura
altra home, mas hom no pot tornar viu l’om que auciu; hon, si tu aucius l’om e
Deus ta demana so que tolt li as, que ferás?
[4] Moltes vegades s’esdevé qu’en
eusiure hom, auciu hom l’anima d’aquel en foch perdurable, en quant hom es
occasió de la ira e de la mala volentat en la qual mor l’om que hom auciu; per
la qual ira e mala volentat, Deus auciu l’anima d’aquel en foch infernal.
[5] Amable fil, si Deus te mana que no
aucies lo cors, quant mes te mana que no aucies l’anima en peccat, con sia coza
que l’anima sia molt melor que·l cors.
[6]
Gonela e mantel envaleex, mas homey no enveex en la temor d’aquel qui auciu ne
en la ira dels parents d’aquel que hom auciu.
[7]
Amable fil, no vules esser homayer ne vules auciura nuyl hom, cor molt hom
cuyda auciure altre qui mor, e Deu auciu molt hom per so que no aucia altra.
[8]
Amable fil, so que Deus fa ne te a vida, e so per que Deus s’encarná e morí,
n·o vules tu destroyr ne auciure, cor, si ho fas, en meyspreament as Deus e ses
hobres.
[9]
Hom, tentost con est nat, comensa a murir, cor cascun jorn s’acosta a la mort;
e per assó no cal, fil, que tu aucies hom, e lexa la mort auciure hom e perdona
a la mort per amor de Deu.
[XVIII]
No ferás fornicació
[1] Ffil, fornicació es luxuria, qui es
sutzetat de cors e de pensa, per la qual sutzetat es aleta castedat e
vergenitat.
[2] Amable fil, saps per que Deus mana
que tu no fesses fornicació? Per so que ab hobediencia e ab nedetat de cors e
de pensa combates ton cors tot jorn contra lo delit de la carn, qui es
engenrada de tan sutza materia que orrible coza es de esser nomenada.
[3] Aesma, fil, la nedeatat qui es en
la flor e·n l’anima virtuosa, e cogita la gran sutzetat qui es en la obra de
lutxuria, la qual yo no gos nomenar ne escriure per so que leges paraules qui
sien no anomen ne escriva.
[4] Deus ha manat, fil, que no fasses
fornicació, cor fornicació destruu lo cors que Deus ha creat e destruu les
riquees que Deus ha comenades a home, e destruu l’anteniment de l’anima, qui es mirayl en lo qual Deus demostra ses vertuts e ses obres.
[5] Lutxuria gita del coratge del home
leyaltat e veritat e Deu e l’angel que Deus ha donat a hom per guarda, e met en
aquel coratge falçetat e mantida e·l demoni.
[6] Per luxuria venen les fembres en la
hira de Deu e de lurs marits e lurs parens, e per luxuria fan esser
meynspreatz lurs enfants entre les gents.
[7] Amable fiyl, luxuria fa les gents
garreyar, e los homens auciure e nafrar, e les fembres; e les viles e los
castels destroyr e cremar, e fa los borts enjoriosament aretar.
[8] No poria ne sabria dir, fil, los
mals qui venen per luxuria, e per so cor luxuria fa tant de mal e es occasió a
tans defaliments, per assó ha manat nostro senyor Deus a hom qui sia enamich de
luxuria e amador de castedat, per la qual castedat sia apelat en la gloria de
Deu.
[XIX]
No emblarás
[1] Manament ha Deus fet que hom no
fassa ladrunissi, cor si hom posseix so que ha emblat e no ho rret, no pot
esser salvat e cové esser jutjat a sser turmentat per los demonis aytant
durablament con Deus estará al cel.
[2] Amable fil, no fasses ladronissi,
cor no ho vol ceyl qui t’a creat, a la sentencia del qual no pots escapar; e si
as mester alguna cosa, no la embles, mas demana-la a Deu, qui a tu la pot donar
enaxí con la doná a aquel a qui tu la vols emblar.
[3] No sies, fil, amador de vanagloria,
cor aquels fan ladrunissi a Deu dels bens e de les gracies que an reebudes
d’el, les quals atriboexen a els mateys.
[4] Si mala coza es, fil, emblar dinés
ho draps ho altres cozes semblans a aquestes, les quals pot hom retra, adoncs
molt pus mala coza es emblar temps e fama e les altres cozes semblants a
aquestes, les quals hom no pot satisfer ne retra.
[5]
Per emblar son fetes les forques en que hom penge los homens ladres, e per fer
ladronissi tol hom als ladres lo nas e les horeyes, e·ls azota hom per la vila.
Per emblar turmenta hom los homens, per so que reten les cozes emblades.
[6]
Ladrunissi es, fil, tolra so que Deus ha donat; e ladrunissi fa hom estar
vergoyós devant les gents, e ladrunissi fa hom meynsprear la gran
libertat e misericordia de nostro senyor Deus.
[7]
Sapies, fil, que Deus te mana que tu no fasses ladrunissi per so que ages
esperansa en eyl e que li demans e que dons a ton proysma, per so que Deus te
muntiplich lo do.
[8]
Mayor coza es, fil, pobra temorós que ladre rich e ergulós, e mayor coza es dir
de no que emblar e donar.
[9]
Anans que tu no sies desobedient ne ladre ne dezegradable a Deu e a les gents,
anans anasses querer per les portes per amor de nostro senyor Deus!
[XX]
No ferás fals testimoni
[1]
Sapies, fil, que testimoni es representar a jutge so per que dona merit o pena;
e per so, fil, Deus mana que hom no fassa fals testimoni, cor per fals
testimoni an pena aquels qui marexen benanansa, e benanansa aquel qui mareix
pena.
[2]
Mal dir e fals testimoni se cové contra veritat, e laor e fals testimoni se
cové contra veritat e justicia. On, per assó, fil, guarde·t que no sies
blesmador ne loador de nuyla re hon sia fals testimoni.
[3]
Deus vol que tu no fasses fals testimoni, per so que sies testimoni de veritat
de Deu, contra lo qual son molts malvats blasmadors e molts flachs, temorosos
blasmadors.
[4]
Amable fil, desige murir per donar vertader testimoni de Deu, qui t’a creat e
recreat; e si tams pendre mort, ramembra en los apostols e en los altres
martirs con los ha Deus honrats en lo cel e en la terra, per so cor donaren
vertader testimoni de la sua laor e dels seus honraments.
[5]
Negar veritat de son Deus e calar sa laor en los locs on l’oen negar e
menysprear, es donar fals testimoni de son Deu, cor no·s seguex la coza final
per la qual l’a Deus creat, enans falsament significa que Deus age defaliment
de nobilitat.
[6]
Ha, fil! Ten laugerament es dit que hom no fassa fals testimoni, mas ten greu
coza seria de recontar tots aquels qui de Deu donen fals testimoni!
[7]
Lo fiyl de Deu venc entre nos sajús per donar ver testimoni del celestial pare
gloriós; hon, si es negú qui·l vula ressemblar, no sia servu de la mort, qui fa
hom temorós a confessar veritat denant aquels qui donen fals testimoni de
nostro senyor Deus.
[XXI]
No envegerás la muler de ton proysma
[1] Envege es desigar ab tristicia
altruy bens; e per assó, fil, ha fet nostro senyor manament que hom no age
envege de la muler de son proysme, cor tristor en desirer d’anima absega los
huyls del enteniment.
[2]
Amable fil, tot hom es proysma a altra hom en natura humana; e cor es manament
esprés que hom am son proysma aytant con si mateix, per assó, fil, lo Deu de
gloria fa manament que nuyl hom no cobeg la muler de son proysme, en lo qual
manament es significat altra manament, so es a ssaber, que ages amor a ton
proysme e a tu mateyx.
[3]
E envegar, fil, la muller de son proysma es meynsprear e dezemar son proysma,
hi meysprear sa muler e los parents de sa muler; e cor nostre senyor Deus vol
que hom no aja en meynspreament aquela criatura qui li es semblant en
natura, e vol que hom sapia que en sa muler es aquela coza matexa qui es
en la muler de son proysma a donar delit carnal, per assó Deus te mana
que tu no ages envege de la muler de ton proysme.
[4]
Amable fil, per so que sies obedient als manaments de Deu e no sies envegós,
remembra la sutzetat que pots entendra, e entin con greu cosa te seria si hom
desigava ta muler e la deshordonava del orde de metremoni; e pensa si per ten
gran sutzetat es covinent cosa perdra la amor e la gloria de Deu, e aver
turment en foch perdurable.
[5]
Ffil, si tu eres pus noble que tot so que Deus t’a donat, seguir-s’ia que tu no
fosses creat. Hon, con tu sies creatura creada de no-re, e que tornaries a
no-res si Deus na lavava sa gracia, per assó, fil, entin que Deus te fa
manament que tu no sies envejós, a significar que tu est creatura creada per
nostro senyor Deus.
[XXII] No aurás envege dels bens de ton proysma
[1] Saps, fil, per que Deus, qui es
compliment de tots bens, ha fet manament que no age hom envege dels bens de son
proysma? Per so que hom age esperansa en Deu, que do a hom semblans bens
d’aquels que ha donats a ton proysma.
[2] Ffil, no envegs los bens de
ton proysma, cor Deus los li a donats e vol que los age; cor si Deus sa
volgués, aquels bens mateiys te pogra aver donats. On, si tu vols aver so que
Deus no t’a vulgut donar, doncs tu fas contrari lo teu voler a la volentat de
Deu.
[3] No ages, fil, envege dels altruys
bens, cor si·ls avies no saps si auries .iª. hora de temps a posseyr aquels; ne
si tots los bens temporals qui son en est mon eren teus, no porien donar
compliment en lo desig de ta anima.
[4]
Fil, los bens d’aquest mon no son desirables per eyls mateyxs, ans son per
servir Deu. Hon, si tu est envejós dels bens de ton proysme, lo teu desirer es
en servir tu mateyx contra la voluntat de Deu.
[5]
No envegs, fil, los bens de ton proysma, cor eyl los ha mester. En aquels bens
que tu vous ha defeliment en so que son corrumpables e son posseyts ab labor
e trebayl e temor.
[6]
Per envege caygueren los demonis del cel, qui foren envejosos de la gloria de
Deu. Hon, si tu, fil, ames puyar en la gloria d’on los demonis foren gitats,
per so qui es contraria cosa a envega te covendrá a pujar.
[7]
La pobretat que nostro senyor Jesuchrist e nostra dona santa Maria e los
apostols agren en aquest mon dels bens temporals, te preyca e t’amonesta que tu
no sies envejós dels bens d’aquest mon, cor si nostro senyor Jesuchrist ne
volgués haver, molts na pogre possehir e molts na pogre donar a nostra dona
santa Maria, que tant amá, e a los apostols e als altres sants, qui tanta de
pena sostengueren en aquest mon per la sua amor.
[8]
Aytant con tes requeses seran, fil, majós, aytant serás pus encarragats si no
fas lo be que pories, e aytant ne serás encolpat e obligat a hoyr la cruel
sentencia de nostro senyor Deus.
[9]
Si dels bens que tu as no fas tant de be con puries, per que est envejós dels
bens que no as? Ne per que envege ta fa mes amar lo tresor de ton proysme, qui
no es a tu tant semblant con es ton proysme?
[10] Considera, fil, los grans faliments que fan los homens envejosos, cor enveja fa hom esser avar, fals, mentider, trahidor e enganable; e·nveja fa dir mal als homens falsament, e envega fa hom desesperar de la misericordia de Deu.
DELS
.VII. SAGRAMENTS DE SANTA ESGLEYA
[XXIII]
Primerament De babtisme
[1]
Sagrament eclesiastich es, fiyl, atorgament de coratge e sentificat minist[eri
mira]culós, per lo qual es illuminade la via de la celestial gloria.
[2]
Lo p[r]imer sagrament de santa Esgleya es, fil, babtisme, qui es mundament de
la general colpa, la qual cahich en l’umenal linatge per obra de peccat.
[3]
Saber deus, fil, que babtisme es en .iii. man[e]res: la primera es de aygua, la
qual fo significada en lo temps del deluvi, con tot lo mon fo renovelat e
mundat per l’aygua.
[4]
La segona manera del babtisme es de foch, e aquest babtisme de foch fo
significat en lo sacrifici que·ls prophetes e·ls patriarques fahien a Deu con
fahien holocaust; e fo significat en los tres infants qui foren mesos en lo
foch e no cremaren, segons que recomta lo sant propheta Daniel.
[5]
La tersa manera, fil, es de sanch, e aquest babtisme de sanch fo significat en
la veyla lig per circumcisió e per la mort dels infants no colpables, los quals
Erodes aucís per so cor volia auciura Jesuchrist.
[6]
Amable fil, aquestes .iii. maneres de babtisme no agren compliment dentró que
vench lo fil de Deu e fo bateyat en aygua e en sanch, e per foch de Sant
Esperit fo consebut en lo ventra de la verge gloriosa, nostra dona santa Maria.
[7]
Fil, aprés ta nativitat fuyst portat a l’esgleya a bateyar en aygua santificada
per vertut de peraules e de concepció de coratge en lo prevera qui·t batejá e·n
los padrins qui en les fons te portaren e·t tengren.
[8]
En aquel temps que tu fuyst batejat promateren, fil, los teus padrins per tu
que tu renunciasses al demoni e que volies esser crestiá, e que tu obligaves tu
matex a servir Deu e a sseguir la via de nostro senyor Deu Jesuchrist.
[9]
Amable fiyl, babtisma de foch es significat en concepció de pensa qui ama
babtisma; hon, per assó cor algunes vegades no pot hom aver aygua, per assó
covenc que fos babtisma de volentat en la humana pensa totes les vegades que y
fos mester a la conversió dels infels qui·s convertexen a la santa fe
catholica.
[10]
Babtisma de sanch es ten nobla coza e ten meravelosa que munda hom de tota
colpa e de tot peccat, cor lo benuyrat martir qui mor per la santa fe catholica
a amar e honrar no puria pus fer turmentar son cors ne poria mes donar con fa
adoncs con sa dona a mort per honrar son gloriós Deu.
[XXIV]
De conformació
[1]
Sagrament de conformació es, fiyl, figura e consentiment del babtisma que as
reebut, la qual conformació es adoncs con lo bisba, qui es ton pare spiritual,
te conforma e·t dona caxada per so que sies membrant de la conformació, e
ligue·t una bena en lo cap per so que sia manifestat a les gents que tu as
conformat lo sant sagrament del babtisme.
[2]
Aquest sagrament de conformació es atrobat per so cor los infants, con son
creeguts e han enteniment, atorguen so que los padrins prometeren per eyls lo
dia que foren bateyats, en lo qual dia los infants no avien enteniment per lo
qual poguessen concentir al sagrament del babtisme.
[3]
Amable fiyl, con tu reebs lo sagrament de conformació, adoncs hixen de la
promessió los padrins qui·t tengren a les fons, e qui en persona de tu
promaseren a conservar lo sagrament del babtisme. E tu, fil, fas sacrifici a
Deu de tu matex e offers-te a esser servidor de Deu e defenedor de la santa fe
crestiana.
[4]
Los malvats crestians qui per paor de mort o per pobretat o per falsa oppinió o
per alcuna altra coza reneguen e descreen la santa fe catholica, aquels, fil,
reneguen e trenquen lo sagrament del babtisme e tots los altres sagraments
qui·s covenen a la fe catholica; e per assó no an part en la vertut del
babtisme, e con sa moren los demonis porten-los a foch perdurable.
[5]
Amable fil, per la vertut d’aquest sagrament e per tots los altres sagraments
de santa Esgleya as tu part en tots los bens qui·s son fets en la santa
Esgleya. On, per assó te sforsa aytant con pusques a tenir e a conservar aquest
sagrament e tots los altres; [6] cor si tu trenques so que promets con resebs
lo sagrament, adoncs te fas compayó dels demonis e dels peccadors infernats, e
hix de la compayia dels angels e dels sants de gloria.
[7]
Remembrar pots, fil, con los sagraments de santa Esgleya foren amables e
agradables a nostro senyor Deus, cor per amor d’aquels tramés son fil en natura
humana, en la qual fo crucificat e mort per tal que la santa Esgleya fos
ordonada e illuminade. On, con assó sia enaxí, si tu, fil, est contra los
sagraments de santa Esgleya, aesmar pots con gran faliment fas e con molt
fortment est dezagradable a nostro senyor Deus.
[XXV]
De sacrifici
[1] Amable fil, lo sant sacrifici del
cors de Jesuchrist es invisible gracia feta en forma vesible, so es la hostia
sagrada, la qual es transubstanciada en vera carn de nostro senyor Jesuchrist.
[2]
Aquest sant sacrifici molt maraveyós, e per lo que nos nos avem a salvar, fo
ordonat, fil, al diyous de la sena, con nostro senyor Deus Jesuchrist menyava
ab los apostols, e beneý e partí lo pa e·l vi e dix qu’el pan era la sua carn e
el vi era la sua sanch.
[3]
Amable fil, per la vertut de les paraules que Deus Jesuchrist pozá e·l pa e e·l
vi, esdevé la hostia e el vi que tu veus lavar al altar lo cors de Jesuchrist,
con lo prevera canta la missa e diu les paraules que Jesuchrist dix al diyous
de la sena.
[4]
A demostrar, fil, que lo Deus de gloria es senyor de natura, fa obre qui es
sobre lo poder de natura, la qual obra es con fa en forma de pa e de vi esser
lo sant cors gloriós de Jesuchrist.
[5] Si los teus huyls, fil, te dien que
la hostia sagrada es pa, lo poder e la saviea e l’amor e les altres vertuts de
nostro senyor Deus dien a la tua anima que aquela hostia sagrada e lo vi sagrat
es verament aquel cors matex de Jesuchrist, qui per salvar tu pengá en la crou
al dia del divendres sant de Pasqua.
[6] Amable fil, con los teus huyls sien
creats e con les vertuts de Deu sien creador, e cor creador es pus noble coza e
pus vertadera que creatura, per assó tu, fil, deus mes creure als testimonis
que Deus dona ab sa vertut que als testimonis que natura dona ab los teus
huyls e ab los altres teus seyns corporals.
[7] Entin, fil, con los huyls menten en
alcunes cozes, cor, segons vista corporal, par que la mar e la terra se
tenguen ab lo cel, e·l justament malaut troba amargor en la poma e en la mel e
en les altres viandes qui son dolces.
[8] Amable ffil, la vertut de Deu no
pot mentir, cor no es nula coza qui la puga fer mentir. Mas los .v. seyns
corporals soven menten, per so cor alcunes altres cozes pus forts que els los
fan mentir. On, con les vertuts de Deu diguen per lum de fe a ta anime que
creegues aquela hostia sagrada e aquel vi sagrat esser lo sant cors de
Jesuchrist, e los teus seyns corporals falsament te neguen so que les vertuts
de Deu te dien, e cor los seyns corporals sien mentiders e les vertuts de Deu
no pusquen mentir, per assó est ubligat que creegues so que les vertuts de Deu
te signifiquen ab lur vertut matexa.
[9]
Sabs per que Deus vol que tu creegues que lo cors de Jesuchrist es sots la
hostia sagrada e que sia enaxí con Deus te mana creure? Per so que mes pusques
creura per les vertuts de Deu que per los teus seyns corporals entendre, cor
per l’exalsament que·l teu enteniment pren per lum de fe sobre los .v. seyns
corporals sobrepuya majors cozes entendra per les vertuts de Deu que per les
obres naturals ni per los seyns corporals.
[10] Per so que sia demostrat cascun jorn e en molts locs del mon lo gran poder e saber e voler de Deu, vol Deus que sia lo sagrament de l’altar vertader, cor creatura per nula altra manera no pot ten be entendre lo poder e·l saber e les altres vertuts de Deu esser en molt gran perfecció, con fa per lo sacrifici del altar. On, per assó, fil, aesmar-te pots que aquela coza cové esser ordonade en los sagraments de santa Esgleya per so que mils pusque hom entendre les grans vertuts de nostro senyor Deus.
[XXVI] De penitencia
[1] Penitencia es, fil, contricció de
cor e amargor d’anima per los peccats que ha fets, dels quals hom se penet e
prepoza que nul temps no·ls fassa, e dona hom afflicció a sson cors ab dejunis
e ab oracions e ab palegrinacions e ab les altres cozes semblans a aquestes.
[2]
Gran sagrament e forts es, fil, lo sagrament de penitencia, cor per penitencia
serien tots los demonis e tots los peccadors qui son en infern deliurats dels
turments qui no an fi, si sola .iª. hora podien fer penitencia.
[3]
Per la penitencia que hom fa, fil, en aquest mon, fug hom a les penes infernals
e al foch de purgatori; e con hom passa d’aquest segle en l’altre, adoncs hom
ven a la celestial gloria qui tots temps dura.
[4]
Amable fil, con penitencia fassa tots los peccats que hom fa perdonar, e fa
totes les benenanses de paradís donar, dementra que est, fil, en aquest mon, fe
penitencia, cor en l’altre segla donade es la sentencia de gloria eternal o
de foch infernal.
[5]
En aquel temps, fil, que nostro senyor Jesuchrist era en aquest mon e anave ab
los apostols, adoncs doná les claus de penitencia a sent Pere, en persona de
nostra sancta mare Esgleya, e dix que tot so que sent Pere per la vertut de Deu
ligás e solvés en la terra, seria ligat e solt en los cels.
[6]
Per lo poder que Deus doná a sent Pere, a, fil, lo sant pare apostoli, qui ten
loch de sent Pere, e an los preveres, qui tenen loch de l’apostoli, poder de
donar penitencia; e per assó van les gens a confessió als preveres, a pendre
d’els penitencia.
[7]
So per que Deus vol que hom fassa penitencia es per so que hom se confiy en la
gran misericordia de nostro senyor Deus, e per so que Deus age raó que perdó
a sos peccadors qui·s jutgen a sostenir les afliccions que penitencia dona.
[8]
Si les affliccions qui son amares per penitencia vols aleugar a ton cors,
cogita en los turments infernals e en la gloria de paradís, cor adoncs te seran
agradables les pessions que hom ha per obra de penitencia.
[9]
Peccar e meynsprear lo sant sagrament de penitencia es, fil, meynsprear la
gloria de pareýs e los turments infernals e la compaya dels angels e dels sants
de gloria e de nostro senyor Deus.
[XXVII]
De ordines
[1] Ordines son sagrament, lo qual es
donat als officials de santa Esgleya, cor tant es santa coza, fil, nostra mare
Esgleya, que·ls officials d’aquela dauen haver sanctedat e ordonament per lo
qual sia honrade lur mare Esgleya.
[2]
Gran viltat e gran deshordonament seria si los officials de santa Esgleya eren
homens peccadors e homens deshordonats e homens qui ignorassen les santes
Escriptures de la santa Esgleya; e per assó, fil, lo bisbe, con fa ordines,
ordona lo subdiacha a cantar l’apistola e lo diaque a cantar l’avengeli e lo
prevera a cantar la missa.
[3]
D’altres ordines fa, fil, lo bisbe, les quals reeben los escolans qui ajuden a
servir lo prevera qui canta la missa; on, tots aquels son officials de santa
Esgleya, e cascun d’aquels, con reseb lo sagrament, promet a esser loador e
honrador e sotmés al axalsament e a la honor de santa Esgleya.
[4]
Sapies, fil, que lo pus honrat offici e aquel hon a mes de vertut e de santetat
es de prevera, cor lo prevera, ten solament, ha vertut con per ses paraules lo
pa e lo vi sagrat se transsubstenciega en la vera carn e en la vera sanch de
nostro senyor Jesuchrist.
[5] Prevera, fil, ha ten solament poder
de perdonar tos peccats, e prevera te loch de Jesuchrist en est mon. E lo sant
apostoli, qui es prevera, deu esser senyor de tot lo mon, e a el deuen obeyr
tots los reys e los princeps d’aquest mon.
[6]
Remembre·t, fil, con gran coza es esser prevera, cor los reys e los altres
barons e los homens quants que son deuen bezar la man e·l peu al prevera con
canta la missa.
[7]
Amable fil, aytant con Deus dona pus noble orde a prevera que a nul home,
aytant es pus obligat lo prevera a amar Deu e agrayr Deu la gracia e l’onrament
que li fa en est mon.
[8]
Si orde es, fil, pus honrat en .i. prevera que no son tots los altres ordens
qui son en est mon en los altres homens qui no son preveres, remembrar pots,
fil, con en gran carrech e en gran deute son los preveres con sien bons per so
que sien agradables a nostro senyor Jesuchrist.
[XXVIII]
De matrimoni
[1] Matrimoni es, fil, ordonat
ajustament corporal e espiritual per aver fils qui sien servidors de nostro
senyor Deus, e que de Deu reeben gracia e benedicció.
[2] En aquel temps que Deus hac
creat lo mon e ac mes Adam e Eva en paradís terrenal, adoncs feu Deus de Adam e
d’Eva matrimoni en paradís terrenal; on, per asó tu est, fil, obligat, e tots
aquels qui amen esser en orde de matrimoni, que ages aquela entenció en esser
en matrimoni segons la qual Deus feu matrimoni en paradís terrenal.
[3] Obligat est, fil, a esser en orde
de matrimoni o de religió, cor tot altra estament se descové ab la final
entenció per la qual est creat.
[4] Amable fil, enaxí con Deus t’a
donats los huyls ab que veges e la lengua ab que parles, enaxí te dona la
fembre que·t servesque adoncs con la prens per muler; cor, enaxí con los teus
membres ordonadement son estruments a servir lo cors, enaxí ta muler es ordonat
estrument per la qual sies servit.
[5]
Con tu, amable fil, entres en lo orde de matrimoni, adoncs dones tu matex a
servir ta muler e que endós ensemps siats servidors de Deu, en tal manera que
Deus sia amat e conegut e loat per vosaltres.
[6]
Matrimoni es, fil, en vertut de paraules e en consebiment de pensa, e es vot e
promeció que hom no pot trencar senes volentat de sa muler; e per assó, fil,
son enganats molts homens per moltes males fembres e son ligats falsament per
l’orde de matrimoni, del qual liam no poden axir sens la mort.
[7]
Sies ordonat, fil, a tenir orde de matrimoni, cor sens ordonat estament no·l
pots tenir, e ordona ta muler aytant con pusques con te sia ajudant a tenir ton
orde, cor malvada fembre e deshordonade fa hom exir e desviar del horde de
matrimoni.
[8]
Caritat e tamor e humilitat, veritat, justicia e les altres vertuts semblans
a aquestes son ajudans a tenir l’orde de matrimoni; e sobrefluitat d’ornats
vestiments e agensament de faysons e desordonats pensaments fan a hom trencar
lo sagrament de matrimoni.
[9]
Honrament de parents ne riquezes de possessions ne diners no valen tant a
conservar l’orde de matrimoni con fan bons nodriments. On, per assó, amable
fil, con pendrás muler no ages envege de gran axovar ne de belea de faysons
ne de honraments, cor totes aquestes coses no·s covenen ten forment ab l’orde
de matrimoni con fan bons nodriments.
[10]
Amable fil, segons que es lo cors del hom gran o poch se covenen a el sos
membres, cor los homens qui son pocs han poques mans e pochs peus, e los homens
qui son grans an majors mans e majós peus que los pochs. On, per assó, fil, es
a tu significat que, enaxí con Deus dona a cascun cors los membres qui li
covenen, enaxí hom deu pendre muler segons que li cové per edat de dies e per
honrament de parents.
[11]
Enaxí con en .v. son .iii. en major nombre que .ii., enaxí, fil, en orde de
matrimoni es meyor e pus noble l’om que la fembre; e per assó, fil, cové que·l
home sia seyorayant sa muler per tal que mentenga a ssi matex sa noblitat, e
que per sa doctrina e per sa pahor sia sa muler obedient a nostro senyor Deu.
[XXIX]
De uncció
[1]
Uncció es, fil, lo darrer sagrament de santa Esgleya romana, lo qual sagrament
referma e conferma tots los altres segrements.
[2]
Con hom es, fil, malaut fortment e·s per alcuns seyals significada la mort,
adonchs deu hom demanar aquest segrament darrer per significar e demostrar que
hom ha conservatz e tenguts los primés sagraments.
[3]
Adoncs venen, fil, los clergues ab lo seyal de Jesuchrist, per lo qual son
hordonats los sagraments de santa Esgleya, so es la creu, que representa la
santa passió que Jesuchrist sostench per salvar son poble; e aporten la santa
crisma, ab la qual om ha reebut lo primer sagrament. E ab oracions unten hom
per los locs on hom ha fet peccats e faliments.
[4]
E en aquel dia de unció deu hom, fil, gitar de son cor totes cozes temporals
e deu hom affermar en son cor la hora de la mort, a la qual es vengut, e no deu
hom aver esperansa a viura d’equí avant en est mon. E enant que hom sia vengut
a aquest segrament deu hom esser confessats e combregat, e deu hom aver son
testament fet e en totes cozes se deu hom esser ordonat per reebre la mort.
[5]
Amable fil, aquest darrer sagrament en lo qual es hom untat ab crisma e ab oli
significa la santa unció del fil de Deu, la qual pres en la santa crou ab la
preciosa sanch de son cors. On, si aquels qui venen a unció de crisma e d’oli a
la hora de la mort signifiquen la passió del fill de Deu, quant pus forment la
signifiquen aquels qui per la sua amor a la ora de la mort son per via de
martiri untats ab la sanch de lur cors sostinent mort per honrar e servir lo
fil de Deu!
DELS
.VII. DONS QUE·L SANT ESPERIT DONA
[XXX] De saviea
[1] Amable fil, nostro senyor Deus es saviea e Deus es Sant Sperit. On, si Deus es saviea e tu as conaxensa de la
saviea de Deu, cové que aquel don de saviea ages de Deu e no d’altre, cor si
d’altra la avies seria significat que mils se covengués saviea ab altra que ab
Deu, e assó es impossible.
[2] Fil, la saviea que·l Sant Sperit
dona es diversa a la saviea d’aquest mon, cor ab la saviea d’aquest mon fan
faliments e peccats molts homens qui son apelats savis quan a aquest
mon; mas ab la saviea que lo Sant Spirit dona nul hom no pot far feliment ne
peccat.
[3]
Amable fil, ab la saviea que lo Sant Esperit dona a hom conaxensa de la
bonea, granea, eternitat, poder e de les altres vertuts de Deu; cor tant es noble
e accellent coza conexer Deu e ses vertuts, que neguna criatura no pot abastar
a donar conaxensa de Deu e de ses vertuts sens obra de Sant Esperit.
[4]
Lo Sant Esperit gloriós, si·l ames e·l temps e·l honres, eyl te pot donar
saviea, per la qual lo Deu de gloria volrás amar, loar, honrar, servir en tots
los temps de ta vida.
[5]
Injurioza coza es, fil, que Deus sia conegut e no amat, cor tant es noble cosa
Deu que per la sua nobilitat se coven en home amor e conaxensa a·mar e
conexer Deu. On, si tu vols que en tu amor e saviea se covengan en conexer e en
amar Deu, demana al Sant Esperit que·t dega per sa pietat a tu donar lum e
caritat per tal que conegues e ams nostro senyor Deus.
[6]
Per la saviea que·l Sant Esperit dona a hom conaxensa d’on ve ne qui es ne en
que está ne hon va, e conex hom so que a fet e so que fa e so que fará. On, si
tu, fil, vols aver saviea en totes estes cozes, esforse·t aytant con pusques de
amar e honrar e tembre lo Sant Esperit, qui dona aytals dons.
[7]
Aquesta saviea que lo Sant Esperit dona fa als homens, qui son en la terra,
conexer Deus, qui es en lo cel, e fa a hom meynsprear la vanagloria d’aquest
mon, e fa a hom esser temorós del foch infernal, e fa hom agradable a Deu e a
tots los sants qui son en gloria.
[8]
Demana, fil, saviea al Sant Esperit, cor a tots aquels qui la demanan axí con
deuen la dona, e a qui·s vol la dona. Mas an aquels qui no·l amen, no la dona.
[9]
E si lo Sant Esperit no donave saviea a aquels qui amen saviea, seria contrari
a ssi matex, qui es saviea; e si no pudia donar saviea a qui·s volgués, no
seria franch en sos dons; e si donave saviea a aquels qui saviea desamen,
desamaria si matex amant aquels qui desamen Deu.
[XXXI]
D’enteniment
[1] Lo Sant Esperit illumina, fil,
l’anima del home de enteniment, enaxí con lo siri ardent, qui illumina la
cambra, o·naxí con la resplendor del sol, qui illumina tot lo mon.
[2]
Enteniment es, fil, poder d’ani[m]a qui enten ben e mal, e enten differencia e
concordansa e contrarietat en les criatures. E per enteniment ha hom conaxensa
de les coses qui son en veritat e de les cozes qui son en falsetat.
[3]
Enaxí, fil, con tu veus ab los huyls corporals les carreres per hon vas, enaxí
la tua anima sab membrar e amar e ymaginar e voure ab los huyls del teu
enteniment; e·naxí con natura dona a alcuns homens pus clara vista que als
altres, enaxí lo Sant Esperit dona a alcuns homens pus clar e pus elevat
enteniment que als altres.
[4]
Amable fil, major don dona lo Sant Esperit a home con li dona alevat e exelsat
enteniment, que no fa con li dona castels ne viles ne ciutats ne regnats; cor
rey qui no a subtil enteniment no pot conexer Deu ne si matex ne so que Deus li
a donat, mas home qui ha subtil enteniment conex Deu e si matex, e conex e a
grat a Deu dels bens que li a donat.
[5]
En loch tenebrós poch valen, fil, beles faysons ne ornatz vestiments; e, a los
homens qui son sechs, los camins qui son plans los son perilozos e greus. On,
con assó sia enaxí, donchs, prega lo Sant Esperit que la tua anime illumin de
subtil enteniment.
[6]
Molts son los homens qui amen aver sciencia e no la poden aver per so cor no an
clar enteniment, e molt hom ha sciencia infuza per elevat enteniment.
[7]
Amable fil, lo Sant Esperit dona a l’enteniment aqueles coses qui li fa
entendre. Hon, si tu entens Deu, Deus se dona a esser entés per ton enteniment,
e si tu entens tu matex e aquest mon, lo Sant Esperit dona a ton enteniment tu
matex e lo mon, e dona a tu matex ton enteniment.
[8]
Ha, fil! E tant hom es pres e enganat e trayt e mort, per so cor li fal
enteniment! E tant hom es rich e benenant en aquest mon, e en l’altra es en
gloria per tots temps, con es abundant d’alt enteniment per gracia de Sant
Esperit!
[9] On mes en est mon axelserás ton enteniment en
conexer e en amar e·n servir Deu, major enteniment aurás, fil, en gloria. E per
assó te don de conseyl que tu, aytant con pusques, sobre totes cozes exalses
ton enteniment en honrar, loar, conexer aquel per qui tu tens e as ton enteniment,
so es, Deus gloriós Sant Esperit.
[XXXII]
De conseyl
[1] Lo conseyl de Sant Esperit es, fil,
aquela coza per la qual los homens fan bones obres e an volentat de cessar mal
e de fer be; cor lo Sant Esperit sia conseyler de tot be, per so, en tot so que
ferás ni dirás, demana al Sant Esperit que·t aconseyl e que illumin los huyls
de ta pensa de tals obres que a Deu sien agradables.
[2]
E en lo conseyl que·l Sant Esperit dona no pots felir, cor totes cozes sap e
tots bens ama e nuyl mal no vol. On, per assó, fil, te cové enclinar al conseyl
del Sant Esperit si en negunes cozes vols avenir, e esquiva e fuyg al conseyl
d’aquels qui ignorantment e avent mala volentat son conseyadós, qui conseyen a
hom feliments e errors.
[3]
Amable fil, los teus seyns corporals te conseyen que ams aquest mon e ages en
meynspreu l’altra segle. E sabs per que tenen aquest conseyl? Per so cor vouen
los delits d’aquest mon e la benuyrada gloria del altra no poden veer. Cor lo
Sant Esperit vou aquest segla e l’altra, per assó te dona de conseyl que
meyspreus la vanitat d’aquest mon trespassable e que pusques aver la gloria del
altre, qui nuyl temps no a fi.
[4]
Si la male fembra te dona de conseyl que la ams mes que Deus, lo Sant Esperit
te dona per conseyl que ams mes Deus que totes les altres cozes; e si tu, fil,
creus lo conseyl de la malvada fembra, sapies que tu mets en prezó ton cors en
la carçer infernal, de la qual nul temps no exirás.
[5] Si les infernals penes te donen ab temor conseyl que ams Deu per so que no
les ages, lo Sant Esperit te conseyla que ams Deu per so cor es bo; e si la
gloria de pareýs te conseya que ams Deu per so que la ages, lo Sant Esperit te
conseya que ams Deu per so cor val mes que la celestial gloria que tu ames.
[6]
En tot quant avens, fil, avens per lo conseyl que lo Sant Esperit te dona, e en
tot quant faleyx, erras per so cor no creus lo conseyl del Sant Sperit.
[7]
Lo Sant Esperit dona e conseya veritat e bones obres contra aquels qui demanen
loguer del malvat conseyl que donen. E per assó, fil, criu al conseyl que Deus
te dona e no sotsmetes ton enteniment ne ta volentat a conseyl d’enteniment
innorable ne de injurioza volentat.
[8]
Lo Sant Esperit conseya los pobres, orfens, despoderats, soptats; e conseya a
los princeps e als barons honrats que no sotsmeten si mateys al conseyl malvat
de lurs homens qui meyspreen lo conseyl que·l Sant Esperit dona.
[9]
Al punt de la mort, con tot conseyl defal, adoncs ha hom mester, fil, lo
conseyl de Deu, lo qual no fal a aquels qui·l demanen, cor adoncs diners ne
honraments ne amics ne sciencia ne arts ne nules cozes no poden a hom ajudar,
mas ten solament lo conseyl del Sant Esperit.
[XXXIII]
De la fortitut que·l Sant Esperit dona
[1] Lo Sant Esperit, fil, dona als
homens forts coratge, per lo qual vensen e apoderen lurs enamics e los dalits
d’aquest mon, qui son enamics de la gloria de l’altra segle.
[2] Ab lo Sant Esperit es hom forts
contra la carn e contra aquest mon e contra lo demoni, e sens ajuda del Sant
Esperit nuyl hom no pot venser neguna d’estes tres batayes.
[3] Enfortiment de fe, d’esperansa, de
caritat, de justicia e de les altres vertuts ve de la forsa del Sant Esperit,
sens lo qual nuyl hom no pot combatre ne apoderar los vicis, qui son contraris
a les vertuts demunt dites.
[4] Amable fil, lo Sant Esperit dona
diverses forçes, cor a los uns homens dona forsa corporal, als altres dona
forsa de coratge, als altres dona forsa de liyatge, als altres forsa de
riquees, e axí de les altres cozes semblans a aquestes.
[5]
Les forçes corporals e les forçes spirituals, totes venen, fil, del Sant
Esperit, e per assó, fil, la sua forsa es amable e temable sobre tota altra
forsa e forçes. Si no era lo Sant Esperit, tot quant es creat no a tant de
poder que pogués esser en esser .iª. hora ne .i. moment, cor tot quant es
tornaria a no-res d’on es vengut; mas per lo Sant Esperit son sostengudes totes
creatures.
[6]
Molts son, fil, los demonis, qui an tanta de forsa que, si lo Sant Esperit no
era, tots los homens d’aquest mon metrien en infern e tot lo mon destruyrien;
mas tant es gran la forsa del Sant Esperit, que nuyl demoni no pot fer mas ten
solament so que·l Sant Esperit li dona licencia.
[7] Con lo Sant Esperit sia ten poderós
sobre tots los altres poders, si lo Sant Esperit es ab tu, fil, qui es qui
pusque contra ton poder? Ne qui es aquel qui tu puscha partir de l’agradable
volentat de nostro senyor Deus?
[XXXIV]
De sciencia
[1] Sciencia es saber so que es, la
qual sciencia, fil, doná lo Sperit Sant als apostols e als altres homens qui an
sciencia infusa per la gracia de Deu, la qual sciencia no pot esser donada sens
la gracia del Sant Esperit.
[2] Amable fil, totes criatures
signifiquen e representen a home la bonea e la granea, noblea e el poder de
nostro senyor Deus; on, con l’umá enteniment reeb la demostració que les
creatures fan de Deu, adoncs es illuminat de la divinal lugor del Sant Esperit.
[3] Molt home ha, fil, sciencia per
apendre; mas la sciencia que·l Sant Esperit dona, aquela es infuza sciencia,
la qual es molt mayor e pus noble que aquela que hom apren en l’escola del
maestra.
[4] Ffil, si t’esputes ab negú per
donar honrament de Deu e per exanplar la santa fe catholica, molt pus fortment
te confia en la sciencia que·l Sant Esperit dona que en la sciencia que·ls
maestres mostren als ascolans.
[5] La sciencia adquizita no pot
espirar lo coratge dels peccadors ne dels erratz; mas la sciencia infusa per
obra de Sant Esperit, aquela dona consciencia als peccadors de lurs peccats e
enlumina los huyls tenebrozes dels homens qui son en error.
[6] Sabs, fil, per que Deus t’a donade
conaxensa de si mateyx? Per so que l’ams mes que totes cozes. E si ames alcuna
coza mes que Deu, on mils lo coneyxs, major culpa as, e mayor pena n’eurás si
ab aquela colpa vas en l’abís infernal.
[7] En la celestial gloria aquels qui
mes de conexensa an de Deu, an major gloria; mas en lo foch infernal, aquels
qui mes de conaxensa an de Deu, aquels an major pena.
[8] Divinal lum de Sant Esperit t’a
donada, fil, sciencia per la qual sabs aver conaxensa de be e de mal. E sabs
per que? Per so que ams lo be e que ages en oy lo mal.
[9]
Si Deus te demostra les cozes que deus fer e les que no deus fer, e tu, fil, no
fas so que entens, tu abcegues los huyls de ta anima e mets-la en carreres tenebrozes
per les quals van los peccadors a ffoch perdurable, en lo qual son turmentats
per la justicia de Deu.
[XXXV]
De pietat
[1] Pietat es coratge pacient en la
paçió de son proysme; on, aytal pietat dona, fil, lo Sant Esperit al coratge
dels homens per tal que sien amables e ajudables los uns als altres.
[2]
Pietat fa remembrar la santa passió de nostro senyor Jesuchrist e les greus
dolors que sostench per nosaltres peccadors; e pietat fa hom cogitar en la
amergor e en los plors e en lo gran trebayl que nostra dona santa Maria avia
con hom son gloriós fil denant ela aucihia e turmentava.
[3]
En pietat son e estan los benuyrats richs pobres d’esperit con an merçé dels
pobres qui demanen per amor de Deu; mas en molt major pietat son e estan aquels
qui an pietat dels infeels qui ignorantment van al foch perdurable, e per la
salvació d’aquels donen si mateys a trebays e a mort.
[4]
Aytanta con será, fil, la pietat de ton coratge, aytant serás pus agradable al
fil de Deu e mes assuaugerás la ira de Deu contra los teus faliments.
[5]
Amable fil, ages pietat de ton proysma per so que pusques amar e plorar, cor
pietat aduu a amor e fa esdevenir los plors en dousor.
[6]
Si Deus de gloria hac pietat e per pietat fo encarnat e turmentat e penyat e
mort en la creu, qui es aquel enamich de pietat? Ne qui s’escuza d’aver
pietat de son proysme ne de si matex?
[7]
Con tu, fil, fas peccat, no as de tu matex pietat. Ne con hous recontar que·l
fil de Deu es en alcunes terres blastomat e deshonrat e descregut, tu no as pietat
de la passió del fil de Deu ne d’aquels qui son tos proysmes, que per la
deshonor que fan al fil de Deu van en foch senes fi.
[8]
Pietat fa donar, perdonar, passificar, amar, humiliar, ajudar, e pietat fa
confiar al home en los dons que·l Sant Esperit dona, e pietat vens e apodera
crueltat e desconaxensa.
[9]
De necessitat se cové, fil, que tu ams tu matex o que vules mal a tu matex. On,
si t’ames, pietat ajes; si mal te vols, crueltat ajes.
[10] Es-ta semblant, fil, si a la fi de tos dies,
con vendrás a la mort ab molts peccats que aurás fets, si t’es obs que Deus sia
piedós? Es-ta semblant si lo pobre mal vestit, malalt, famejant, a mester que
atrop piedós ton coratge con te demana per amor de Deu?
[XXXVI] De temor
[1] Temor es conexer sa menoritat e la
majoritat de son major, envés lo qual ha fets defaliments. On, con aytal temor
es ab amor, adoncs es donade per don de Sant Esperit.
[2] Temable es Deu, fil, per so que
l’ajes e per so que no·l perdes, e per so que no·t don turments durables. Mas molt
pus fortment es temable per so cor es bo e amable.
[3] Si tu, fil, as aytal temor, la tua
amor será semblant a la amor de Deu, cor Deus ama si matex per sa bonea matexa;
e si tu temps Deu per tamor mes que per amor, tu est major amador de tu matex
que de la bonea de Deu; on, aytal temor no es donade per obra de Sant Esperit,
cor, si ho era, lo Sant Esperit seria contrari a la sua bonea matexa.
[4] Tembre mort natural es temor que
natura dona, e tembre sostenir trebayls e mort per loar e honrar Deu no es
temor qui sia dada per obre de Sant Esperit; doncs, temor que hom no muyre per
servir Deu es obre que·l Sant Esperit dona.
[5] Respon-me, fil, e digues qual temor
es major en ton coratge: o tembra Deu o lo blasme de les gents?, cor si mes
tems lo blasme de les gens que Deu, la temor que tu as es contraria a la temor
qui ve per gracia de Sant Esperit.
[6] Amable fil, lo Sant Esperit dona
temor per so que hom conega que el ha tot poder e sap totes cozes, e en tots
temps e en tots locs es dreturer. On, si tu as major temor de senyor terrenal
que de Deu, tu renegas lo Deu de gloria, qui no tem nules cozes, e de ton
seynor, qui a temor de Deu e es son servidor, fas idola e deu.
[7] Aesma, fil, con lo Deus del cel es
temable, cor al rey que t’a donat —lo qual ha creat de no-re e lo qual ha a
venir a sa sentencia e a ssa merçé—, a aquel te pot fer tolre tot quant as, e
aquel ha molts servidors qui·t purien ligar e turmentar e auciure, sens que no
te·n puries defendre.
[8] Si tu, fil, no temps Deu, doncs no
temps lo foch infernal; e si·l foch infernal no temps, doncs no temps lo foch
d’aquest mon; e si aquest foch temporal no temps, entra en lo forn quant es
tot aflamat, e assage si hi porás estar .iª. hora.
[9] Sabs, fil, la mort per que es
temable? Per so cor no li pots fugir e no sabs quant te pendrá; on, si la mort,
qui no·t pot auciure mas lo cors, tems, tembrás ja, fil, Deu, qui lo cors e la
anima te pot metre en foch perdurable?
[10] No fora temable Deu si a tuyt perdonás; mas cor alguns no perdona, per so que tu no sies d’aquels a qui no
perdona, ages, fil, temor; cor, si·l temps, no tembrás mort, e hon major temor
aurás, en gloria seran majors tos merits e mes te confiarás en est mon en la
misericordia de Deu.
[XXXVII]
De regnar
[1] Regnar en gloria es possessió del
regna celestial per do de Deu; e esta benuhyransa promés, fil, nostro senyor
Jesuchrist als pobres d’esperit, segons que es recomtat en los avangelis.
[2] Pobrea d’esperit es meysprear la
vanitat d’aquest mon e desigar lo regna de Deu. On, aquels qui son rics e
meyspreen les riquees, e los religiozos qui per la amor de Deu desemparen lo
mon e sostenen pobretat, aquels, fil, son pobres d’esperit e a·quels son
promeses riquees en lo celestial regne.
[3] Amable fil, aquels qui son pus
honrats e pus nobles en lo regne dels cels son Jesuchrist e nostra dona santa
Maria e los apostols e los martris; on, tots aquests foren en aquest mon pobres
d’esperit e tots foren pobres dels bens d’aquest mon, e per assó cové que tu
ams enans la pobretat de volentat que les riquees, per so que pusques aver lo
celestial regne.
[4] Les riquees d’aquest mon pots aver
e posseyr, fyl, e pots esser pobre d’esperit; cor si les riquees que as mets en
loar e honrar Deu, qui les t’a donades, e per amor d’el fas almoynes, adoncs
porás esser pobre d’esperit e pots posseyr les riquees d’aquest mon.
[5] Qui·s te per pegat dels bens d’aquest mon, aquel es pobre d’esperit e·n aquel es significat lo regne del cel, en lo qual an compliment tots aquels qui y son. E qui no·s te per pegat de so que Deus li dona en aquest mon, en aquest es significada la cativitat infernal, en la qual an pobretat eternal los peccadors, que dezigen so que nuyl temps no auran.
[6] Pensa, fil, en les viltats de les
riquees temporals, qui no poden sedolar l’anima d’aquel qui les ama, e cogita
en lo breu temps que les posseeys e con ab ignorancia les posseeys en so que no
sabs quant te vendrá la mort, qui tol los bens d’aquest mon.
[7] Lo regne d’aquest mon son vertuts
per les quals aurás lo regne del cel; on, si vols aver la celestial benuyransa,
ages compliment de Deu en est mon a ton cor, per tal que Deu complesca de si
matex en gloria lo voler de la tua anima.
[8] Amable fil, [los] homens qui no·s
sedolen de Deu en est mon e cuyden sadolar [la] anima de les riquees temporals
son meyspreadós de Deu e son loadors de les terrenals riquees, e per assó
sotsmeten si mateys a [pe]rdurables trebayls.
[9]
Si vols esser, fil, pus rich que·l rey, sies pus pobre d’esperit que·l rey; on,
si tu qui no est rey en est mon potz esser pus rich que·l rey per meysprear
aquest mon, quant mes, doncs, pots per pobretat d’esperit esser rich en lo
regne de Deu.
[XXXVIII]
De possessió
[1] La benuyransa qui es promesa a
aquels qui son simples e suaus es lo benuyrat posseyment que los sants de
gloria fan en l’acabat regne.
[2] Amable fil, suavetat engenra pau e
pau es raó de poçeció, e per aquesta posseció mundana es significada la poçeció
celestial.
[3] En guerra e en trebayl es l’anima
qui no poçeex los .v. seyns corporals e lo cors es rebou contra l’anima qui no
posseex son voler. E per assó es hom ab trebay posseyt per la vanitat d’aquest
mon.
[4] Amable fil, ama suavetat per so que
ira no move ton coratge a desobediencia, per la qual ve servitut, e humilia ta
pensa a cogitar la viltat d’aquest mon, per so que ta volentat sia contenguda
en desirar la posseyda benuyransa infinida.
[5] Amor qui ama Deu fa de rabel,
simple e suau; e simpli[citat e suavetat] fa als homens humils posseyr los
argulosos; e humilitat fa passificar los irats. E per so, fil, caritat e amor
son comensament de possessió de pau.
[6] Suau fo, fil, nostro senyor
Jesuchrist con vench en lo mon, adoncs con se lexá pendra e ligar e assotar e
crucificar. E saps per que? Per so que l’umanal linatge recobrás la possessió
que li era promesa en lo regna de Deu.
[7]
Obediencia, perseveransa, paciencia, ajuden a suavetat, qui combat cruel e
rabel per exalsar l’om simple e suau en la benedicció de Deu.
[XXXIX]
De consolació
[1]
Amable fil, consolats seran aquels qui ploren en est mon per honrar e servir e
amar nostro senyor Deus, cor en la celestial gloria los consolará lo fil de
Deu de si matex en so que·s dará a els per esser lur gloria.
[2]
Plora, fil, tos peccatz e tes colpas per tal que no sies desconsolat en foch
infernal dels celestials bens, la qual desconsolació an tots aquels qui en est
mon no·s consolen en la vertut de nostro senyor Deus e en la sua pasció.
[3]
Si plores, fil, per so cor los crestians peccadors no han grat a Deu, qui a
lexat son fil crucificar per so que·s consolassen en el, e si plores per los
infels qui ignoranment van als turments perdurables que·ls demonis donen, ages
consolació en la justicia de Deu, qui fa totes ses obres dreturerament e
ordonade.
[4]
Si tu, fil, ames fer per Jesuchrist a servir alguna coza e no la potz acabar,
no sies consolat en los meritz que·n as ayten grans con si tes obres venien a
perfecció, e plora con no pots complir tot ton desig, cor defeliment d’amor es
en aquels qui son consolats en lurs mirits.
[5]
Primerament plora, fil, per honrar e amar Deu, e puys pots plorar per paor
dels turments infinits e per desigar los celestials bens, qui tots temps duren.
[6]
Plorar sens amor se descové ab lo pler que plorar fa convenir ab consolació;
on, per so que sies consolat, plora per amor, que en los plors dona
consolació a sos amadós.
[7]
Ha, fil, con gran consolació an aquels qui per amor son en sospirs e en
lagrames e en plors! On, si ames esser consolat e si vols recobrar molts majors
cozes que celes que as perdudes, sapies plorar, cor mes guayes en la
consolació del plaer que as en plorar que no perts en les vanitats mundanes.
[8]
Si vols plorar e no pots plorar, no sabs amar ni desigar los celestials bens ni
menysprear los dalitz d’aquest mon, ne sabs aver consolació dels bens que Deus
t’a donats.
[9]
Plora, amable fil, los turments qui son aparelats a tots aquels infaels qui no
an conaxensa de Deu, cor aytals plors t’aparayen consolació en la benuyranse
que no a fi.
[10]
Aquest mon es loch de plorar per so que en l’altra segla sapiam nos matexs
consolar; on, si no pots plorar, plora per so cor no plores, e ama plorar per
so que sies consolat e per so que ages refrigeri dels trebays qui venen per
desconsolació, cor no pots tant perdra con pots goyar per la consolació que
plorar dona.
[11] Anans que no pusques plorar te conseyl, fil,
que lex ta terra e tos amics e que gits totes cozes de ton cor e que y mates
Deu; e ve-te·n en los armitatges e en les terras estrayes e dona pobretat e
trebay a ton cors, per so que te vida sia en consolació e en la dolsor que ve
per lagrames e per plors remembrant la santa pasció del fil de Deu.
[XL] De compliment
[1] Compliment es, fil, la celestial
benuyransa qui complex atalentament de justicia desigant obres d’esperansa,
de caritat e de les altres vertuts.
[2] Deus ha promesa, fil, benuyransa de
sadolament a tots aquels qui desigen justicia. E sabs per que? Per so cor Deus
es justicia qui es compliment a·talentament de justicia.
[3] Si desiges justicia e mors per
justicia, la mort complex ton dezirer, per la qual te seran alaugades les paors
e los trebayls que mort dona, per lo qual aleujament mort no es temable.
[4] Amable fil, les viandes majors e
melors donen mayor sadolament que les manors. On, si ta anima es sadolada per
so con justicia satisfá a tu la injuria que hom te fa, quant pus fortment la
justicia que tu fas de tu matex a satisfer tos torts deu mes sadolar
l’atalentament de ta anima!
[5] Amable fil, si pa, vi, carn e les
altres viandes sadolen lo cors, e si beles faysons a veer donen pler als huyls
corporals, e blanes veus e paraules son plazens a hoyr, quant mes los delitz de
ta anima poden aver compliment en la benuyranse qui ve per obra de justicia!
[6] Si en est mon desiges enjuriozament
diners, possecions, honrament, fil, ho algunes altres cozes, injuria te fará
mes dezigar sens nagun sadolament. On, con justicia, fil, sia contrari de
injuria, si desiges justament alcunes cozes temporals ho celestials, cové que
justicia do compliment e benuyransa al teu desirer dreturer.
[7] La final rahó per que est creat e
recreat es justicia; adonchs, lo compliment de ta deziransa no·l pots aver per
injuriós dezirer.
[8] Si la major justicia qui es en hom
es afermar e amar en Deu unitat e trinitat e encarnació, la major injuria que
sia es negar e descreure la unitat, trinitat e encarnació de Deu. On, si tu,
fil, vols aver la mayor benuyranse que hom pusque aver per justicia, ama morir
per la mayor justicia.
[9] Misericordia e justicia se covenen,
fil, en los homens peccadós, que misericordia axalsa pus forment en aquest mon
e justicia turmenta aquels en so que en est mon no an complit a lur atalentament,
e en l’altra segle an maledicció en la ira de Deu.
[XLI]
De misericordia
[1] Misericordia es vertut per la qual
son perdonades colpas e son donats dons a·quels qui no·ls merexen per obra. On,
aquesta misericordia es, fil, benuyransa promesa a aquels qui en aquest mon
seran misericordiozos.
[2] A significar que Deus vol fer
misericordia a promesa benuyransa de misericordia a aquels qui per amor d’el
son misericordiozos a lur proysma. On, si tu, fil, a ton proysma pots fer gran
misericordia dels bens que Deus t’a comenats, quant mes Deus te pot donar gran
benuyransa si·t fa misericordia de si matex!
[3] Si tot lo be que fan los homens
d’aquest mon fayes tu e perdonaves totes les colpes qui son, per tot so no·n
serien tes obres abastans a reebra la benuyranse qui es en la celestial gloria.
Mas, cor Deus es misericordia, per assó promet lo regne del cel a aquels qui
an a el algun ressemblament en quant an misericordia.
[4] Desamar en son proysma misericordia
es desamar la misericordia de Deu e desamar la misericordia de Deu es desamar
la celestial benuyransa qui no pot esser donada per altra sinó per la
misericordia de Deu.
[5] Digues-ma, fil, a qual es major
dapnatge, o a ton proysma, al qual tu no as misericordia, o a tu, si Deus no
t’a misericordia?
[6] Deus t’a feta misericordia de esser
homo e de son fil, lo qual tramés en terra per esser homa e en la creu, per so
que perdonás la colpa ab la qual est vengut en aquest mon. On, si tu no
est misericordiós, meysprees la misericordia que Deus t’a feta e
meysprezes la benuyransa a la qual son apelats los misericordiozos.
[7] Amable fil, aquest mon es loch de
perdonar e de aver misericordia, con en l’altra segla no y pot hom perdonar;
cor, si tots los demonis e los peccadors qui son en infern podien aver volentat
a amar misericordia, tots exirien dels turments infernals e per la volentat de
misericordia serien benuyrats en perdurable benuyransa.
[8]
Si misericordia no·t ajuda de justicia, e qui·t valrá? Ne aquel a qui tu no
vols perdonar, no·l pots dampnar; e cor no li perdonest, est jutyat a
dampnació. On, per assó que ages amichs e que tos anamics no·t sien occasió
de dampnació, ages misericordia.
[9]
Mes a Deu que perdonar a tu que tu a ton proysma. On, si per manor perdó pots
aver major misericordia, si no ames perdonar, donchs tu desames les cozes
majors e melors per les manors, per la qual desamor est indigne que ages la
celestial benuyransa de nostro senyor Deus.
[XLII]
De veer Deu
[1] Veer Deu es compliment de
benuyransa, la qual ha Deus promesa, ffil, a tots aquels qui auran nedeetat de
cor, la qual nedeetat es en anima munda de peccat.
[2]
Enaxí con se descové ab vista corporal buscha o legaya en huy, enaxí se descové
ab los huyls que voen Deu colpa e peccat. E per assó cové·s de necessitat que
nedeetat de pensa sia covinent a veer Deu.
[3]
Ab aygua de ton cors yxent de tos huyls ab lagrames e ab plors leva tos huyls
corporals, per tal que contricció e penitencia munden e denegen te anima de vicis
e de peccats, e que per la nedea e consiencia de ta anima ages benuyransa en
los eternals delits.
[4]
Amable fil, si la tua mare ha gran delit en veer tu, qui est mortal e est
vengut de no-re, e qui est en dupta si est apelat a la gloria celestial o a
pena infernal, quant mes tu pots aver major pler en veer Deu, qui es par·e
senyor de tot quant es.
[5]
Veges con plasents cozes son a veer steles, sol, luna, cel e mar e terra e
planetas, aucels, besties, homens, castels, viles e ciutats, vestiments e entayamens
e les altres creatures. On, si per huyls corporals pots aver benuyranse en
tantes cozes a veer, esforçe·t, donchs, a veer lo Deu de gloria, qui totes
cozes ha creades, lo qual es vist ab clara consiencia e ignocencia.
[6]
Veer en Deu ab sertificada intelligencia bonea, granea, eternitat,
poder, saviea, amor, vertut, gloria, compliment e les altres vertuts qui a Deu
se covenen, aytal visió es, fil, sobre tota benuyransa qui sia en creatura, a
la qual visió neguns huyls no poden pugar sens nedeetat d’anima pura e
santificada, en la qual no sien colpes ni torts.
[7]
En lo mirayl qui es clar pots veer tes faysons; hon, si vols vezer Deu, denega
ta anima per so que sia mundat mirayl en lo qual veges ton creador, ton
salvador, e que aquel sia benuyransa e gloria de la tua anima.
[8]
Amable fil, leva tos huyls a la creu e guarda con per la creu t’es significat
lo fil de Deu, qui ab sa preciosa sanch denegá e mundá l’original peccat, e
esguarda tu matex e veges si est ignocent contra los manaments de Deu.
[XLIII]
De pasciencia
[1] Pasciencia es refrenat voler
occasionat per ira convertida en caritat, e per assó Jesuchrist en l’avangeli
promet que aquels qui seran pascients seran fils de Deu.
[2]
Amable fil, tots som fils de Deu per creació, mas per passiencia es hom fill de
gracia, et per impassiencia, fil de colpa e de maledicció. E per assó
passiencia fa esser fils de Deu tots aquels qui li son obediens e sotsmeses.
[3]
Pascient en terra estraya es fil de Deu, e ergulós en sa terra es fil del
diable. On, a ssignificar que mes te val, fil, esser pobre e meyspreat en terra
estraya e que sies pascient, que si eres rich e argulós enfre tos parents, a
promés Deus si mateys a esser pare d’aquels qui seran fils de Deu.
[4]
Sabs per que Deus vol esser ton pare si as paciencia? Per so cor paciencia fa
pacient l’argulós e ab paciencia los impascients son vensuts e sobrats.
[5]
Impascient es fil de ira, qui·l mena per tanebres en qual part se vol, sens
discreció de pensa e contrecció de consiencia, e offer a·quel esser fil de
mort perdurable.
[6]
Lo fil de Deu, Jesuchrist, ach pasciencia en la creu, mes que tu no pots
membrar ne la creu o pot significar, cor a magor pasciencia fo offert
Jesuchrist que hom no·l pot turmentar ne auciure, cor a mes de turments que no
sostench lo fera obedient la sua passiencia.
[7]
Aesma, fil, qual coza t’es covinent a esser: amable e gloriegat, pascient fil
de Deu, o turmentat, impassient fil de demoni, impascient turmentat,
dezagradable al fil de Deu.
[XLIV]
De guardó
[1] Merit es guardó promés; per guardó
es donat lo regne dels cels a aquels qui per la amor de Deu sostendran en aquest mon persecucions, trebayls, ontes e tribulacions.
[2] Amable fil, enaxí con les criatures
qui no an rahó son sotsmezes a sostenir trebayls e passions a servir home,
enaxí tots los homens son sotzmeses e obligats a sostenir trebays per servir e
honrar lo senyor de gloria.
[3]
On, con sia coza que tuyt siam obligats a servir Deu a demostrar la gran
caritat, liberalitat, grassia e misericordia, pietat de Deu, promet lo rey dels reys que retrá guardó a tots aquels qui per mostrar, loar e preycar El als
infeels sostendran trebays, gatzsia que y sien obligats.
[4]
Majors trebays, majors persecucions que sien per onrar Deu se covenen ab majors
gordons, a demostrar que no trebayar ne sostenir persecucions per amor de Deu
no·s covenen ab guardons.
[5]
Si los homens richs montipliquen lurs riquezes montiplicant diners e
possecions, montiplicaments de celestials dons son, fil, montiplicaments de
turments e de tribulacions qui sien sostengudes en loar e·n servir lo sobirá
be.
[6]
Es nul home temporal qui age paor de esser rich ne benenant en los delits
d’aquest mon? Ne qui es aquel qui age temor de montiplicar sa gloria per
sustentacions amables a Aquel qui tots merits guardona ab mayor benuyransa?
[7] Los trebays an fi en est mon, mas los guardons de gloria son eternals; e per
assó, per aver la celestial benuyransa, foren molt agradables e plazens als
apostols, als martris les dolors e les persecucions en les quals benuyrans·a si
matexa los apelava.
[8]
Si tu, fil, ames esser benuyrat, no temes trebayls ne mort a ssofrir per Deu
onrar e servir, cor aytal temor es contra la benuyransa qui es en aquels qui,
ab desig e ab pregueres que·n feyen a Deu, anaven loar e servir lo rey de
gloria enfre los anemichs de Deu.
[9]
Enamorat de Deu, enflamat de la gracia del Sant Esperit, no fa diffarencia
enfre la sua terra e terra estraya, ne enfre onrament e deshonor, ne emfre .i.
home e altre, ne enfre benanansa e passió, cor tot li es plaent ab que pusque
servir Deu.
[10]
Esguarda quantz homens ha en aquest mon qui per diners, qui no son Deu, e per
vanagloria, qui fa hom enamich de Deu, e per benanansa mortal, sostenen tants
de trebays e tantes de tribulacions. E, doncs, amable fil, sabrás ne volrás
ne porás sostenir malananses e menyspreaments per loar lo nom de Deu?
DELS
.VII. GOYGS DE NOSTRA DONA SANTA MARIA
[XLV]
De la salutació
[1] Lo primer goyg que ach nostra dona
santa Maria fo de la salutació que l’angel sent Gabriel li dix adoncs con la
saludá dient que ela era plena de Sant Spirit e que d’eyla naxeria lo fil de
Deu, salvador de tot lo mon.
[2] Amable fil, aesmar no pories lo
gran goyg que la regina del cel e de la terra hac con l’angel Gabriel la
saludá; cor, si lo gog que ta mare auria si totes les gents te alegien senyor
d’aquest mon no pories cogitar ne entendre, quant mens, donchs, pots aesmar lo
goyg meravelós que nostra dona ach adoncs con Deu de gloria la alegí regina
dels angels e de tots los sants de pareýs e dona de tot lo mon!
[3]
Sens tota comparació ach major goyg la verge Maria con entés que son fil seria
unit ab lo fil de Deu que no esser senyor del cel e de la terra e de tot quant
es, cor molt major noblitat es esser .i. ab Deu que esser senyor de tot lo mon.
[4]
Segons lo gran gog de nostra dona, covenc esser l’honrament que Deus fou a
nostra dona, e segons lo gran profit que l’umanal linatge ach en la concepció
del fil de Deu convenc esser gran lo gog. On, con assó sia enaxí, donchs,
inaesmable es lo gog de nostra dona.
[5]
Si era .i. foch qui tengués tot lo mon, de nessecitat se covendria que tu
fosses en lo foch, cor si no ho eres no series en lo mon. On, si·l goyg que
nostra dona ach es major que tot aquest mon, de necessitat se cové que la
noblitat de nostra dona e lo seu alegra e la sua gloria e la sua honor sia
major que tot lo mon.
[6]
Tant fo gran lo meravelós goyg que nostra dona santa Maria ach, que tot hom,
per molt que perda e per moltes tribulacions que age e per molta passió que
sostenga, pot esser consolat e alegrat e benificiat en lo gog de nostra dona.
[7] Lo sol no pot tant illuminar ni el foch escalfar con per lo concebiment de nostra dona los sants de gloria se poden alegrar; ne tot so que fan les creatures en est mon no es tant con es a nostra dona membrar hi entendre e amar que Deus vula esser .i. ab son fil. On, con assó sia enaxí, d’aquest ten gran goyg gloriós de nostra dona sabrás-te·n, fil, alegrar per tal que sies agradable a nostra dona.
[XLVI]
De la nativitat
[1] Con lo fil de Deu nasch de nostra
dona santa Maria, adonchs nasch fil qui es ver deus e ver hom. On, en quant la
natura divina, nasch de nostra dona infinida bonea, granea, eternitat, infinit
poder, infinida saviea, amor e les altres vertutz qui·s convenen a Deu; e en
quant natura humana, nasch fil de nostra dona qui fo hom meyor que tots los
homents e que totes fembres hi que totes creatures.
[2] Amable fil, con aquest fil ten
gloriós e ten honrable nasch de nostra dona, adoncs s’alegrá ten fortment la
regina del çel que cor d’ome n·o pot aesmar ne engelical entelligencia n·o pot
entendra.
[3]
Enaxí con nostra dona es pus prop en natura a son fil que no son les altres
creatures, enaxí cové de necessitat que sia pus alegrade en la nativitat de son
fil que los homens ne·ls angels no poden entendra. E si assó no era enaxí,
saguir-s’ia que major fos en los angels e en los homens possibilitat d’entendra
que l’ajustament de nostra dona e de son fil, e assó es inpossibol.
[4]
Gog e esser senyor de tot lo mon no·s covenen ne·s concorden ten forment con
fan gog e enfantar salvador del mon e deus del mon. On, si tu vols cogitar en
lo gog que nostra dona ach en la nativitat de nostro senyor Jesuchrist, aesma
con gran alegria deuries aver si pudies crear .i. segle ten gran e ten bel con
aquest segle.
[5]
Tant es gran coza e meraveloza lo gran gog que nostra dona ach de son fil con
sos huyls lo veeren home nat ab tot son seny e ab tot son poder, e los huyls de
la anima lo veeren Deu del cel e de la terra e de tot quant es, que aquel gog
degra esser anomenat per altra nom qui significás major goyg e major alegra que
tot lo gog e tot l’alegra qui esser pot en aquest mon.
[6]
Es-te vigares con la regina deya haver gog con ha fil qui deya esser rey?
Emperó no ach gog acabat entró que·l veé rey; mas la regina del cel, tantost
con ach enfentat son fil, encontinent lo viu rey del cel e de la terra e de tot
quant es.
[7]
Con la dousa regina nostra dona ach ahut son bel fil e tench aquel en sos
brassos, e sos huyls misericordiozos esguardaren aquel, e son fil gloriós
esguardá ab sos piadozos huyls corporals sa mare, e la divina natura sa
manifestá a la intelligencia de nostra dona, aquel gog, aquel alegra, aquel
pleer, fil, qui fo en nostra dona no pot esser entés tot, en aquest mon ne en
l’altra, per nula altra criatura, mas ten solament per nostra dona e son fil,
qui es home e deu.
[XLVII]
Dels .iii. reys
[1] Tant fo gran la festa e la sentetat
de la nativitat del fil de Deu que al .xiii. jorn que fo nat e nostra dona lo
tenia en sa falda, per la vertut de Deu vengren de longues terres .iii. reys,
qui·l vengueren adorar.
[2]
Aquels .iii. reys eren guiats per .iª. stela molt resplendent e luguroza,
qui·ls anava devant e giá aquels dentró que foren davant lo fil de Deu.
[3]
Con los .iii. reys veeren nostra dona santa Maria, que tenia en sos brassos
nostro senyor Jesuchrist, adonchs develaren de lurs cavals e offeriren al fil
de Deu ensens e aur e mirra, a significar que eyl era deu e home e qui murria
per salvar l’umanal linatge.
[4]
Amable fil, con nostra dona viu venir los .iii. reys e viu la estela qui·ls
guiava e viu lo present qui offeriren a sson fil, adonch ach aytal gog con la
senyoria que los prezents e la estela significaven de son fil.
[5]
Aesma con gran gog es significat en esser senyor de les esteles, lo qual fo
significat per la estela; eesme lo gog que mare deu aver de son fil que per
encens es mostrat esser senyor del cel e per or esser senyor de la terra e per
mirra esser home senyor de mort e del demoni, per lo qual era perdut l’umenal
linatge.
[6]
Con los .iii. reys agren offert lo present al fil de nostra dona e agren feta
aquela raverencia que creatura cové fer a son creador, e foren adurmits,
l’angel Gabriel vench als .iii. reys e dix-los que els no passassen per lo rey
Arodes, qui volia auciura Jesuchrist e qui aucís los innocens. E con nostra
dona entés que son fil fo deliurat del poder de Arodes per la aministració del
angel, adoncs ach goyg molt gran per lo desliurament de son amable fil de Deu.
[XLVIII]
Del gog que nostra dona ach de la resurecció
[1] Per so, fil, que pusques mils
entendra lo gran gog que nostra dona ach de son fil con fo ressuscitat e
aparech a ela e als apostols, te vul recomtar lo trebayl e la dolor e la passió
que eyla sostench aquel dia con viu son fil pendre e ligar e assotar e murir
en la creu.
[2]
E en aquela nit que los jueus prengueren e ligaren lo fil de nostra dona e
lo se·n manaren molt ahontadament, nostra dona era en aquel loch e saguia son
fil axí con podia; e per la multitut de la gran presse nostra dona no era
honrada d’aquela honor que a ele·s covenia e era empenta e meynspreada per los
jueus.
[3]
Con nostra dona viu son fil despular e ligar e assotar ten fortment que la
preciosa carn e sanch que avia preza d’ela era derrumpuda e destruyda, adoncs,
si ach dolor, no ho cal dir ne no es qui ho pogués recomtar.
[4]
Si tu, qui est serf e sotsmés a hobeyr los manaments del gloriós fil de nostra
dona —e no ten solament tu, ans ho son tots los angels e tots los homens e
tot quant es creat—, si eres devant ta mare pres e turmentat e mort sens culpa,
pensar pots que ta mare auria gran dolor e gran pietat de tu. On, si la tua
mare, qui pot errar, avia despagament molt gran en la tua passió, quant mes la
verge Maria, qui no pot errar, hac gran dolor de la passió de son fil!
[5] Aesma, fil, la dolor que ta mare
auria si hom per les mans e per los peus te matia claus aguts e hom te clavave
en lo fust, e tu guardaves ta mare ab piadós esguardament e en semblanse que li
demanasses ajuda e ela no·t pogués ajudar; per aytals cogitamens e per aytals
ymaginacions porás, fil, cogitar que gran fo la dolor que nostra dona
sostench en la passió e en la mort de son fil.
[6]
E si ymagines con gran goyg auria ta mare si ressucitaves, pensar pots con gran
fo lo goyg qui fo en nostra dona cant viu son bel fil ressucitat ab cors immortal, incorrumpable, impassible, glorificat en eternal benuyranse.
[7]
Sens que no cogitasses en la molt mayor excellencia, noblitat que·l fil de Deu
a major que tu no as, e que nostra dona ha major que ta mare, e que no esmasses
la dolor que tu pots ymaginar de la passió que ta mare poria aver per la tua
passió e mort, no pories cogitar e emiginar covinentment en la gran passió e
dolor que nostra dona sostench per la mort de son fil, ni en lo gran goyg que
ach en la resurrecció de nostre senyor Deus Jesuchrist.
[XLIX]
Del gog que nostra dona ach con son fil li apparech
[1] Fil, la mare de Deu era ab los
apostols e ab los altres dexebles de Jesuchrist en .i. alberch, e parlaven de
la passió e de la mort que·l fil de Deu avia sostenguda; e dementra que eran en
aquestes paraules, e nostra dona era en dolor e en tristicia per la mort de son
fil, adonchs Jesuchrist, per alegrar e consolar nostra dona e aquels qui ab
eyla eran, aparech lo fil de Deu.
[2]
Lo gog ni l’alegria qui fo en nostra dona con viu son gloriós fil devant si, sa
e viu e ab cors immortal glorificat, no·l poria nuyl hom recontar, cor enaxí
con la dolor que nostra dona sostench per la pasció de son fil fo sobre les
mies paraules, qui n·o porien dir, enaxí lo gog de nostra dona es sobre mon
enteniment, qui n·o pot entendra, e sobre mes paraules, qui no ho poden
recomtar.
[3]
Ffil, aquest nom Jesuchrist es aytant a dir con nomnar ensems deu e
home, e aquest nom aperaxament es aytant a dir con demostrament; on, si
.i. hom molt amat e desigat, qui lonch temps ha estat en terra estraya, alegra molt forment sa mare con lo veu vengut e li está devant, quant mes
Jesuchrist, qui es deu e home e venc de la mort, en la qual avia estat, alegrá
nostra dona, qui es sa mare!
[4]
Tant fo gran lo gog que la regina del cel ach de l’aparició de son fil, que a
tot altra gog abasta a alegrar e a tota tristicia abasta a consolar, e tot home
hi pot esser alegrat, e per aquel gog tot home pot esser benuyrat.
[5]
Alegrat, fil, sies en lo gran alegra de nostra dona e en la vertut que pots
aver per la vertut que nostra dona ach en lo gog de son fil, cor per aytal gog
serás personer en l’agradable pler que Jesuchrist ha de nostra dona; e tostemps
que prechs nostra dona sies membrant del gog que ela ach de la aparició de son
fil, e serás exoit en tes pregueries.
[6]
Si tu est en guarda e en benedicció de nostra dona, si as dolor ne tristicia de
nula coza, no t’o tengues a dan, cor nostra dona es tant alegrada en son fil
gloriós, que aquel alegre e aquela benuyranse en que nostra dona es abasta
tant fortment a sos servidors que n’esdevenen agradables a la benedicció
de Deu.
[L]
De la Cincogesma, que es dit Pantagosta
[1]
En l’ay ha .i. jorn que hom apela Pantagosta, so es a dir, Sinquagesma. En
aquel dia lo Sant Esperit devalá sobre nostra dona e sobre los apostols, e
inluminá-los de sciencia e de lenguatges diverses, e confortá-los de la gracia
e de la benedicció de Deu.
[2]
En aquel dia fo ten gran gog en nostra dona e en los apostols que, per
abundancia de gran alegre e de gran gog, fo comensat lo comensament que los
apostols comensaren a preycar l’avaniment e la pació del fil de Deu; e per la
gracia e benedicció que agren en aquel dia s’escamparen per lo mon e
convertiren lo mon a via salutable.
[3]
Enaxí con lo ferre qui es escalfat en lo foch ten fortment que dintra e defores
es tot afogat e ple de foch, enaxí nostra dona e los apostols aquel dia, con
devalá del cel lo Sant Esperit e fo sobre eyls en semblansa de flama de foch,
foren tots enflamats en fervor e en devoció e en caritat e en gog.
[4]
Con los apostols foren enaxí enbeguts e aflamats de la gracia del Sant Esperit,
adonchs anaren preycar los avangelis de Deu, los quals no podien preycar dentró
que lo Sant Esperit develá sobre eyls, qui los inluminá e los anemorá con
poguessen e sabessen e volguessen preycar la fe de Deu.
[5]
Per la gran devoció e per lo gran atalentament qui era en los apostols a
convertir lo mon, e per la mort e pació que sostenien per amor del fil de Deu,
fayen miracles e convertiren los homens a via de salut.
[6]
Luyat s’es, fil, de nosaltres aquel jorn con lo Sant Esperit develá sobre los
dexebles, e per assó, fil, es quax morta devoció e caritat a preycar e a
convertir los errats infeels, e venguda es la temor de la mort, en la qual
eren los apostols ans que·l Sant Esperit devalás sobre els.
[7]
Exalsat es l’umanal enteniment en los homens per custumes e per escriptures, e
requestes son per los infeels rahons e probacions necessaries a mostrar veritat
de la fe catholica; e request es a nosaltres con per gran caritat e frevor
trebalem en apendra diverses lenguatges e aver doctrina necessaria, pus que no
som dignes de fer miracles, la qual indignitat avem per defeliment de caritat e
frevor, e per la temor que avem a sostenir trebays e mort per la amor de Deu.
[LI]
De la assumció de nostra dona
[1]
Longament fo, fil, desigada nostra dona en lo celestial regne, qui ab ela·s
cové, per son fil e per los angels e per tots los sants de gloria, e gran fo
lo desirer que nostra dona n’avia aut longament; mas per so que los apostols e
los dexebles qui anaven per lo mon preycar la santa fe catholica fossen pus
forts e pus devots a sostenir trebays per Jesuchrist per la vertut e per la
santetat de nostra dona, per assó plach a nostro senyor Jesuchrist que ela
estagués lonch temps en aquest mon aprés que eyl se·n pugá en los cels.
[2]
On, con plach a nostro senyor Deus que nostra dona trespassás d’aquest segla en
l’altra, al dia de la mort, adoncs fo feta professó del cel tro en terra, en la
qual fo nostro senyor Jesuchrist e foren tots los angels e arcangels e tots los
sants de pareýs; e ab cants de molt gran dousor e ab molts grans honraments
pugaren nostra dona en lo cel subirá, en la gloria de nostro senyor Deus.
[3]
Con nostra dona remembrá la miseria d’aquest mon, de la qual exida era, e viu
son Deu e son fil devant si estar e qui la puyava al celestial pare, e viu son
fil senyor de tots los sants de gloria, e viu que tots lo loaven e honraven son
fil, e tuyt eren ajustats per ela honrar e loar, si nostra dona fo goyosa ni
alegre no u cal parlar; ni, si es nagú qui o vula aesmar, no porá tot lo gog
que nostra dona ach cogitar, pensar.
[4]
Sobre la luna e lo sol e les esteles fo axalsada e pugada, fil, nostra dona;
on, aytant con fo alt e excellent e honrat son puyament, aytant covenc esser
son alegrament e son gog. On, con son honrament sia inestimable, qui es qui
pogués dir ne escriure ne significar, aesmar lo gran gog que hac la regina
del cel con fo en gloria?
[5]
En los cels ha .ii. corones qui son meyors e pus nobles que totes les altres
qui son en los sants de gloria: la .iª. es de nostra senyor Jesuchrist, e
l’altra es de nostra dona santa Maria. On, con son fil ach coronade nostra
dona e nostra dona viu son fil coronat tan noblament e viu la nobilitat de la
corona on son fil la ach coronade, lo gog de nostra dona fo egual a la corona.
On, con sia ten gran la gloria dels sants de pareýs, veges con gran fo lo gog
de nostra dona.
[6]
Amable fil, si lo dous divinal e humanal esguardament ab lo qual Jesuchrist
esguardá en lo cel nostra dona con a mare e con a regina del cel e de la terra,
doná gog e dousor a nostra dona, pensar pots que yo defal a recomtar e escriura
aquel gog ten gran e ten gloriós. On, con lo gog de nostra dona santa Maria,
verge gloriosa, baneyta sia ela!, sia ten gran e ten meravelós, prech-te, fil,
que nostra dona sia gog e esperansa e consolació e desig e amor de ta anima
sobre totes cozes.
[7] A tes cuytes e a tes oracions ages membransa de nostra dona; en tot, aytant con pusques, honra lo fil de nostra dona, si vols honrar e alegrar nostra dona, cor lo major honrament que hom pot fer a nostra dona es que hom honra e servesque son gloriós fil Deus Jesuchrist.
DE
LES .VII. VERTUTS, QUI SON CARRERAS DE SALVACIÓ
[LII] De fe
[1] Fe catholica es creura veres cozes
invisibles, covinents a crestiana religió. On, per fe aperceb hom, fil, so que
es veritat, sens que rahó no demostra per necessitat aqueles cozes de que hom
ha craensa.
[2]
Enaxí con lum qui illumina tos huyls corporals a veer les cozes corporals,
enaxí per lum de gracia veus so que creus del celestial Deu de gloria e de les
sues obres; e, cor lum d’enteniment no puria abastar a entendra tot so qui es a
home necessari a creura de Deu e de les sues obres, per assó Deus illumina per
lum de gracia la anima del home a creura les cozes invisibles.
[3]
Amable fil, per lum de fe s’exalsa l’enteniment a entendre, cor, enaxí con lo
lum va devant per demostrar les carreres, enaxí fe va devant a l’enteniment.
On, si tu vols aver subtil enteniment, no sies increable e criu per so que
pusca ton enteniment pugar ten alt que entena so que la fe illumina.
[4]
Enaxí con hom guaya merit per amar Deu e son proysma, e per tenir justicia de
si matex o d’altra e per fer bones obres, enaxí Deus ha donade fe a home per so
que guany merit per creura les cozes que no enten; cor, enaxí con deus aver
grat si hom ta presta sens fermanse e sens peyora e que no·n fasses carte, mas
que hom se·n confiy en ta paraula, enaxí, si creus de Deu e de ses obres so que
no entens, as grat de Deu de so que creus, e per lo grat as lo merit e per lo
merit, la gloria. On, per assó que Deus age occasió de donar gloria, ha donade
fe als homens.
[5]
Ffil, jueus e sarraýs, aretges, idolatrics, no an fe ne la volen aver. On,
enfre tots no an tant de lum a creura Deu ne ses obres con as tu tot sol, si
creus en los .xiiii. articles, dels quals avem ja parlat. On, con per
defaliment de fe sien perdutz e per fe pusquen aver salvació, remembra e entin
con cara coza es fe, e com gran do dona nostro senyor Deus a aquels a qui
done fe. On, con fe sia ten gran do e tan car e ten noble, per assó la fe que
Deus t’a donade ti car e per nules cozes no la gits de ton coratge.
[6]
Deus ha donades a home .ii. mans per so que la una ajut a l’altra, e Deus a
donats a home .ii. lums: lum de fe e lum d’enteniment; on, si hom no pot haver
lum de enteniment, aja lum de fe e crea so que no pot entendre. On, aquest lum
de fe es necessari majorment als lauradors e als manestrals e als homens qui no
an exalsat enteniment, e per aquest lum s’ajuden de les errors e de les
temptacions contra los demonis, qui volen a home fer descreura les cozes que
enteniment no pot entendra.
[7]
Fe sobrepuga en est mon enteniment, cor mes pot hom per fe amar Deu que per
enteniment membrar Deu; e fe veu Deus sens migá, e enteniment no pot pugar a
Deu sens demostració d’altres cozes; e fe conserva a enteniment en .i. temps
so que l’enteniment enten en altra temps. E per fe entendrás en l’altra segle,
con hi serás, so que ara no y potz entendre: enaxí con veritat no pot esser
vensuda per nula coza, enaxí la fe que as, si la ames, no porá esser vensuda.
[8]
Los malvatz crestians qui reneguen e descreen Deu con se fan jueus e sarrayns,
no da[r]ien los huyls de lur cap per neguns diners; mas per felonia e per paor
de mort e per esser rich-homens, giten lur fe d[e lur] anima, qui roman en
tenebres e no pot senes fe veer Deu.
[LIII] De esperansa
[1] Esperansa es so en que está nostra
sa[lva]ció, [la] qual esperansa ha Deus donade [a] home per so que [per] f[er]
bones obres hom aja esperansa en la justicia de Deu; e si hom fa peccats ne
faliments, que hom n’age contricció e que aja esperansa en la misericordia de
Deu.
[2] Amable fil, avent hom esperansa per
la justicia e per la misericordia de Deu, temen los homens falir, cor si per
esperar justicia e misericordia an esperanse en aver gloria los homens qui fan
bones obres e qui·s paneden de lurs peccatz, per fer males obres e per no aver
contricció de cor son contraris a la justicia e misericordia de Deu, per la
qual contrarietat son dignes de esser en foch infernal perdurable.
[3] Per so cor est mon fil e est fil de
ta mare, aprés la mia mort e la mort de ta mare esperes aver los nostros bens
temporals. On, si tu as esperanse en la celestial gloria, a creura te cové que
sies fil del pare celestial, speritual Deu de gloria, e a tembre te cové la sua
ira e a obeyr als seus manaments est sotsmés; cor per contraries obres no·t
cal aver esperansa en los celestials bens.
[4] Gran injuria faries, fil, a la
justicia de Deu si feyes bones obres e que·t desesperasses de Deu; e gran
injuria fas a la misericordia de Deu si per nuls peccats que fasses te
desesperes de la misericordia de Deu. On, con esperansa per fer ben te sia rahó
d’esperar be e esperansa te fassa esperar perdó e do, doncs guarda e veges con
bona coza es esperansa.
[5] Deus ha ordonat que a sostentar lo
cors hom menuch e beva, e Deus ha donade esperansa ab la qual hom recorra a Deu
e que·s confiy mes en Deu que en si matex ne en altra coza; cor enaxí con les
viandes sostenen lo cors, enaxí esperansa qui·s confia en lo poder de Deu es
raó per que Deus ajuda hom en ses cuytes e en ses necessitats e en les altres
cozes a les quals nul hom no pot ajudar mas Deu.
[6] Molt hom mengeria qui no manugue
per so cor no a que menyar, e molt hom guarria e viuria si avia que menyar. E
cor tot om puscha aver esperansa, si mor en foch perdurable no es colpa de
esperansa ne de Deu, qui soffer que tot home pusca pendre de esperansa aytanta
con n’a mester.
[7] Si l’ome en lo qual tu, fiyl, te confies encaregues molt forment per so cor as en el esperansa que·t ajut, quant
mes encarregues Deu si en el te confies! Cor, si per esperansa hom no
encarragave pus forment Deu que altra coza, seguir-s’ia que Deus no agués magor
justicia, poder, saviea, caritat, misericordia que home; e si no ho avia, home
seria Deu.
[8]
Remembra, fil, en la encarnació e en la greu paçió de nostro senyor Deus
Jesuchrist, e entin con en gran deuta t’a pozat que ages esperansa, cor si Deus
per tu, sensa que no·l na pregaves ne tu no ho meraxies, s’es encarnat e ha
sostenguda mort, quant tu, doncs, deus aver gran esperansa en la justicia,
misericordia, poder, saviea, caritat e en totes les vertutz de Deu!
[LIV]
De caritat
[1] Caritat es amar Deu e son proysma,
la qual aleuge los greus trebayls e els peryls qui venen per amor; e caritat
enfortex e montiplica noblea de coratge contra los anemics de amor e de valor.
[2]
Amable fil, caritat dona plaer dels bens e dels mals que hom sosté per amor; e
caritat exalsa la volentat a voler grans cozes e nobles, e exalsa l’enteniment
a entendra grans cozes e altes, e caritat ajusta home a Deu. E caritat fa donar
a Deu grans dons e nobles, e fa perdonar a Deu grans colpes e grans faliments;
e caritat fa hom consolar de grans dampnacions e fa los homens pobres richs
de coratge.
[3]
No puria dir, fil, la noblitat qui es en caritat, e per assó consey-te que
ages caritat en ton cor, per so que ages Deu, lo qual no entra en coratge d’ome
sens caritat; e on mes de caritat aurás en ton cor, mes hi aurás Deu. E con
pusques aver aytanta de caritat con te vules, si molt vols aver de Deu en ton
cor, ajes en ta anima molta caritat.
[4] Aquest mon es loch on hom pot
justar e muntiplicar caritat e amor; e on més de caritat e d’amor aurás en
est mon, mes de gloria aurás en l’altra segla. E sabs per que? Per so cor per
major caritat est mes amat de Deu que per manor, e la volentat e la caritat de
Deu a en custuma que dona major gloria a aquels qui mes son amats per eyl e qui
mes l’an amat en est mon.
[5]
Vera caritat es, fil, amar Deu per so cor es bo, e falsa amor es si hom ama mes
Deu per so que do a hom pareýs e aquests bens temporals, que per la sua bonea;
e falsa amor es amar nula coza sens Deu. On, con assó sia enaxí, doncs, ans
que tu ams nula coza, ama Deu, e sots la amor que as a Deu ama tot so que
amarás, e sobre la amor que as a Deu no sobrepugs ton voler a amar nula coza.
[6]
En tot so que amarás ajes entenció a amar Deu, cor, si no ho fas, en nula res
que ams no aurás caritat, e si caritat no as, desamat serás de Deu, e tots
aquels qui son desamats de Deu son en la sua ira, la qual ira los turmenta en
foch perdurable. On, con tu pusques aver caritat, amable fil, no vules esser en
la ira de Deu.
[7]
Ama so que vol lo voler de Deu, si vols aver caritat: no ages inpaciencia de
nula coza volguda per la volentat de Deu. Ama, fil, tots aquels que Deu ama e
ama tots aquels qui amen Deu, e desame tot so qui es desamat de Deu e per
aquels qui amen Deu. Enans que ams ne desams nula coza, cogita si aquela coza
es amade o desamade per Deu e per aquels que Deus ama ne qui amen Deu.
[8]
Molt hom, per la paor que ha de son cors o de restitució o d’algunes altres
cozes, no goza amar Deu. Adoncs, ama per so que sies amat de Deu, cor nuyl
dampnatge no pren qui es amat per Deu, e no es nula riqueza ne nula utilitat
qui fassa a comparar ab la benuyransa qui es en los homens qui son amats per
Deu.
[9]
Ffil, caritat, si la saps aver, tendrá alegra ton coratge totes les vegades que
hoyrás parlar d’amor ni de sso que ames; e tota hora que vourás so que ames,
serás alegra e aurás-na pleer. E caritat te defendrá de ira, mariment,
desperansa, qui son cozes qui donen a home grans trebayls e grans passions.
[10]
Enaxí con si huyls no as nules cozes no pots veer, enaxí sens caritat no pots
aver nula vertut ni nul agradable pler. On mes amarás, mes porás entendra, e on
mes entendrás, major amor potz aver. On, si no vols molt amar, adoncs no vols
molt entendra, e si no vols molt entendra, doncs no vols molt amar; e si
desames molt amar e molt entendra, adoncs par que pusques desigar que no
amasses ni entezesses. On, recorde·t si deries per nules cozes ton voler, que
no volguesses res, ne ton enteniment, que nules cozes no entezesses; e si ta
voluntat ni ton enteniment donaves per alguna coza, donchs per alguna coza tu
daries tu matex e vulries mes aquela coza que esser en esser; e si res no eres,
quala coza pories aver ne posseyr?
[11]
Molt home ha mantel que no se·n sap adossar, molt hom a caval qui no·l sap
cavalcar e molt hom ha tresor qui no·l sap emprar. Doncs, aesma·t si as
volentat e sabs amar, cor meyor coza es volentat qui sab amar que no son les
cozes damun dites.
[12] Aesme·t, fil, con molt pert volentat que tots temps vol e nuyl temps no a so que deziga e tots temps ha so que desama, e poguera aver tots temps so que tots temps amará; aesma con greu passió dona enteniment a volentat con enten que la volentat volrá tostemps so que no aurá e aurá tostemps so que desama e a perdut Deu, que tots temps volgre e agra. On, sapies, fil, que aytal enteniment turmenta la volentat dels infernats per so cor en est mon no an ahuda amor a Deu.
[LV]
De justicia
[1] Justicia es retra a cascú so qui es
sson dret. On, con, fil, Deus t’age tant donat e tu esperes tanta de
misericordia de Deu, justa coze es que tu no toles a Deu tu matex ni els bens
que t’a comanats, cor si tu no serveys Deu ab tu matex e ab so que as, tu tols
a Deu so qui es seu.
[2] Tot poder, saber, tota dretura es
en Deu, e lo seu voler vol justicia e haira injuria e torts; e per assó
es temable la justicia de Deu, cor per injuria hom no·s pot defendre al poder
de Deu, ne per injuria hom no pot selar a la seviea de Deu los faliments que
hom fa contra justicia, ne per injuria hom no pot pacificar ne refrenar la ira
de Deu.
[3] Amable es la justicia de Deu, per
so cor Deus es bo. On, si tu ames Deu, amar te cové la sua justicia; e si
ahires la justicia de Deu, ahires Deu, qui es sa justicia matexa, e est irat
per Deu e per tots los sants de gloria e per tots los maleyts d’infern. On, con
assó sia enaxí, doncs, si tu ames la justicia de Deu, no ages en ira so que la
justicia de Deu fa de tu matex, cor tu est seu, ne ages en ira so que fa dels
bens que t’a comenats, cor anans foren seus que teus.
[4] Si la justicia divina ponex ton
cors e ponex tu en tos bens, e tu la ames, mayor amor li as que no as si la
justicia de Deu amaves per so cor ponex ton enamich en sa perssona e en sos
bens; e on mes ames Deu en sa justicia, mes ames misericordia, qui es Deu, e
aytant con la misericordia de Deu mes es per tu amade, aytant mes es perdonade
ta colpa e ton faliment.
[5] Ha, fil! E con gran utilitat es en
aquest mon esser amador de la justicia de Deu, cor si en l’altra segla los
dampnats, qui tostemps esteran en foch perdurable, pudien amar sola .iª. hora
la justicia de Deu, per tots temps aurien gloria; mas cor no son en loch que la
justicia de Deu puguen amar, per assó an pena qui nuyl temps no aurá fi. On,
con aquest mon sia loch on pots amar la divinal justicia, ama, fil, de tota ta
anima aytant con pusques la justicia divina.
[6] Tamable es la justicia de Deu, con
sia coza que a tots los peccadors misericordia no perdona, cor si a tuyt
perdonave, mayor seria que la justicia, qui negun no dampnarie. On, si tu no
temps la justicia de Deu e est d’aquels a qui misericordia no perdona, si vols
esser d’aquels a qui perdona, tem la divinal justicia.
[7] Si tu baneeys la justicia de Deu
con ta dona alcuna passió, tu beneyrás la justicia ab la boca e ab la pensa,
mas la justicia ta beneyrá a la celestial gloria qui tots temps dura. E si tu
baneeys Deu en sa justicia con te fa alcun be justament, per que lo maleexs
con justament te ponex? E saps, fil, en qual temps maleexs Deu en sa justicia?
Adoncs con ta volentat a impaciencia contra so que fa la divina justicia.
[8] Justicia e sciencia se covenen, e
qui jutge sens saber es enaxí con l’ome orb qui va per tanebres. On, si tu
vols usar dreturerament, atempra ton voler enfre ton remembrament e ton
entendre, cor per massa voler es torbat l’enteniment a entendre, per lo qual
torbament se cové ab ignorancia, qui·s descové ab justicia.
[9]
Sabs, fil, per que es donat jutge als homens qui pledegen? Per so cor pot aver
pus atrempada volentat enfre membrar e entendre en so que deu jutgar que los
homens qui pledegen, cor tant vol aver cascú so que demana o que defen, que son
massa voler corrump son enteniment. On, si tu est jutge, guarda·t que no
corrumpes ton enteniment per pendre servyy; ni, si vols esser jutgat a dret, no
corrumpes al jutge son enteniment per dons ne per prechs, e comana ton fet a la
justicia, per so que la justicia te coman a la misericordia de Deu.
[LVI]
De prudencia
[1] Prudencia es obra virtuosa de volentat,
qui ama be e esquiva mal, e es obra d’entelligencia, qui sab detriar enfre be e
mal. On, per aytal vertut an, fil, los homens certesa e manera a fer bones
obres e a ssessar mal.
[2] Prudencia es aleger mayor be o
manor mal, e prudencia es concordar temps e loch, quantitat e calitat, e
prudencia es dessimular per conservar secrets, e prudencia es ajustar con los
altres escampen, e prudencia es escampar con los altres no an que despendre,
e prudencia es aver aquest segle e l’altra. E la contraria coza de prudencia es
so qui es contrari de les cozes demun dites.
[3] Amable fil, ages prudencia per so
que no sies enganat e per so que no engans, cor enganar e esser enganat no·s
covenen ab prudencia; emperó esser enganat e prudencia se covenen con s’i mescla
paciencia e perdó.
[4] Prudencia está enfre saviea e
sciencia, cor per la saviea es amadora del be e a en oy lo mal, e per la
sciencia sap so qui es be e so qui es mal; e per assó prudencia ajusta saviea e
sciencia, e saviea e sciencia componen prudencia, e prudencia no es sens saviea
e sciencia.
[5] Sabrás-me dir, fil, qual es mayor
be, o esser amat de Deu o esser amat per esser senyor de diners, castells,
ciutats, regnats? Si saps respondre e ames mes Deu, as sciencia ab prudencia;
si saps respondre e ames mes diners, castels, ciutats, regnats que Deu, as
sciencia sens prudencia. E saps per que? Per so cor concordes lo contrari de
saviea ab ciencia, qui son contraris a prudencia e saviea. E si assó no era
enaxí, seguir-s’ia que diners, castells, ciutats, regnats e los altres bens
temporals valguessen mes que Deu.
[6] Lo fol ab sa ira persaguex saviea,
qui·s concorda ab pau. On, si lo fol ab sa ira te gita de pau e fa tu semblant
a ssi matex, deman-te: que as fet a prudencia, qui defen lo savi pacient ab
fort e ab ferm coratge contra stulticia, ira, trebayl, qui·s covenen en
torbada volentat e en absegada intelligencia?
[7] Cautela, maestria se covenen ab
prudencia en mercaderia e en les altres arts mecaniques, ab que no y sia
falcia ne engan, qui son contraris a prudencia. On, si tu, fil, est amador de
prudencia, ages saviea e sciencia, per la qual vules e sapies concordar
prudencia e cautela, maestria, sens falsia e engan.
[8] Saber enganar e desamar engan es
amar prudencia, qui sap e desama engan e sab e ama caritat, justicia. Hon, si·l
sabater e mercader ab la pel morta sab aver prudencia e guayar riquees
temporals, sabrás tu, fil, ab la pel viva guayar vida celestial per fer vertut
de la mort qui ve per necessitat? So es a dir, que sapies e vules murir per
donar gloria e laor de ton Deu.
[LVII]
De fortitudo
[1] Fortitudo es forsa de coratge qui
esforsa los poders de la anima spirituals, e fortitudo es enfortiment d’anima
per lo qual es vivificada forsa corporal, e fortitudo es nobilitat e segurtat
de coratge.
[2] Amable fil, si vols esser forts
contra la batayla de ta carn e del mon e del diable, ajes fortitudo en ton
coratge, cor fortitudo es ten noble vertut que tota batayla vens e apodera; en
neguna coza qui sia vensuda ne apoderada espiritualment no está fortitudo.
[3] Anima ab sa vertut enfortex la
forsa corporal e ab los objets que pren enfortex ses potencias; cor, con la
anima remembre e enten e ama Deu, adoncs es forts contra peccats e malvats
pensaments. On, en remembrar e entendre e amar la bonea, granea, eternitat,
poder, saviea, amor e les altres vertuts de Deu, adoncs per los objets que pren
en Deu es ten fortificat son remembrament e son enteniment e son voler, que
malvat remembrament, enteniment e voler no a poder contra la nobilitat de son
coratge.
[4] Sabs, fil, qual cosa es objet
d’anima? Representació feta d’alcuna coza a son remembrar e entendre e voler:
enaxí con color es objet als huyls corporals con los huyls veen colors,
e·naxí con sabor es objet al gustar e odor a l’odorar e veu a l’oyr e sentir al
palpar, e tots aquets objets son corporals, enaxí anima ha objets spirituals,
los quals pren remembrant e entenent, amant o hayrant.
[5] Enaxí con color blava o vert
fortifiquen la vista corporal e veer color vermeya enfortex coratge d’om, enaxí
membrar e entendre e amar Deu e son poder e les altres vertuts qui a Deu se
covenen, e membrar e entendre e amar fe, speransa, caritat, justicia,
prudencia, trempansa e les altres vertuts qui·s covenen a hom, enfortexan a
l’anima ses forçes e sos podés, per lo qual enfortiment noblitat de coratge
está en sa forsa.
[6] Ben saps tu, fil, que unes viandes
donen major forsa al cors que altres, e per assó potz saber que l’anima, per
membrar e entendre e amar mes unes cozes que altres, pot esser pus forts contra
peccatz e vicis que per membrar e entendre e amar altres cozes; cor, enaxí con
les pus nobles viandes donen mayor forsa al cors, enaxí los pus nobles
remembraments, cogitaments, volers, donen mayor forsa a l’anima.
[7] Saps, fil, en que·s pren nobilitat de membrar e entendre, amar? En molt membrar, entendre, amar nobles cozes e grans e de gran noblitat. On, si tu vols aver forsa de coratge, sapies molt membrar e entendre, amar nobles cozes, cor molt coratge es vensut e s’enclina a malvestat e engan per membrar e entendra, amar vils cozes, e per poch membrar e entendre e amar nobles cozes.
[8] Amable fil, si est flach per paor
de mort, cogita que a morir as; e si alcun delit te vol a ssi sotzmetra, sapies que d’el te·n ujarás; e si per trebay te lexes de Deu a servir, ymagina
lo trebay infernal; e si per pobretat te vols enclinar a nula malvestat, desiga
aver pobretat d’esperit, qui es riquea de coratge; e si les beles faysons de la
fembre te volen enclinar a luxuria, aesma e ymagina la sutzetat qui hix d’ome e
de fembra. E si tu aytals cogitacions e aytals ymaginacions as, tu serás forts
contra los vicis, qui son desagradables a Deu.
[LVIII]
De trempansa
[1] Trempansa es refrenade volentat
estant entre dues estremitats contraries en quantitat. On, si tu, fil, vols
aver tempransa, a montiplicar te cové lo menor e a minvar lo mayor, e que puges
tant lo menor al mayor e devals lo mayor al menor dentró que fasses egual
vertut.
[2] Molt membrar e entendre fan
atemprada volentat, e molt membrar e voler e poch entendre mortifiquen
l’entaniment e exalsen fe e creensa. On, si tu vols per atrempada volentat
entendre, fe egual lo voler amant, ahirant al membrar e al entendre.
[3]
Ans que sies sadol de mengar e de boure ama, fil, tempransa, cor amar trempansa
con no pots mengar ne boure no es tan covinent temps a amar tempransa con es
con as talent de mengar e de boure; cor en lo temps en que hom pot usar de
trempansa no la deu hom meys amar que en lo temps en lo qual trempansa demostra
mils sa vertut.
[4]
Mayor plaer dona trempansa a la anima que menyar ni boure al cors; e los
homens qui an trempansa son pus sans e pus delitozes e viuen mes e son pus
richs que los homens qui·s senfonen menyan e beven. Hon, si tu, fil, sabs
fer comparació enfre bo e melor ho emfre mal e piyor, colpable est si no as
trempansa.
[5]
Per menyar e per boure aurás pleer dementre que menges e beges, e per massa
menyar e boure aurás trebay e passió e malautia, per la qual serás ocazionat a
murir. E si as trempansa en menyan e no menyan e en baven e no baven, aurás
pleer e benenansa.
[6] Amable fil, los homens pobres no an
ten gran pació per endurar con an los homens richs per massa menyar, ne los
homens pobres no poden aver tant de merit per trempansa con los homens richs.
Hon, con assó sia enaxí, doncs no vules esser rich per so que molt manuchs, e
no vules esser pobre per so que ages trempansa.
[7] Enaxí con ton cors requer trempansa
per so que no l’afrevolesques trop per poch menyar ne no·l corrumpes per massa
menyar, enaxí ta riquea ne ta calitat e ta edat requer trempansa en ton vestir,
en ton parlar, en ton dormir, en ton despendra e en totes les altres cozes
qui·t son mester a loar e a servir nostro seynor Deus.
[LIX]
De salvació
[1] Salvació, fil, es benuyransa de
sant o de santa aleta per nostro senyor Deus en gloria qui no a fi, a la qual
salvació son en est mon les .vii. vertuts davant dites lum per lo qual los
sants homens e les santes fembres veen les carreres per les quals hom va a aleta
benuyransa.
[2]
Gran coza e noble son, fil, les .vii. vertuts damunt dites, mas mayor coza
sens comparació es salvació. E saps per que? Per so con les vertuts son
creatures, e salvació es veer Deu, qui es salvació dels sants en so que en eyl
son salvats e benuyrats e glorificats. On, con assó sia enaxí, doncs, no ten
solament abasta a salvació d’ome vertut creada, ans hi es mester vertut
increada.
[3]
No es nuyl home, per molt de be que fassa, que meresque aver salvació, mas
Deus dona salvació a aquels qui an vertut e santetat contra vicis e malvestatz;
e aquel qui per sa vertut cuyda esser digne de salvació, n’es meyns digne que·l
peccador qui per sa colpa cuyda esser digne de dampnació.
[4]
Tant es, fil, alta coza e noble salvació, que·l fil de Deu, per salvar home,
nasch a esser home, e nasch a sostenir greus trebayls e enguxosa mort en quant
era home. On, con nostro senyor Jesuchrist ach tant a fer e a sostenir per so
que donás pus perfetament a home salvació, qui es que per vertut que age pusque
abastar a salvació?
[5]
A, fil! E tant home ha dampnació qui cuyda esser digne de salvació! E saps per
que? Per so cor acompara ses obres a les obres de Deu, qui son mayors que tot
quant hom pot fer per Deus; e mes dona Deus a sola .iª. anima con li dona
salvació que no purien donar a Deu totes quantes criatures son.
[6]
Ipocrezia e salvació son contraries pus fortment an aquels que per lurs obres
ten solament cuyden merexer salvació, qu’en los peccadors qui per lurs peccatz
se tenen per indignes de salvació. E assó es per so cor les obres que hom fa no
son salvació, e la openió que hom ha, que per eles ten solament sia salvat, es
a hom occasió de dampnació; e la indignitat que·l peccador conex en si matex se
concorda ab la misericordia de Deu.
[7]
Amable fil, mayor es la volentat de Deu que la tua, e per assó cové que Deus am
pus fortment la tua salvació que no fas tu; on, per assó la volentat sua se
cové ab lo poder seu, qui pot donar a qui·s vol salvació. E cor ton voler no
age poder que do a tu ne a altra salvació, si Deus no amava mes la tua
salvació que tu matex, seria menor en voler que en poder, e assó no es ver.
[8]
Deus t’a donade franque volentat per so que sies amador de salvació e que
desams dampnació. Enaxí con Deus ha donat a ton cors tots los membres qui·s
pertayen a cors d’ome, e a dades a la anima totes les potencies que a anima se
covenen, enaxí ha Deus donat a ton franch voler tot so qui pertany a dezigar
salvació e airar dampnació, per so que dezires a reebre salvació tant solament per
los dons de Deu.
[LX]
De glotonia
[1] Glutunia es destrempat desig en
menyar e en boure, meyant e bavent mes que no·s cové. On, aquest vici fa als
homens desigar vida per so que pusquen menyar e boure; e fa-los duptar mort, fam
e set en servir Deu, qui fa viura home per so que sia servit per home,
sostinent home trebays, perils, fam, set e·ncara mort, si mester hi es, per la
sua amor.
[2] On, con glotonia fassa, fil,
desviar home de la rahó per la qual Deus l’a creat, per assó es glotonia peccat
mortal; e cor home, segons cors natural, vol menyar e boure cascun jorn, per
assó lo contrari de glutunia pot a home esser cascun jorn occasió de salvació,
lo qual contrari es trempansa, abstinencia, continencia e les altres vertuts qui·s
covenen contra peccat de glutunia.
[3] Amable fil, dementra que los infans
son pochs e hom los acustuma a menyar sovin pa untat e ast e les altres cozes,
s’acustumen los infants a esser laminers; e con son grans esdevenen glots e
manuguen e bauen tant que·s sanfonen, e pequen per massa mengar e per massa
boure, per lo qual peccat son dignes d’aver fam, set en foch e en aygua
bulen, que nuyl temps no auran fi.
[4] Per glotonia fan los homens deu de
lur ventr·e de les cozes que dezigen mengar e boure; cor, enaxí con lo desig de
la anima deu esser en cogitar tot jorn con hom pusque servir, amar, loar,
honrar Deu, enaxí per glotonia ha hom desig tot jorn con pusque esser sadol e
que hom pusque aver les viandes en les quals s’adalita menyant e bavent.
[5] Anch no veist, fil, ten mal senyor
con es lo vici de glotonia, cor tot jorn trebaya hom e fa hom sofferre sovin
molts trebays en sercar les viandes, e con hom es sadol, que no pot mes mengar,
fa a hom desigar con pogués mes mengar. E per massa mengar fa hom indigistió e
esser malaut e trist, e fa hom esser pobre, e endinat; e·n dejú trebaya hom. E,
per assó, guarda·t aytant con pusques que no sies serf de ton ventra.
[6] Si as temptació de glotonia,
recurri a trempansa e abstinencia, continencia e prudencia; cor trempansa te
dará sanitat, bastament e mesura; abstinencia te dará usament de raó, e dar-t’a
consciencia e seyn, cor con hom s’absté adonchs enten e ama rahó e a
consciencia; e continencia te dará, fil, sadolament de volentat; e prudencia te
fará guayar en la temptació mirit, per lo qual serás agradable a Deu. On, con
assó sia enaxí, adoncs aesma e pensa quals dons son pus nobles e melors: o los
dons donatz per les vertutz damunt dites, o lo senfoniment o lo sadolament que
glotonia dona.
[7]
Sabs, fil, quant est temptat per glotonia? Adoncs con as assats menyat e bagut,
e puys deziges alcuna altre coza menyar e boure en que atrops alcun dalit. E
sabs per que est vensut per glotonia? Per so cor membres los dalitz que atrobes menyant e baven, e oblides los perils qui venen per massa menyar e
per massa boure. E saps per que trempansa, abstinencia, continencia, prudencia,
no·t ajuden? Per so cor no as fortitudo contra la temptació ne no as membransa
de les vertutz damun dites, qui son agradables a Deu.
[8]
Custuma es de bon garrer que membra son anamich ans que sia ab eyl en la
batayla. E sabs per que? Per so que sia aparalat de combatre e no sia soptat.
Donchs tu, fil, ans que sies sadol, membra ton enamich, so es glotonia. E saps
per que? Per so que no·t samfones e que no sies catiu e sotzmés de glotonia,
qui ha tants sotsmeses, los quals fa esser en la ira de Deu.
[LXI]
Da lutxuria
[1] Lutxuria es desig no sadolable,
contrariós a orde de matrimoni. On, aytal desig es ahirable a Deu, qui ha fet
orde de matrimoni, cor totes aqueles cozes qui son, fil, contra la volentat de
Deu son contra so que el ha ordonat e fet.
[2] Tant es malvat peccat luxuria, que
no mor per valea, cor als homens vels lutxuriozos defal lo cors a esser
lutxuriozos per valea e en la volentat conserven lutxuria; e tant es lutxuria
viscós vici e areygat en hom, que sens oració, devoció e sens afflicció de cors
hom no·l pot gitar de sa ymaginació ne de son dezirer.
[3] Amable fil, lutxuria ensutza
l’anima en son remembrar e entendre, voler, cor tant sutza coza e tan lege es
so que li fa membrar e entendre, amar, que n·o gos nomnar ne escriura, e
luxuria ensutze lo cors d’aquela coza la qual no gos dir. On, con luxuria aya
tanta de sutzetat en esser nomenada sa obre, quant mes es gran la sutzetat
que ha en si matexa!
[4] Lo melor remey que hom puscha
aver de mal senyor o de mala terra es que hom li fuge, e lo melor remey que hom
puscha aver contra lutxuria es que hom fuga a avinentea de peccar e de ymaginar
los delitz de luxuria, e oblidar-los e membrar altres cozes qui no sien
semblans a luxuria.
[5] Encontinent que ta ymaginatió
ymagina los delits que hom ha per luxuria, himagina, fil, la sutzetat qui es en
home e en fembre per lutxuria. E sabs per que·t man assó ymaginar sobtozament?
Per so que pusques girar e enclinar ta ymaginació en altra coza per la qual
pusques oblidar lutxuria, e que en ton remembrament no pusque araygar lutxuria;
cor, con en lo remembrament luxuria met rayls per molt esser membrada, per
aquel araygament met rails en la volentat per la qual es dezirada.
[6]
Pintar e acolorar ses faysons e ornar sos vestiments son seyals qui signifiquen
luxuria; on, si·ls seyals de la mort corporal son espaventables, quant mes ho
son los seyals de lutxuria, qui es mort d’anima, per la qual mort anima d’ome
lutxuriós mor perdurablament sustinent pena qui no a fi!
[7]
Luxuria e gelozia se covenen, e escarn e trebay e morts de tots dies se
covenen; e lutxuria no dona tots jorns ne totes hores del dia dalit, e per assó
luxuria e dampnatge se covenen. On, con assó sia enaxí, si tu, fil, vols fugir
a trebay e a la mort que hom sosté tot dia per gelozia, fug e no sies sotsmés a
lutxuria.
[8]
Aytant con los homens an mes de seyn e de rahó, aytant temen e fugen als majors
perils. On, con luxuria sia tan mal senyor, veges, fil, los homens e les
fembres religiozos en quina obediencia se meten, e veges con fugen a lutxuria
per so cor son amadors de castedat, verginitat, qui son vertuts per les quals
son agradables a Deu.
[LXII] De avaricia
[1] Avaricia es ajustar cozes qui son a
home superflues e son necessaries als pobres, les quals cozes per insadolable
voler son vedades als pobres, per lo qual vedament han los pobres fam, set,
fret, nuedat, malautia, tristicia e mort.
[2] Amable fil, avar ajusta diners en
sa caxa e possecions en la terra on está, e gita de si caritat, esperansa,
larguea, justicia e les altres vertuts; e per assó ajusta los vicis en son
coratge, qui son contraris a les vertutz damunt dites.
[3]
Pus prop es a ta carn la camisa que la gonela, e pus prop es a tos ossos la pel
de ton dos que la camisa. E per assó potz entendre, fil, que hom pot pus
acostar a ssi matex, e a sso que home es, esperansa, caritat, justicia, larguea
e les altres vertuts, que d[i]ners, possecions ne les altres riquees, qui no
son en semblant natura ab home. E cor home per esser cobou e avar luya de si
les vertuts, qui son agradables a Deu, e acosta e met en si matex los vicis,
qui son ahirables a Deu; doncs, si savi est, lunya avaricia de ta anima per so
que no sies en la ira de Deu.
[4] Cobea no·s diversifica per diners,
pa, vi, carn, draps, cavals e les altres cozes semblants a aquestes, cor per
quescuna d’aquestes cozes pot hom esser cobou si no·n usa segons que·s cové.
On, con assó sia enaxí, doncs per donar diners, cavals, vestadures e per
ajustar a ssi l’onrament que deu esser donat a Deu, pot hom esser cobou e
avar de honrament e de fama e de valor; cor, enaxí con los homens richs son
cobous per so cor no volen donar a aquels a qui daurien donar, enaxí son cobous
con volen aver la honor e la valor que hom deu conexer a sson creador e a sson
senyor.
[5] Amable fil, no sies cobou, cor home
cobou tots temps es freturós, cor sa volentat no·s pot sadolar; ne no ages
tanta de larguea que ages a esser cobou e a tolra a altre so que Deus li a
donat, e tin-ta per pegat de so que has, cor no saps quant te viurás ne quant
te vendrá la mort, ne so que as e·l mon no o porás portar en l’altra segle, cor
en aquest mon o aurás a gequir.
[6] No es nul home en tot lo mon qui
tant desig aver riquees con home cobou; ne no es nul home en tot lo mon qui sia
ten pobre con es home qui a cobea, cor tot home qui no age cobea a alcuna coza,
e si no ho a, almeyns ha compliment en sa anima en so que·s te per pegat, con
res no ha; mas home cobou no ha res, ans es serv e catiu d’assó que dauria
aver.
[7] Si a molta carn s’ajusten molts
vermens, a home avar s’ajusta molt home envegós e molts mals deidors e molts
enamichs. E saps per que? Per so cor an mester les riquees que posseex, de les
quals no fa utilitat a ssi matex ne a altra. On, con assó sia enaxí, doncs
segur sies, fil, que molt home avar ne mor anans per ses riquees, cor o
l’aucien sos enamics o l’auciu Deus per so que ses riquees, les quals el ha
creades, fassen alcun fruyt.
[8] Avaricia fa oblidar Deu, leyaltat,
e fa remembrar tració e engan; e avaricia fa trebayar lo cors e anar d’una terra en altra e de .i. loch en altra; e avaricia fa trebayar la anima en son remembrar
e en son entendre e en son voler, e per assó qui no es de natura de la anima ne
qui ha ses necessitats no li pot ajudar, la fa venir en la maledicció de Deu.
[LXIII]
De accidia
[1] Accidia es tristicia d’anima
agreujada del be de son proysme. On, sapies, fil, que aquest vici significa pus
fortment senyal de dampnació que negun altra vici, e per son contrari es mils
significada salvació que per neguna altre vertut.
[2] Ffil, no ages accidia, cor peccat
es contrari a sso que Deus fa; cor, si Deus dona a alcun home, fa a home aver
despagament del be que Deus dona, e si Deus ponex en aquest mon alcun home,
accidia fa hom irat con Deus no·l ponex pus fortment.
[3]
Accidia te tots jorns irats e despegats sos sotzmeses, e per assó, fil, esquiva
e ages en oy sa senyoria e sies amador de be e no·t placia mal; cor, si ames
be, alegre serás con lo be que amarás vourás e entendrás, e si desames mal,
aurás pietat e tembrás la justicia de Deu.
[4]
Per accidia son los homens tots jorns en mala volentat; e mala volentat es
pació de la anima, e la pació de la anima mortifica lo cors, e per la
mortificació del cors son los homens malauts e moren enans. On, con aquets dans
venguen tots, fil, per accidia, si est amador de tos dans, ages accidia.
[5]
Si Deus fos accidiós no agre creat lo mon ne agra preza carn humana en nostra
dona santa Maria, verge gloriosa, ne agra preza pació per reembra l’umanal
linatge, e tot quant es, tot o destruiria. Si tu, fil, as accidia, doncs tu
amaries Deu si avia accidia, cor .i. semblant ne vol altre; e si Deus amaves
per esser accidiós, desamar-l’ies per so cor no·t tol so que t’a donat; e
amar-l’ies si·t destruia. On, con tot assó se·n saguís, doncs pensar potz con
greu coza es aver accidia.
[6] Semblant es al diable home qui ha
accidia, cor lo diable ha accidia de tot lo be que membre e enten, e a
tristicia con lo mal no es mayor; e per assó s’esforsa aytant con pot a aminvar
lo be e a muntiplicar lo mal; e en aquesta obra aytal ha pació e colpa, per la
qual colpa muntiplica pena e turment a ssi matex, del qual muntiplicament ha
ira e tristicia; e per assó en totes maneres a trebay, maledicció e pena.
[7]
Si as accidia serás malparler, cor accidia te fará dir mal, e mentider serás;
d’engan, tració, falcedat, luyn no serás; en peril serás de tos enamichs, e per
accidia ajudat ne defés no serás.
[8]
A, fil! E tant home es en peccat per accidia qui no y cuyda esser, e per assó
enfre los altres mals qui venen per accidia es que no·s demostre en home; e per
assó accidia es pus perilós peccat que altra, cor d’aquels dans on hom meys se
pot guardar a hom anans dampnatge que d’aquels qui son a home manifestats.
[9] Accidia ac lo demoni del be que Deus doná en paradís terrenal a nostre pare Adam e a nostra mare Eva, e per assó conselá que menyassen del fruyt per lo qual foren Adam e Eva en la ira de Deu.
[LXIV]
De superbia
[1] Arguyl es openió e atalentament de
coratge que so qui es vil sia noble, e assó qui es noble sia vil. Ergul es so
qui es contrari a humilitat qui está en nobilitat de coratge, qui s’enclina a
les cozes meys nobles per so que los do mes de nobilitat.
[2] Sapies, fil, que arguyl fug a
egualitat e encalsa soliditat e singularitat, e no atroba par ne egual; e
humilitat encalsa tots jorns son semblan. Hon, con lo rey de gloria sia
singular e no age par ne egual en nobilitat, si fos coza que fer-se pogués,
home argulós sa fera deu.
[3]
Tot so qui es creat a departit Deus en .iii. estaments, so es a ssaber, en
mayor, egual e manor; e ergul es contrari a cascú d’aquets .iii., cor home
ergulós es contrari a mayor en so que volria esser sobre mayor e vol aminvar so
que a mayoria sobre eyl; e home argulós es contrari a egual en so que vol esser
mayor e que son egual li sia dejús per menoritat; e home argulós es contra
manor en so que no vol que sia mayor e fa so per que el fassa menor que no
es. On, con assó sia enaxí, doncs, ome argulós es contrari a sso que Deus ha
creat.
[4] Per argul volgren esser los demonis
semblants a Deu e, si poguessen tant alt puyar, que fossen egualls a Deu; con
foren semblants a Deu, volgren e desigaren que fossen mayors que Deu. On, per
assó, Deus enderrochá los demonis en abís infernal, qui es pus juzá loch qui
sia e aquel on ha mes de mal e de pena. E per assó Deus, baneyt sia el!, a
creat home e vol que hom, per humilitat, pug en la gloria de la qual son cahuts
los demonis.
[5] Sapies, fil, que los homens
argulozos no pugeran en paradís, cor si puyar-hi daguessen, no n’agra Deus
gitatz los demonis. Hon, si tu ames mes aver compayia per tots temps dels
demonis en foch perdurable, e desames la compayia de Deu e dels angels en
gloria qui no a fi, sies argulós.
[6] En aquest mon homens argulozos
saguexen la manera que·ls demonis agren con foren creats angels, cor home pobre
argulós desige esser agual al rich en riquea e en honrament; e com es pugat a
aquela riquea e a aquel honrament, menysprea aquel qui li es egual e vol esser
sobre el en nobilitat e en riquea, e dezige esser egual a altra home qui li es
desús en riquea e en honrament; enaxí, no está en als mas en voler pugar e en
meynsprear son egual. E per assó aytals homens son semblants als demonis, qui
meynspreen los angels benignes en so que volgren esser pus nobles que els en
quant volgren esser semblants a Deu.
[7] Amable fil, si est argulós e est
sabater, tu volrás esser draper; e con serás draper, volrás esser burgués; e
con serás burgués, tu volrás esser cavaler; e de cavaler volrás pugar a comta, e de comte a rey, e de rey a emperador. E si mes pudies muntar, mes vulries
muntar. On, tota aquesta volentat te sofferia Deus e no y faries peccat ab
que no fosses argulós ne aguesses en meynspreament aquels qui serien a tu dejús
ne desús ne aguals en riquea e en nobilitat.
[8] No ten solament hom argulós a ergul
en pugar si matex e en devalar los altres, que enans ho es en sos infants, cor
lo sabater vol maridar sa fila e muyerar son fil ab pus nobla que si matex, e
assó ferá lo draper, e axí de tots los altres graus damunt dits. E per assó son
fets matrimonis descovinentment, e per la desagualtat son meyspreatz los
maritz per lurs muyers, e les mulers per lurs marits. E per so que grans
axovars pusquen esser donats, son fets molts peccatz, e per descovinent
ajustament es molt pare desonrat e molta mare desonrada e avilada, e es molta
discordia enfre marit e muyer.
[9] En home argulós no es caritat ne
pietat, ne no a naguna vertut; e per rich, onrat, apoderat ne per bela persona
que aya, no es agradable a nul hom, ne el no a pleer en nul hom. On, con argul
sia rahó a tant de mal en est mon e a tanta de pena en l’altra segla, sapies,
fil, que poch sab de cambis qui per erguil gita humilitat de son coratge.
[10]
Amable fil, con mirerás tes faysons e cogiterás en tes riquees e en aver
honrament, si·t ve temptació de ergul, encontinent remembra e entin de que est
enjenrat ne per qual loch est nat ne qual fo la vestadure ab que nasquist. E
remembra, fil, so que as en ton ventra, dejús ta gonela, ne que es so que ix de
tu per lo nas e per la bocha e per los altres lochs; e no ages en oblit los
vermens qui rouran tos costats e tes faysons, ne la terra desotz la qual serás
mes. E si tu, fil, as en memoria totes aquestes cozes per so que no sies
argulós, tu serás humil, agradable a les gents e a Deu.
[LXV]
D’emveja
[1] Envege es voler altruys bens sens
meretoria posseció. On, d’aquest vici te guarda, fil, aytant con pusques per so
que no meresques esser poceit per los demonis en foch perdurable.
[2]
Envejar altruys bens es peccat mortal, per lo qual anima envejosa mor en la
ira de Deu, la qual ira fa viura la anima envejosa en mort de pena qui no a fi,
en la qual mort la mesquina d’anima desiga so que nul temps no aurá.
[3]
Enaxí con per les paraules a hom conaxensa de so que la anima vol e enten,
enaxí per enveya e per los altres peccatz ha hom conexensa en est mon de les
infernals penes; cor, enaxí con hom envegós desige so que no a, e no fa so per
que o aya sens dan de son proysma, enaxí los dampnats infernatz tots
temps envegeran la celestial gloria dels benuyratz de gloria e no feran per
que agen gloria, mas que volrien que Deus tolgués als sants la gloria e que la
donás a els, qui no la merexen.
[4] Segons cors natural e segons que
recomten los philosofs, forma es demostració de materia; on, enaxí con la
materia sa demostra per la forma, enaxí segons la calitat dels peccats mortals
se demostra la infernal pena, e per assó Deus ha ordonat que aquels qui uzen de
peccat conaguen en lur peccat la pena qui·ls está aparalada per aquel peccat.
[5] Envege es contra caritat, esperansa,
justicia e contra les altres vertutz; hon, con hom meresque aver los bens
temporals per esser amador de vertutz, si per enveyar hom devia aver los bens
temporals, seguir-s’ia que per aver vertutz hom no dagués posseir so que Deus
ha sotzmés a servey d’ome. On, con d’assó sia lo contrari, doncs home envegós
no es digne que sia posseidor de nul be, a ssignificar que los dampnatz no an
neguna benuyransa.
[6]
L’ome envegós no ret gracies a Deu, e si era altra deu, a aquel creuria si li
donave so que envege, e ranagueria lo deu qui l’a creat. On, per assó, los
homens envegosos son impaciens e desamen Deu con los tol alcuns bens; e si los
dona bens temporals, amen-lo mes per so que·ls dona que per la noblea, bonea,
que Deus ha en si matex.
[7]
Envegós tol e no dona, e destruu e auciu e no perdona, e hom envegós no está
sens tristicia, ancia, falsetat e engan, e pus prop es a tració que altra home.
On, con envega age, fil, tant de mal en si, no sies enveyós si vols esser en la
benuyransa celestial ab los angels e ab Deu.
[LXVI]
De ira
[1] Ira es torbament de pensa qui
destruu la conveniencia de voler e de intelligencia. E cor Deus a donat a home
en[ten]iment per so que l’entena e li a donada volentat per so que l’am, co[v]é
que la ira, qui destruu l’ordonament que Deus ha pozat en la anima, [si]a
peccat, per lo qual peccat home cau en la ira de Deu.
[2] Fil, no si[es] sotzmés a ira ne li
obeesques con est mogut a ira, cor ira absega los huyls del enteniment e fa a
hom ahirar so que deuria amar; e ira fa los homens parlar con a fols e fa-los
metra en peril de perdra aquest mon e l’altre.
[3] Hom irat no guarda bon comensament
ne·l migá ne la fi: so que fa, tot o fa a aventura; e con ha morts homens o
dites paraules vilanes o a fet alcun altra faliment, con la ira li es passada a
penes li membra so que a fet, e de so que ha fet sa panet. Hon, per assó, fil,
guarda·t que no fasses nagura cosa dementra que est irat.
[4] Raó demostra que nul home irat no
fassa ne dege fer nula coza, cor si so que fa es mal, si irat no era no
ffaria tant de mal; e si assó que fa es be, si hirat no era mils o faria que
n·o fa. Hon, enaxí con home orat fa a ligar per so que no git peres, enaxí
home irat faria a ligar per so que no faés nula re.
[5] D’ome fals se pot hom guardar, mas
d’ome irat, qui se·n pot guardar?, con sia coza que .i. home irat fassa home o
omens irats. On, con assó sia enaxí, si tu, fil, te vols guardar d’ome irat,
guarda ira de ton coratge e combat ira ab paciencia, abstinencia, esperansa,
caritat, justicia, fortitudo, cor ab aytals armes se pot hom defendra a hira e
a sos valadors.
[6]
Home qui dorm desperta hom tocan e cridan; hon, con tu, fil, serás irat, adoncs
tocará ira ton coratge per so que·t desperts a aver abstinencia, paciencia,
caritat. Hon pus fort serás irat, pus aperalat serás a aver gran abstinencia,
paciencia, caritat, e on mayor vertut aurás en ton coratge, pus noble coratge
aurás e pus agradable serás a nostro senyor Deus.
[LXVII]
De dampnació
[1] Dampnació es perdra la celestial
gloria perdurable e esser sotzmés a sostenir penes infernals qui no an fi.
On, per los .vii. peccatz mortals damun dits, sapies, fil, que an los homens
dampnació.
[2]
Amable fil, nostro senyor Deus ha creat home per so que aja salvació; e con
home se sotsmet a peccat e es desobadient a Deu, adoncs s’ix hom de la rahó
per que Deus ha creat home, e cor Deus es just ponex home en infernals trebays.
[3] Deus dampna qui·s vol, mas son
voler no vol dampnar nul home sens rahó. E sabs per que? Per so cor raó e
justicia se covenen, e cor la volentat de Deu e la justicia de Deu sien .iª.
coza matexa, per assó nostro senyor Deus no dampna nul home senes colpa d’ome.
[4]
Saps, fil, per que nul home no merex gloria per vertuós que sia? Per so cor
Deus es gloria, lo qual Deus es meyor sens tota comparació que no es home per
si matex ne per nula vertut o vertuts que aya. On, con assó sia enaxí, doncs
significat es que tot home peccador merex infernal pena. E saps per que? Per so
cor perder Deus es infernal pena. Nul home peccador no merex aver Deu, cor si
los homens juts per moltes vertuts que agen no merexen aver Deu, quant menys
los homens peccadors e injuts!
[5]
En ta anima pots sentir, fil, francha volentat, la qual Deus a donada a ton
coratge per so que pusques fer be o mal, e que per fer be Deus aja raó que·t do
salvació, e per lo mal sies occasionat a dampnació. Mas, cor salvació es pus
noble coza que ta volentat ne que·l be que tu potz voler ne pots fer per tu
matex, sens la gracia de Deu no pots aver salvació; e cor la tua volentat a
poder de voler e de fer mal, per assó tu e tot altra home per tu matex e tot
altra home per si matex pot aleger dampnació sens ajuda de Deu.
[LXVIII] De lig de natura
[1] Ley natural es manament
intelligible per raonable discreció entés per esser obadient a Deu; on, en
aquesta ley, fil, foren los patriarques e·ls prophetes del temps de Adam
entró a Moysé.
[2] Aytal ley es significada a l’umenal
enteniment per les obres que fan los elaments, les plantes, les besties, les
aus, los homens e per totes les altres creatures; cor segons so que fan segons
cors natural es donada significansa con deya hom usar de rahó e con sia
obadient a Deu, e com fassa so per que venga a la fi per que es creat.
[3] Amable fil, ley natural es honrar
son senyor, son mayor, son benfactor e amar son proysme; e ley natural es que
hom vula assó per son proysma que hom vol per si matex, e ahirar en son proysma
so que hom ahira en si matex. E la ley natural es esser amador de be e esquivar
mal.
[4] Naturalment en la generació e en la
corrupció que·ls elaments fan son los uns elaments obedients als altres; e
les plantes e·ls arbres, segons en lo temps en que son, porten fules e flors e
fruyts; e les unes besties fan reverencia a les altres. On, tot assó es, fil,
significansa que hom segons cors de natura deu esser obadient a Deu e a sson
senyor terrenal, e tot home deu seguir la natura de son enteniment. On, en
aquesta ley foren los philosofs qui conpilaren la sciencia de filozofia.
[5] Ley natural es aytant a dir con
natural ordinació. On, con Deus aya creat tot quant es a demostrar sa gran
vertut e son gran poder e a esser amat e conagut e servit, obeyt per hom, per
assó ordonadament segons cors natural totes creatures signifiquen e demostren
Deus a la humanal intelligencia. Mas, cor los homens peccadors s’ixen de l’orde
de ley natural e son amadors de les vanitatz d’aquest mon, per assó no reeben
la significansa que les criatures donen de nostro senyor Deus e per assó son
desobadients a Deu e a nature.
[6]
Natural coza es que hom ab los huyls corporals vege lo cel e les esteles, la
mar e les terres e les altres cozes, e ab les oreyes oya les veus e·ls sons, e
ab lo nas odor les odors, e axí dels altres senys corporals. E natural coza es
que la anima ab la imagenativa prenga tot so que prenen los sennys corporals
e que o do a l’umenal enteniment en la fantasia, qui es entre lo front e·l tos,
e que l’enteniment se leu a ensús sobre la pantaci·a entendre so qui li es
offert de la noblea e la granea de Deu, e que la volentat am e obeesca a Deu.
[LXIX]
De ley veylla
[1]
Ley veylla es establiment escrit, manat e donat per Deu a Moyzen. On, tant
covinent coza e tant raonable es, fil, obeyr als manaments de Deu, que no tant solament hi ac mester ley natural, ans covenc que nostra senyor Deus
parlás ab Moysé e que li donás ley escrita per so que lo manament fos pus fort
e que hom fos pus obligat e encarregat al manament de Deu.
[2] Moysé fo profeta, qui es aytant a
dir con home spiritat e illuminat d’esperit de Deu, per la qual spiració e
illuminació ac conaxensa de les cozes prezents e passades e esdevenidores
sobra la apresensebelitat del umanal enteniment. On, a aquest home doná Deus
ley a mon Sineý, en la qual son escrits los .x. manaments, segons que ya avem
recomtat.
[3] Sapies, fil, que Moysé fo jueu e fo
senyor e regedor del poble de Israel, qui eren jueus; e tant fo Moysé home de
santa vida, que nostro senyor Deus sa demostrá a el, e perlá ab el e revelá-li
en qual manera avia creat lo mon e con avia mes Adam e Eva en paradís terrenal
e con Adam fo desobadient a Deu e con Noé fo en la archa e con fo lo delobi. E
totes altres cozes revelá Deus a Moysé, segons que·s recomta en lo primer libre
de la ley veyla.
[4] En aquel temps trasch Moysé per
gracia de Deu lo poble d’Israel del poder de farahó e de la terra de Egipte e
maná·l al desert, on vivien de la maná de Deu. En aquel poble ac molt sant
home qui fo profeta e amich de Deu, e durá aquela ley dentró al aveniment de
nostro senyor Jesuchrist, qui doná ley nova a refermar la ley veyla, la qual
ley nova son los avengelis que ous cantar en santa Esgleya.
[5] En la ley veyla avia, fil, molts
d’establiments e moltes custumes qui significaven la ley nova; e, cor los jueus
qui ara son cuyden tenir e saguir aquels establiments e no entenen so que
signifiquen, per assó son en error e son contraris a la ley nova.
[6] La ley veyla fo per so que fos
comensamens e fonaments de la nova, e la ley nova fo per so que fos lo fruyt
e·l compliment de la veyla; e assó es, fil, de totes cozes segons ley natural,
cor so qui es primer cové esser fondament e so qui es enaprés es lo fruyt e·l
compliment.
[7] Aquels jueus qui son del temps de
Jesuchrist ensá cuyden tenir la ley veyla, la qual no tenen mas per lo seny de
la letra, e son contraris en openió a la significansa que la ley veyla fa de la
nova e a·quela concordansa qui es enfre·ndues les leys. E cor son en error e
cor tractaren la pació del fil de Deu, per assó los ha Deus punits a eser
servos e catius de totes gents, e son los pus avilatz e los pus volpeys
homens qui sien.
[8]
Nuls homens no son de pus avols fetz que·ls jueus, ne no an reys ne princeps,
los quals an totes gents; e per la servitut en que son no poden tenir la ley
veyla ne·ls establiments d’aquela. Enaxí con en lo comensament Deus los honrá
sobre tots los altres pobles, enaxí per la colpa e per la viltat en que son,
mayor que altres pobles, los te pus deshonrats la justicia de Deu.
[LXX] De la ley nova
[1] Nova ley es de gracia de Deu
fundada sobre ley natural e sobre ley veylla escrita; e·l fondament mayor de
la ley nova es l’ajustament e·l ligament del fil de Deu e de la natura humana
preza de nostra dona santa Maria, verge gloriosa.
[2] Amable fil, Jesuchrist vench en lo
mon per donar lig nova, la qual doná sostinent mort e pació per nosaltres
peccadors; cor, enaxí con Deus doná la lig veyla a Moysé per escriptura, axí
Jesuchrist doná lig per pació e per mort, encarregant son poble que·l dega
obeyr, amar, tembre, servir.
[3] Fforts son los manaments qui son,
fil, donats en la lig veyla, cor Deus los ha manats; mas per so cor en la lig
nova Jesuchrist, qui es deu e home, a tant encarregat son poble a el a servir
que n’es volgut murir, per assó son pus colpables aquels qui trenquen los
establiments de la lig nova que aquels qui·ls trencaven en la lig veyla ans que
fos la lig nova.
[4] Ffil, la lig nova está en los .vii.
sagraments de santa Esgleya, los quals t’avem ja recomtats e los quals son
ordonats en santa Esgleya per la vertut que nostro seynor Jesuchrist doná a
sent Pere apostol.
[5] Sent Matheu e sent Johan
apostols, e sent March e sent Luch, qui foren dexebles de Jesuchrist, son
.iiii. avengelistes qui an escrita la ley nova, so son los .iiii. avangelis que
ous, fil, legir en santa Esgleya.
[6] En aquels .iiii. avengelis son
escrites les paraules que nostro seynor Jesuchrist dix con era en est mon. En
aquel libre son les obres e·ls miracles que Jesuchrist feya e les benuyranses
que prometia; els manaments que feya als seus dexebles y son escrits, e la
doctrina que·ls donava potz atrobar en aquel libre.
[7] Saps, fil, per que la lig nova es
compliment de la veyla lig? Per so cor mes de fe potz aver en creura la lig
nova per rahó de la Trinitat e de la Encarnació, qui c’i espacifica pus
fortament, que en creure la lig veyla. E si entens la lig nova e la lig veyla,
mayor enteniment aurás en entendre la lig nova que la veyla; hon, con per mayor
fe ages mayor merit e per mayor entelligencia pusques aver mayor caritat, per
assó la lig nova sobrepuga la veyla.
[8]
Guarda·t, fil, con jurerás los .iiii. avangelis, que no·t perjús a scient; cor,
si o fas, a totz los benifets qui son estatz promezes per la lig nova
renuncias, e a tots los establiments e als manaments de la lig nova est
desobedient, per la qual desobediencia serás desagradable a Deu.
[LXXI]
De Mafumet
[1] Mafumet fo home galiador qui fou
.i. libre apelat Alcorá, lo qual dix Mafumet que fo lig donada de Deu al poble dels sarrayns, dels quals sarrains fo Mafumet comensament.
[2] Mafumet fo d’una vila apelada
Tripe, qui es a .x. jornades de Mecha, a la qual Mecha fan los sarrayns enaxí
reverencia con los crestians fan al sant sepulcre de Jherusalem.
[3] Tripe e Meca e tota aquela
provincia era, fil, plena de gents qui creien en ydoles e qui adoraven lo sol e
la luna e les besties e les aus, e no avien conaxensa de Deu, ne no avien rey,
e eren gents de poca discreció e ab poch d’enteniment.
[4] En aquel temps s’esdevench que
Mafumet era mercader e anava en mercaderia en Jherusalem; e en la carrera pres
de Jherusalem estava .i. fals crestiá qui avia nom Micolau, e era resclús, e
sabia molt de la lig veyla e de la nova, e aquel adoctriná Mafumet con se levás
rey e senyor de la vila de Tripe.
[5] Sapies, fil, que la doctrina que·l
fals resclús mostrá a Mafumet fon moltes auctoritats de la lig veya e de la
nova, per loguer que n’ach; e Mafumet aná-sse·n en .i. pug prop Tripe e
estec-hi .xl. jorns, a ssignificansa de la corentena que Jesuchrist fou al
desert e que Moysé fou en lo mon de Sinaý.
[6] Con Mafumet develá del mont, adoncs
se·n aná en la vila de Tripe, e feyés propheta e dix que Deus lo tramatia al
poble d’aquela ciutat, e promés-los qu’en paraýs aurien paria de fembres e
menyarien mantega e mel e bourien vi e aygua e let, e que aurien bels palaus
d’aur e d’argent e de peres preciozes, e que aurien aytals vestiments con sa
volrien; e moltes d’altres benananses los promés per so que·l creeguessen. E
gitave·s en terra e torsia les mans e los huyls quax endemoniat, e puys deya
que sent Gabriel li venia, qui li aportava peraules de Deu, les quals son en lo
libre qui es apelat Alcorá, e que el, per la gran sentetat de sent
Gabriel e de les paraules, no·s pudia sostenir e per assó gitave·s en terra. E
era custuma que hom lo cubria, e con avia estat axí .ia. hora el se
levava e deya so que avia pensat.
[7] Les gents, qui eren pegues e que no
avien creensa que aprés la mort fossen res, qui ohyen so que Mafumet los promatia
de paradís e que ressucitarien, avien pler de so que Mafumet los deya, e
convertiren-sa a eyl totes les gens d’aquela vila. E les gentz de Meca no·s
volgren convertir a la secta de Mafumet tro que Mafumet hi aná ab grans gents e
pres Mecha per forsa, e tot home qui no·s faés sarrayn avia a morir. E axí
Mafumet fo senyor de tota aquela terra.
[8] Mafumet fo home molt lotxuriós e ach .viiii. mulés e ach paria ab moltes d’altres fembres, e doná la secta molt ample; e per la amplea que doná, les gents agren creensa en eyl e en ses paraules, e aprés sa mort saguiren sa secta.
[9] Refredá davoció e caritat en lo
poble dels crestians qui eren en la terra d’oltramar; e .i. rey sarraý qui
avia nom Abubec, acsasor de Mafumet, qui fou escriura l’Alcorá en beles
paraules dictades a .vii. trobadors, vench en la terra de Egipte e de
Jherusalem e conqués tota aquela terra. E puys d’altres reys sarraýs
conqueriren Berbaria e Espaya, qui era de crestians.
[10] Tant son vils fets e sutzes cels
que fou Mafumet, e tant se descovenen ses paraules e sos fets a sentetat de
vida e de propheta, que mayorment aquels sarrayns qui saben molt e an soptil
engin e qui an alevat enteniment no creen que Mafumet sia propheta. E per
assó an fet establiment los sarraýs que nuyl hom no gos mostrar logica ne
natures enfre eyls, per so que agen rudi enteniment, per lo qual sien en openió
que Mafumet sia prophe[t]a.
[11] Amable fil, aytals sarrayns qui an
soptil enteniment e qui no creen que Mafumet sia propheta, serien leugers a convertir
a la fe catholica si era qui la fe los mostrás e·ls preycás, e qui amás tant la
honor de Jesuchrist e a qui membrás tant la passió sua, que no duptás a
sostenir los trebays que hom ha per apendra lur lenguatge ne tamés lo peril de
la mort. E per lo convertiment que hom faria en aquels per vertut de martiri, e
cor els son ja en openió que Mafumet no es missatge de Deu, los altres
sarrayns convertir-s’ien si veyen que los mayors savis lurs se faessen
crestians.
[12] Sapies, fil, que los apostols convertiren
lo mon ab preycació e ab escampament de lagrames e de sanch, e ab molts trebays
e ab greus morts; e la terra que·ls sarrayns tenen, els la convertiren. E per
assó Jesuchrist doná per la creu significansa, e estenent sos brassos, que
venguen los benuyrats savis qui son en lo poble dels crestians remembrar la sua santa pasció, e que abrassará aquels si els preyquen als sarrayns e als
infaels.
[13]
Amable fil, si al Deu de gloria playa, [e] a aquels qui·n son ten be logats e
tant onratz e encarregatz, rahó e ora seria que retornás la frevor e la devoció
qui esser solia en convertir e endressar los eratz, per so que no fossen
infernats e que aguessen gloria, e que en els fos amat e conegut e servit,
obeit Deu.
[LXXII]
De gentils
[1] Gentils son gens sens lig e qui no
an conaxensa de Deu. On, per la ignoransa que an de Deu e cor [s]egons cors
de natura tot home deu aver conaxensa de son [c]reador, per assó los gentils,
jatcia que no coneguen Deu, almenys fan alcuna honor a alcunes criatures, a significansa
que alcuna cosa sia pus noble que els.
[2] Amable fil, per la ignorancia
que·ls gentils an de Deu son en diverses errors e openions, e per assó son
diverses pobles: los uns adoren ydoles, e los altres adoren lo ssol e la luna e
les esteles, e los altres adoren les besties e les aus, e los altres adoren
los alamens, e quescuns an diverses maneres dels altres en so que creen.
[3] Mogels, tartres, bulgras, ongres
d’Ungria la Manor, comans, nasturins, rosogs, genovins e molts d’altres, son
gentils e son homens qui no an lig. E, enaxí con flom d’ayga qui per custuma va
enjús e no fa mas decorrer en la mar, enaxí tots aquels decorren e no cessen de
perdre Deu e de anar en foch perdurable; e a penes es negú qui sia lur
precurador ne qui·ls ajut a demostrar via perdurable.
[4] Greecs son cristians, mas pequen
contra la santa Trinitat de nostro senyor Deus en so que dien que·l Sant
Esperit no ix mas del pare tant solament. On, aquets an moltes de bones
custumes, e per so con son ten prop a la fe catholica serien leugers a enduir
a la Esgleya romana, si era qui aprezés lur lenguatge e lur letra, e que agués
tanta de devoció que no duptás a pendra mort per honrar Deu, e que anás preycar
enfre eyls la excellent vertut que·l fil divinal a en donar proceció al Sant
Sperit.
[5] A, fil! E per que son duptats
trebays ne per que son temudes mortz per honrar lo Sant Esperit en aquels
qui·l desonren, en quant menyscreen la accellent vertut qui es en eyl per so
cor ix del fil de Deu? Ne, per donar ten gran honor a Deu lo pare, qui engenra
ten gloriós fil, del qual ix ten gloriosa parsona con es lo Sant Sperit, per
que son duptades a jaquir riquees ne benuyranses ne muler ne fils ne encare
regnats?
[6] Con lo Sant Spirit hisque del fil
de Deu, qui per salvar-nos sa encarná e murí en la creu en quant la humana
natura, qui dupta a murir per honrar lo fil de Deu en preycar als grecs que lo
Sant Esperit, [qui e]s ten noble persona, ix d’el? E qui aytal mort dupta a
pendre, on es [lo] grat que a al fil de Deu?
[7]
Sant Esperit es Deu qui espira los benuy[rats] a gloria qui no a fi. On, qui
aytal Deu sabia onrar segons [que] damunt es dit, en los locs e en les terres e
en les cogitacions on es desonrat, pensa, fil, con gran seria la benuyransa a
[la qual] s[eri]a espirat per lo Sant Esperit.
[LXXIII]
De gramatica, logica, rethorica
[1] Art es ordonament e establiment de
conexer la fi de la qual hom vol aver conaxensa. Gramatica es dreta[ment parlar
e] escriure, e per assó es aleta a esser cumú lenguatge [a les] gen[t]s qui per
luyetat de terres e de participació son desvaria[bles] en lur lenguatge.
[2] Fil, si vols apendre gramatica
.iii. cozes te covenen a saber: costrucció, declinació e vocables. On,
aquestes .iii. cozes aprin en aquest libre, lo qual sia treledat en latí, cor,
per so cor lo saps en romans, sabrás ans fer la costrucció en est libre que en
altre; e cor aquest libre tracta de moltes cozes diverses, apendrás molts
vocables a declinar e a ssaber.
[3] Con aurás apresa gramatica en est
libre, enaprés aprin-la en lo Libre de defenicions e de questions per so
que anans ages les altres sciencies. Si en nula art ne sciencia vols entrar,
primerament te cové a passar per esta art de gramatica, qui es portal per lo
qual hom passa a saber les altres sciencies.
[4] Logica es demostració de veres
cozes e de falses, per la qual hom sap parlar dretament e sufismadament. E
logica es art per la qual s’asuptila e s’axalsa l’umanal enteniment.
[5] Amable fil, per logica sabrás
conexer los jenres, les especies, les differencies, les proprietats e los
accidents, qui son apelats los .v. universals; e per aquesta conaxensa sabrás
devalar de les cozes generals a les especials, e de les especials sabrás pugar
ton enteniment a les cozes generals.
[6] Per logica sabrás comensar e
sostenir e concloir so que dirás, e per logica te guardarás que hom no·t pusca
desebre per sufismades paraules, e per logica serás pus suptil en totes les
altres sciencies.
[7] Totes quantes cozes son creades van, fil, per .x. cozes, so es a ssaber: substancia, quantitat, relació, calitat, acció, pació, situs, abitus, tempus, locus. E aquestes .x. cozes son los .x. predicaments, dels quals aurás conaxensa per logica, per la qual conaxensa sabrás aver sciencia si ab los .x. predicaments sabs concordar e compondre los .v. universals damunt ditz, cor de la composició de .ia. dicció ab altra aurás la significació que demanes.
[8] Enans que aprenes logica en latí, la aprin en romans, en les rimas qui son aprés aquest libre. E sabs per que? Per so cor anans la sabrás en latí e mils la entendrás.
[9] Retorica es parlar belament e
ordonada, per la qual son agradablament oydes paraules e per la qual hom es
exoit moltes de vegades.
[10] Rectorica mostra con hom dega
parlar, ne quals paraules dege dir primeres ne quals en la fi e en lo mig; e
per retorica les paraules qui son longues semblen breus.
[11] Si tu, fil, vols parlar per retorica, dona bels aximplis de beles cozes al comensament de tes paraules, e la meyor materia de tes paraules sia a la fi, per so que leys atalentament de hoyr en lo coratge d’aquels qui·t hoyran.
[12] Temps, loch, veritat, estament, quantitat de temps covinent, necessitat e les altres cozes semblans a aquestes se covenen ab retorica; on, si tu, fil, vols parlar per retorica, totes estes cozes damun dites cové que concors ab tes paraules per tal que sies agradable a les gents e a Deu.
[LXXIV] De geomatria, arismetica, musica, estronomia
[1]
Geomatria es doctrina de formes immovables montiplicades en nombre en humana
pensa. On, si tu, fil, ab lo quadrangle qui es en l’estelabre fas .ia.
mesura en l’alta paret, de tos huyls tro als teus peus e e·l peu de la paret, e
que·n sies luny aytant con ha de tos peus a tos huyls, adoncs as la primera
mesura de geomatria.
[2]
Enaprés cové que fasses .ia. altra mesura sobre la primera, e veges
en qual loch del cadrangle te vendrá la drassera; enaprés luye·t de la torra
.ii. tants e veges on ta vendrá la liya del cadrangle, e aquí fe altra mezura:
enaxí tu porás doblar tes mesures. E sia l’espay qui es enfre tu e la torra
pla, enaxí que los teus peus sien aguals al peu de la torra en dressera.
[3]
Per esta art a hom conaxensa de l’altea de la torra e de la luyaria dels alts
muntz; e per les mesures que la humana pensa pot muntiplicar ymaginativament, a
hom conaxensa de la granea de Deu, qui es mayor que tot lo mon.
[4]
Arismetica es, fil, montiplicar sumes en suma, e molts en suma, e devesir .i.
en moltz. On, aquesta art es que hom muntiplic .i. nombra par ab altra, e .i.
senar ab altre, per so que sia par; cor lo nombre qui es par se pot mils
muntiplicar que·l senar.
[5]
Aquesta art es per so que hom sapia mils retenir lo nombre en la memoria e en
la vista corporal, cor natura es de la memoria que anans oblida moltes cozes
que .ia.; e per assó son fetes les sumas, so es a ssaber, .x. .xx.
.xxx. .c. .m. .mma. .cma. E con aquestes sumes no poden
bastar a esser escrites, gire·s hom a les xifres e a les figures de
l’algurisma e de la abba, qui pus leugerament son vistes e entezes.
[6]
Musica es art per la qual avem doctrina a cantar e a sonar esturments
dretament, e tost e espau, alsant e baxant e agual los punts e les veus en tal
manera que sien concordants diverses veus e sons. On, aquesta art es, fil,
atrobada per so que cantant e ab esturments hom sia loador de Deu. E aquesta
art tenen los clergues qui canten en l’esgleya per loar Deu, e contra los
comensaments d’esta art son los juglás, qui canten e sonen esturments denant
los princeps per la vanitat mundana.
[7]
Estrolomia es demostrativa sciencia per la qual ha hom conaxensa que los corsos
celestials an seyoria e operació sobre los corsos terrenals, a demostrá que la
vertut qui es en los corsos selestials ve de Deu, qui es sobirá als cels e
a tot quant es.
[8]
Sapies, fil, que aquesta sciencia corra per les proprietats dels .xii. signes e
de les .vii. planetes, segons que·s concorden e·s contrasten en calor,
sequetat, fredor, humiditat; cor, segons assó, an operació en los corsos
terrenals. Mas cor Deus, qui es subirá sobre tota vertut, apodera tots
poders, veda moltes vegades als corsos celestials que no obren en los terrenals segons lur vertut; e per assó defal aquesta sciencia e no·s saguex so en obra
qui·s dauria saguir segons demostració de art.
[9]
Amable fil, no·t conseyl que aprenes esta art, cor de gran maltret es e leu
se pot errar; e periloza es per so cor los homens que·n saben mayorment n’uzen
mal, e per lo poder de los corsos celestials menysconexen e menyspreen lo poder
e la bonea de Deu. He no·t conseyl, fil, que aprenes geomatria ne arismetica,
cor arts son qui requeren tota la humana pensa, la qual ha a tractar de amar e
contemplar Deu.
[LXXV]
De la sciencia de teologia
[1]
Teologia es sciencia en parlar de Deu. Hon, aquesta sciencia de theologia
sapies, fil, que es pus noble sciencia que totes les altres; e cor aquesta
sciencia mayorment sia conservada e amada per los homens religiozos, per assó
son tant honrables.
[2]
Aquesta sciencia es, fil, en .iii. maneres: la .ia. es con hom ha
conaxensa de Deu; la segona es con hom ha conaxensa de les obres de Deu; la
tersa es con hom ha conaxensa d’assó per que pusca anar a Deu e fugir als
trebays infinits.
[3]
Amable fil, los clergues son establitz en lo mon per so que aprenen theologia e
que la mostren als homens, per tal que sien amadós de Deu e que·s sapien
guardar de peccat. On, per assó, los clergues qui amen mes altra sciencia que
theologia no saguexen los comensaments per los quals son clergues.
[4]
Teologia, en quant es fundada per fe, está en les paraules dels sants homens,
qui an escrites e dites paraules de Deu e de les sues obres, les quals paraules
hom deu creure per tal que aya en memoria e en amor Deu e ses obres.
[5]
Per so cor Deus a donada natura e propietat a les creatures, qui naturalment lo
signifiquen e·l demostren al humanal enteniment, per assó teologia se cové ab
philosofia, qui es sciencia natural qui per necessaries rahons demostra Deu e
ses obres, per tal que si hom vol exelsar son enteniment a Deu per philosofia,
que o pusca fer.
[6]
Fe e raó se convenen en la sciencia de teologia per so que, si fe defal, que
hom s’ajut ab rahons necessaries; e si raó defal al humanal enteniment, que hom
s’ajut ab fe creent so de Deu que l’enteniment no pot entendre.
[7]
Aristotil e Plató e los altres filozofs qui volien aver conaxensa de Deu sens
fe no pogren, fil, pugar tant alt lur enteniment que poguessen aver
declaradament conexensa de Deu ne de ses obres, ne de sso per que hom va a Deu.
E assó fo per so cor no volien creure ne aver fe en aqueles cozes per les
quals l’umanal enteniment, per lum de fe, s’exalsa a entendre Deu.
[LXXVI]
De la sciencia de dret
[1]
Dret es departit en dues parts, so es a ssaber, dret canonich e dret civil. E
per assó dret canonich es dret divinal, e dret civil es dret terrenal e dret
de custuma e qui pertany a la usansa dels princeps per so que mantenguen
justicia.
[2]
Enaxí con als clergues es donat dret canonich per so que seguesquen la regla
per la qual son en uffici de clerecia, enaxí als princeps es donat dret civil
per so que saguesquen la regle per la qual son establitz e axelsatz sobre los
altres homens.
[3]
Sapies, fil, que .ia. altra manera hi a de dret, lo qual es atrobat
per cessar mayor mal; e aquest dret aytal no·s cové ab lo dret divinal, per
so cor conté en si algun faliment hon aquest dret es contrari enfre la tesorica
e la pratica, e assó es per la malicia de les gents a sobrar e per consentir al
manor mal. On, per aquest dret es hom ascusat al senyor terrenal, e no es
desencolpat al senyor celestial.
[4]
Quarta manera de dret es en lo dret canonic, lo qual sa descové en la teorica e
en la pratica, cor alcuna coza es dret en la teorica e son contrari es dret en
la pratica. E per assó los clergues jutgen .ia. coza segons la
teorica e altra segons la pratica.
[5]
Amable fil, si vols apendra dret, les .iiii. maneres demunt dites te cové a
apendra si be vols usar en estament seglar; cor lo dret terrenal te cové
concordar ab lo dret celestial, e sagons que lo dret a diversificament en si
matex te convendrá a jutyar.
[6]
Dret canonic está, fil, en dacret e en dacretals, qui son dits de sants e regla
e ordonament de santa Esgleya e de sos sagraments; e dret civil está en seny
natural e en leys e en custumes, per les quals custumes no·t cal apendre
dret, con sia coza que no sien obligades a dret.
[7]
No·t do per conseyl, fil, que aprenes dret civil, cor pocs son aquels que be·n
vege usar; e per assó es peril apendre tal sciencia hon quax tots aquels qui la
aprenen n’usen mal. Emperó no·t desconsey que·n aprenes, cor gran merit n’aurás
si be·n vols usar.
[8]
Si tu, fil, aprens dret per so que fasses tort, tu ames tort e vols saber dret;
e si ab lo patramoni de santa Esgleia aprens dret civil, tu fas tort al dret
canonic; e si tu aprens dret per mantenir los pobres, qui no an que donen als
avocats, meravelosament serás agradable a les gents e a Deu.
[LXXVII]
De la sciencia de natures
[1]
Natura es comensament d’alcuna coza e es occasió de esser coza natural; e per
assó sapies, fil, que los comensaments de natura son .v.: lo primer es la
ordial materia; lo segon es los .iiii. alaments simples, e aquest departex-se
en .iii. parts, les quals tu no est de adat que entendra ho poguesses; ters
comensament es los .iiii. elaments composts sincibles; quart es en los corsos
engenrats per natura, los quals son en .iii. jenres: vegetables, animals,
metals; .ve. es en les cozes corrumpudes innaturals, axí con
pudridura, fems, suor, roveyl, mort e les altres cozes semblans a aquestes.
[2] Amable fil, lo primer comensament
es la primera materia, a la qual se cové mils lo nom de natura, per so cor es
pus general, que a nagun dels altres comensaments; e a los altres comensaments
se cové, segons esguardament de especialitat, mils nom natural que·l primer
comensament.
[3] La primera materia hom, fil, no pot
veer ne tocar ne sentir. E sabs per que? Per so cor es natural corporalitat
confusa e mesclada sens que no es cors avent forma; e en aquesta son conlogats
tots los corsses corporals elementats havents forma.
[4]
Enaxí con la anima e lo cors del home mort son de natura humana sens que no son
home, enaxí la primera materia es de natura corporal sens que no es cors.
[5]
Primera materia a apetit a conservar los jenres e les species e los individuus,
e a natural desig con sos particulás agen les proprietats que lurs covenen. E
per assó lo segon comensament compon-se en eyla, so es a ssaber, que lo foch e
l’aar e la terra se componen, e l’aygua e l’aer e la terra se componen, e
d’aquestes .ii. composicions componen-se totes ensems en lo ters comensament,
en lo qual s’enjenra lo quart.
[6]
Enaxí con la primera materia es invisible, per so cor lo comensament primer e
segon son invisibles, enaxí la segona materia es sensible per so cor es del
ters e del quart e quint comensament, qui son sincibles. Enaxí con la primera
materia es potencia en general a totes formes, enaxí la segona es en especial
potencia a totes formes naturals sincibles, segons diversitat de jenres e
d’especies.
[7]
Sapies, fil, que per la contrarietat que·ls .iiii. alaments an en lo quart
comensament es lo quint comensament, en lo qual sa corromp natura; e, per
assó, so qui es en lo .ve. comensament es fora natura. Mas, cor lo
primer comensament desige conservació de sos jenres e de ses especies e de sos
individuus, per assó torna a si matex so qui es en lo .ve.
comensament; e con lo primer comensament o a resebut e cada elament es tornat
a son simple, adoncs lo primer comensament, per manera de generació, o dona al
segon, e lo segon al ters, e lo ters al quart, e lo quart o gita de si per
manera de corrupció. E axí lo moviment e·l cors natural es roda qui no cessa
per manera de generació e corrupció, lo qual moviment es en la segona materia,
qui es sensible.
[8]
So per que lo foch e los altres alaments se componen en lo quart comensament es
per so cor cascú elament, en quant es simple, desige aver cors per si matex
simple; e cor la materia, sens forma e conjunctió qui sia enfre ela e la forma,
no pot esser cors, per assó desige forma e conjunctió; e cor negun alament no
la puscha atrobar en lo ters ne en lo quart ne en lo quint comensament, per
assó los elaments se componen en lo segon comensament sens contrarietat, e puys
passen contrariozament en los altres comensaments, segons que damunt es dit.
[9]
Si los .iiii. elaments avien, fil, en lo segon comensament so a que·s mouen ne
so que dezigen, no·s mourien als altres comensaments en los quals se
contrariegen; e ci violentment e forsada y eren mogutz, no seria lur moviment
natural.
[10]
Si l’aygua es cors simple en sa regió, lo foch, qui es sobre l’aer, no pot
reebre sacor de la terra qui es dejús l’aygua, la qual aygua es jus l’aer; ne
si del foch simpla es feta part simple, qui sia cors passant per la regió e la
espera de l’aygua, que sia simple e sia cors continuu, será pus fort la part
del foch contra l’aygua que tota l’aygua contra la part del foch.
[11]
Vous tu, fil, les bombules de l’aygua qui pugen en la font a ensús? Aqueles
signifiquen que los uns elamens simples passen per los altres; cor, si·l foch
simple dezige a pasar per l’aygua simple, compondrá·s ab l’aar, qui·s cové ab
l’aygua, e per lo migá passará per ela. E assó matex se saguex dels altres elaments.
[12]
Per les rahons damunt dites son, fil, significades diverses openions que los
elaments simples sien cors o no sien cors en lo segon comensament; mas certa
coza es que ensems son cors compost en lo ters e en lo quart e e·l quint
comensament, e passen los uns als altres per manera de migá: car, si·l foch vol
passar per l’aygua, metrá·s en lo mig e metrá aprés si l’aar, qui·s cové ab
l’aygua, e passará part l’aygua prendre secor de la terra, qui·s cové al foch e
a l’aygua. Per aquesta manera componen-se e mesclen-se los uns ab los altres.
[13]
Moltes son les raons que·t puria dir, fil, de natura, mas cor breument te
parla e alcuns vocables escurs t’e a dir que no·t pusch esplanar, per assó te
diré breument la entenció q[ue]·ls philosofs avien en lurs libres e puys
parlarem d’als.
[14]
En lo libre de Matafezica enten lo philozof a manifestar totes les cozes
qui son comunes a les altres sciencies e tracta de les primeres cozes a qui·s
cové esser, so es, les sustancies spirituals, manifestan lur orde e lur natura
e lur esser. E assó fa per so que pusque venir a trobar una primera substancia
espiritual, eternal, infinida, complida, qui sia primera causa e fi de totes
cozes, a la qual e per la qual totes cozes sien endressades, e aquest es Deu.
[15]
En lo libre de Phizica enten lo philozof a determenar en general les
natures e les proprietatz de totes les cozes naturals, a donar universal
conaxensa de totes. E per assó enserca .i. moviment eternal, regular e primer
movable e primer movent e mogut, e esser .i. movador immovable qui mou tot so
qui es movable.
[16]
En lo libre Del çel e del mon serca en general les natures e les
propietats dels cels, e enserca sos moviments, e enquer dels .iiii. elaments
d’on lo mon qui es dejús la luna es compost; e assó enserca [per] provar que lo
mon es .i. tan solament.
[17]
E en lo libre De g[en]eració e de corrupció enserca com pusca
determenar la natura e les proprietats de les cozes qui son engenrables e
corru[m]pables, e enserca con los uns elaments son ajents e·ls altres paciens;
e per assó enten a manifestar la natura dels alamens qui componen los corsos
elementats per la conaxensa dada de los corsos compots.
[18]
En lo libre Metaerorum parla de les pluges, neus, vens, trons, lamps e
de ter[ratremol], e de les esteles, cometes e dels alt[res sen]yals semblants a
aquets.
[19]
E lo libre De anima racional parla de la substancia d’anima e de la
esperitualitat e incorupció, e de sos poders, e com endressa lo cors e com pren
los objecs. E parla con es different a les alt[res a]nimes inracionals. E assó
fa per saber la natura de la anima racional.
[20]
En lo libre De dormir e de ve[t]lar parla [de] la natura e de la
propietat per la qual los animals dormen e [vet]len.
[21]
En lo libre De sintent e sentit parla per la qual manera hom sent ab los
.v. senys corporals, ne per qual manera son sensibles les cozes corporals als
.v. senys corporals.
[22]
En los libres Dels animals parla de les proprietats e dels jenres e
especies e differencies que an per natura, e assó matex enserca en lo libre De
les plantes e les erbes. On, tot assó ensercaren, fil, los filozofs per so
que aguessen conaxensa de Deu.
[LXXVIII] De la sciencia de medicina
[1] Medicina es sciencia de conjuyer so
qui es natural a conservar natura e a retornar-la en so que esser solia en lo
cors animat. Hon, aquesta sciencia ha, fil, .iii. comensaments: lo primer es
natural, segon es i[n]natural, ters es contra natura.
[2] Lo primer comensament se departex
en .vii. parts: elamens, compleccions, humors, membres, vertuts, operacions,
sperit. Lo segon comensament es departit en .vi. parts: alenar, exarsitar —so
es, trebayar e repozar—, menyar e boure, durmir e vetlar, umplir e buid[ar] —so
es, que a vegades manuc e beva hom molt, e a vegades p[o]ch—; lo derrer es
dels accidents de anima, so es, goyg e tristicia. Lo ters comensament es
depar[ti]t en .iii. parts: malautia, occazió de malautia, accident.
[3] Cascuna d’estes parts damun dites
se departex en moltes parts, e de totes ensemps es composta la sciencia d[e]
medicina. E cor nos, fil, volem breume[n]t manifestar esta sciencia, per assó
daim alcunes cozes dels p[ri]mers comensaments al pus breu que podem.
[4] Sapies, fil, que·l cors humanal es
compost dels .iiii. elaments; e segons que es fet atemprament de lurs
proprietatz es lo cors sa, e per lo destrempament es malaut. E per assó los
metges artificialment vivifiquen los uns elamens e mortifiquen los altres, per
tal que sia feta en els atrempada vertut, per la qual age hom sanitat.
[5] Les compleccions son .iiii., so es
a ssaber, colera, sanc, fleuma, malenconia. La colera es del foch, la sanc del
aer, la fleuma de l’aygua, la malenconia es de la terra. La colera es calda
per lo foch e es secha per la terra; la sanch es humida per l’aer e es calda
per lo foch; la fleuma es freda per l’aygua e es humida per l’aer; la
malencolia es secha per la terra e es freda per l’aygua. Hon, con aquestes
compleccions son deshordonades, adoncs los metges obren con les pusquen ordonar,
cor per lo deshordonament d’aqueles es hom en malautia.
[6] Fil, en quescun home son les .iiii.
compleccions damunt dites, mas cascun home es jutyat a .ia.
complecció mes que a altra, e per assó los uns homens son colerics e los altres
sanguinis e los altres flaumatics e los altres malencolics.
[7] En .ii. maneres es feta concordansa
d’estes .iiii. compleccions: la .ia. es con la complecció de la qual
es hom pus fortment que de l’altra es conservada e fortificada per so que tenga
ordonades dejús si, per sa vertut, les altres compleccions qui la servexen; la
segona manera es con la complecció qui sayorega ten fortment que destruu les
altres es aminvada e mortificada per sos contraris. E per assó fan, fil, los
metges .ii. cures: la .ia. es con curen e sanen la malautia per
semblans cozes en natura; l’altra es con curen per cozes contraries.
[8] Con cura se fa per semblans cozes, adoncs cové que los graus menors sien semblans a la complecció qui es massa forts en sa vertut, e los graus mayors li sien contraris. E con la cura se fa per contraries, adoncs cové que los graus menors sien en primer contra los .ii. graus majors. On, aquesta cura fan, fil, los metges ab les erbes e ab les semens, e ordonen los .iiii. graus qui son en les cozes medicinals.
[9] Amable fill, .ii. son los
mesclaments: la .i. es de les .iiii. humors, lo qual es fet en lo cors humanal;
l’altra es de les cozes qui son fora del cors mesclades. E los metges mesclen
aqueles per tal que·s mesclen en lo cors, per vivificar la complecció qui ha
mester ajuda per bavenda o per enguent o empastre o letovari, e per mortificar
aquela qui es masa en sa força.
[10] Membres son los locs del cors per los quals son mesclades les humors. Hon, cascú membra, segons que es divers a l’altra, ha mester diversa cura; e per assó cové que·ls metges agen conaxensa de la differencia e de les calitats dels membres, per so que en cascú sapien obrar segons que·s cové.
[11] Vertut es, fil, per totes les
altres parts, e quescuna part ajustant-se ab altre a vertut operativa per los
mesclaments, per l’esperit e per les operacions; e per assó les vertutz de les
erbes se mesclen les unes ab les altres, e romanen les substancies destinctes
les unes de les altres.
[12] Operacions naturals son so que
cada alament obra per se natura e per la natura del altre ab lo qual es compost
e mesclat. E per assó los metges saguexen artificialment la obra natural axí
con poden, e aytant con la obra de alscuns metges es mils semblant a la obra
natural que la obre dels altres, son los uns metges meyors que·ls altres.
[13] L’esperit vidal es, fil, lo migá
per lo qual la potencia vejetable e la potencia sencitiva e resonal s’ajusten,
e la anima conserva la materia ab sos poders, rebent la vejetable la vertut de
les cozes elamentades. Hon, per assó, los metges ordonen lo cors ab coses
midicinals per tal que l’esperit sia ordonat per tots los membres, los quals
sien ordonat esturment a l’esperit, qui es conjuncció del cors e de la anima.
[14] Sens alenar no·s porien atrempar
ne mesclar les compleccions, cor encontinent destruaria l’una l’altra; mes, per
alen que gita en vapor defora lo cors so qui es massa calt o fret o omit o sec,
e tira e aporta defora e met en lo cors so qui es mester als mesclaments de les
.iiii. calitats, per assó se cové alenar a la conservació natural e per assó
los metges donen odors e aer covinent als malautes, e esquiven loch on sia aer
corrumput.
[15] Exarcitura es, fil, occazió de
sanitat; cor, si trebayes en dejun la calor natural fortificará la digistió e
multiplicará en los membres e consumará alcuna mala humor enjenrada per
indigistió, la qual porgará per suor e per vapor.
[16] Sens menyar e sens boura no puria
esser sostentat cors humanal, cor per lo menyar es conservada la grosa materia
e per lo beure la suptil. E per menyar e boure cozes fredes e humides es
fortificada la grosa materia, e per menyar e boure cozes caldes e seques es
fortificada la materia subtil.
[17] Si tu, fil, est malaut e as
conaxensa de la tua malautia —si es de fredor o de calor o sequetat o
umiditat—, sapies menyar e boure segons que damunt es significat, muntiplican o
minvan segons que·s cové ton menyar o boure, per conservar la materia que·s
cové a sanitat e per mortificar la materia per la qual hom es malaut.
[18] Poc menyar e boure enjenra subtil
enteniment e suptil materia, e dona gran espay a l’esperit vidal e al alé,
qui·l refreda de la calor a el contraria, e massa menyar e boure fa grossa
materia. E saps per que? Per so cor la calor natural no pot coure la vianda
que l’esperit vidal ha mester per los membres, per tal que hi cia la vertut e
la operació qui s’i cové, sens lo qual l’esperit vidal no pot esser en los
membres en sa vertut ne en sa forsa.
[19] Vetlar e dormir se cové a home. E
saps per que? Per so que per lo dormir sia l’ome reposable e per lo vetlar sia
trebayat, cor per lo dormir recobre l’esperit la calor natural con lo cors
repoze, e per lo vetlar trebayen los homens en obrar so que los poders de la
anima manen, e la calor natural n’es muntiplicada e conservada per lo moviment
del cors escalfat per son moviment.
[20] Massa dormir destruu l’esperit en
quant priva de la calor natural, la qual li cové per trebay e per moviment, e
poc trebayar, atrestal; e massa trebay e massa vetlar destruu la calor
natural, per so cor tol la humiditat e la calor que l’esperit ha mester per
vapor.
[21] Per menyar e per boure complex hom los budels e fortifica hom la operació natural, qui perex minvant la calor natural fortificada per replecció; e per buydar se fa la dispulciva. E la calor natural per poc menyar e boure consuma alcuna superfluitat innatural.
[22] Per los accidents d’anima es
vivificat, fil, lo cors con hom a gog e pagament e plaer; e per tristicia
d’anima e per massa considerar e sospita e pavor e jelozia e ira e les altres
cozes semblans a aquestes, es mortificada natura en cors humanal.
[23] Amable fil, lo metge ha entenció a
curar la malautia, e per los accidents qui·s demostren per la malautia enserca
la occazió de la malaltia; e, con ha conexença de la occasió, adoncs per
contraria occazió cura la malautia.
[24] Los accidents qui signifiquen la
occazió de la malautia son, fil, febres diverses, urines e polsors e colors
e desigs de viandes e les altres cozes semblans a aquestes. E la cura se fa,
fil, per la vertut e per los graus qui son en les erbes e en les cozes de
simpla medicina, de les quals hom fa bavendes e exerops, letovaris, enguens,
empastres, vomits e les altres cozes semblans a aquestes.
[25] Sacnies, dietes, vomits, banys e
moltes d’altres cozes son, fil, contra la occasió de la malautia, les quals
coses son pus segures que les receptes ne·ls letovaris ne·ls axerops ne les
altres cozes c[o]mpostes de les simples medicines.
[26] Fil, si est malaut no·t comans a
metge qui age openió que calor ne secor pusquin eser en .i. grau matex en les
cozes medicinals; cor, si la calor es en lo quart grau, la secor cové esser en
lo ters, e si es la calor en lo ters cové esser la secor e·l segon, e si la
calor es en lo segon grau la secor cové esser en lo primer. E assó es per so
cor lo foch es calt per si matex e es sech per la terra.
[27]
E assó matex sa seguex, fil, del aer e del foch, cor l’aer es humit per si e es
calt per lo foch, e l’aygua es freda per si e es humida per l’aer, e la terra
es seca per si e es freda per l’aygua. Hon, metge qui age ignorancia dels graus damunt dits e qui age mayor volentat al loguer que a conexer la occazió
de la malautia, no es contra la malautia ne no·s concorda ab la volentat de
Deu.
[LXXIX]
De les arts mecaniques
[1] Art mecanicha es sciencia lucrativa
manual per donar sustentació a vida corporal. En aquesta sciencia son, fil, los
maestrals, so es a ssaber, lauradors, ferrés, fusters, sabatés, drapés,
mercaders e·ls altres officis semblans a aquets.
[2] Amable fil, en aquesta sciencia
trebalen los homens corporalment con pusquen viure, e los uns mesters ajuden
als altres, e sens aquets hufficis lo mon no seria ordonat, ne burguezes,
cavalers, princeps, prelats no purien viure sens los homens qui an los mesters
damunt dits.
[3] En qualque terra que hom cia pot
viure maestral; e per assó los sarrains an molt bona manera en assó, que, per
rich om que sia, per tot asó no·s lexa de mostrar a sson fill alcú mester per
so que, si li falia la riquea, que pogués viure per son mester.
[4] Molt fil de rich-hom mor de fam en
terra estraya per so cor no a mester; e molt hom lexa rich son fil qui ve a
pobrea e a mort per so cor guasta la riquea, e no a mester ab lo qual pusque
viure.
[5] Molt home vulria saber alcun mester
on pogués viure con a guastat lo seu, e molt home seria savi si avia de que, e
molt home viuria de son mester si·l sabia precurar; e tal home mostra a sson
fil a despendre, qui li valria mes que li mostrás alcun mester.
[6] Pus segura riquea es enrequir son
fil per alcun mester que yaquir-li diners, possecions, cor tota altra riquea
desempara hom, de mester enfora. Hon, per assó, fil, yo·t conseyl que tu
aprengues alcun mester per lo qual poguesses viura si mester te era.
[7] No es nuyl mester qui bon no sia;
mas, enaxí con tot hom pot pendre qual nom o qual senyal se vula, enaxí tot
home a elecció de pendre bon mester. E per assó conseyl-te, fil, que bon
mester eleges.
[8] Quax totz los homens que son en los
mesters damun ditz dezigen esser en estament de burgués, e vulrien que lurs
fils fossen burgezes; e no es en tot lo mon negun uffici ten dampnós ne que
ten poch dur.
[9] Burgés diriva dels mesters damun
dits, cor en primer será estat son linatge en alcun mester e aurá goayat tant
que son ensassor será burgués, e en lo burgués comenserá a declinar son
linatge. E sabs per que? Per so cor burgués despen e no guaya, e a fils e
cascú está ociós e vol esser burgués e la riquea no pot a tuyt bastar.
[10] Enaxí con a roda qui·s mou enviró se mouen, fil, los homens qui son en los mesters damunt dits. Hon, aquels qui
son en lo pus bax uffici en honrament dezigen a pugar cada dia tant que cien
en lo cap de la roda sobirana, en la qual estan los burguezes; e cor la roda
s’a a girar e a enclinar a aval, cové que huffici de burgués caya a aval.
[11] Nuls homens no viuen ten poch con
burguezes. E saps per que? Per so cor mengen massa e traen poch de mal; e nul
home no fa ten gran affany a sos amics con burgués pobre, e en nul home no está
tan ahontada pobrea con fa en om burgués.
[12]
Nuyl home no a ten poch merit de almoynes ne de ben que fassa con burgués. E
sabs per que? Per so cor no trau mal en so que dona; e, cor home es fet a
trebayar e a trer mal, qui fa son fil burgués fa contra so per que es fet, e
per assó es mes punit aquel uffici que altra per nostro senyor Deus.
[LXXX]
De princeps
[1] Princep es home qui a senyoria per
elecció sobre altres omens, per so que·ls tenga en pau per temor de justicia.
Hon, aytals homens qui son obligatz a tenir justicia an en guarda los homens
qui·ls son dejús en nobilitat, a la qual guarda son pus obligats que altres
homens.
[2] Sapies, fil, que nul home no es ten
obligat en son uffici con princep e prelat; cor yo o tu o aquel no som
obligatz mas a .i. home, qui es nostro rey, e lo rey es obligat a mi e a tu e a
aquel, so es a ssaber, a tots los homens qui son en sa seyoria.
[3] Aytant con princep es pus obligat
que altra home, aytant principat es menys dezirable, e aytant con princep ha a
mes cozes a respondre que altre home, d’aytant li deu mes esser ajudat que a
altre home.
[4] Amable fil, enaxí con la anima es
endressament del cors, enaxí bon princep es endressament de son poble; e·naxí
con lo departiment que la anima fa del cors es la mort del cors, enaxí malvat
princep es mort e destrucció de son poble.
[5] Princep es .i. home sol, axí con
.i. altra home; mas Deus l’a honrat per so cor lo fa senyor de molts homens.
On, con tu, fil, veges que·l princep es .i. home axí con .i. altra, no·l
meyspreus, ans l’ame per so cor es en ta semblant natura; e tem-lo, cor es
senyor de tu e de tants homens; e honra·l per so cor Deus l’a honrat sobre tu e
sobre tans homens meyors que tu.
[6] Anima te ordonat lo cors per tots sos membres. E saps per que? Per so que lo cors ab sos membres s’ajut de sos
feliments; e per assó princep, per so que ajut a sson despoderament, deu tenir
ordonat son regne ab homens bons qui li ajuden a reger son auberch e son regne.
[7] Malauts membres son destrucció del cors;
e malvats officials e conseyers son destrucció de la senyoria e de la honor del
princep, e destrucció de seyoria e d’onrament de princep es destrucció de
princep, e destrucció de princep es destrucció de terra e de pobol.
[8] Si al cors ve malautia de sos
membres, si·s fa a princep de sos malvats consayers e de sos malvats officials;
e si malvat poble fa malvat senyor, bon poble fa bon seynor, cor si no ho
fehia saguir-s’ia que mal e mal sa convenguessen pus forment que be ab be.
[9] Nul home no ha tants ladres ne
robadors, traydors, maldeidors, enamics, enganadors, con ha princep. On, qui
dezira ser princep no tem los perils qui venen per los homens damunt dits.
[10] Sapies, fil, que si tu dezames ton
senyor per so cor fa de tu justicia, doncs desama lo sabater qui t’a fetes tes
sabates e desama lo sartre qui t’a feta ta gonela, cor pus obligat es lo rey a
fer de tu justicia que lo sabater a fer a tu sabates ne·l sartre a fer ta
gonela.
[11] Deus a mes senyor terrenal entre
si matex e tu. E saps per que? Per so que amant e honrant e tement ton senyor
terrenal sies amador e honrador de Deu, e que temes son poder.
[12] Amable fil, si est en gracia de
senyor terrenal, per sos sotmezos serás amat, honrat e tamable; e si sens colpa
est en sa ira e·l ames e·l honres e fas reverencia a sos officials, pus amable
e pus agradable ne serás a la justicia de Deu.
[LXXXI]
De clergues
[1] Clergue es home logat a pregar Deu
per lo poble e a mostrar la via perdurable per doctrina de paraules e per
eximpli de santa, honesta vida.
[2] Enaxí con lo comensament de
cavalaria fo per mantenir justicia, segons que ya avem parlat en lo Libre de
orde de cavalaria, enaxí en lo comensament foren elets homens bons e sants
e devots per tal que pregassen Deu per lo poble e que mostrassen a hom bons
nudrimens e bones custumes, per tal que home pogués reebre la gracia de Deu.
[3] Donats foren a clergues sensals e
delmes e promeyes ab que visquessen, per so que per los fruyts temporals no fos
embergat lo divinal offici. E per assó foren establits clergues per
parroquies e per locs a cantar misses e ohir confessions, e a preycar a les
gents qui trebayen en los fruyts dels quals viuen los clergues.
[4] Enaxí con als cavalers fo assignat
princep, enaxí als clergues fo assignat prelat, so es a ssaber, bisbe e
archabisba, cardenals e apostoli, e que vivissen dels bens qui sobren als
clergues simples, e que tenguessen en orde e en regla los uns los altres,
segons que son en pus alt grau e uffici.
[5] Atorgada fo als clergues verginitat
per so que no aguessen fils als quals donassen lo tresor de santa Esgleya, lo
qual lur es comanat per tal que santa Esgleya ne sia pus misericordiayant als
pobres de Crist, e que·n sia pus forts e mes tamuda.
[6] Tan es alt e excellent offici de clergue,
que vedat fo que princep terrenal no li fos desús per seyoria. E per assó an,
fil, los clergues senyor qui es princep celestial, so es, prelat; e sotsmés fo
princep terrenal a prelat, a perseguir aquels qui serien condampnats per
sentencia de prelat.
[7] A ssignificanse de honrar Deu es
feta, fil, tan gran honor a clergue, cor en aquest mon no son nuls homens tant
honrats con los clergues, segons que tu pots veer al sagrament de l’altar e en
les altres cozes. On, si tu est obedient e honres los clergues, tu serás
honrador de Deu.
[8] Enaxí con clergue es pus honrat
offici qui sia en tot lo mon, enaxí es lo pus perilós offici qui sia, cor nuls
homens no prometen tan fortment a contrestar al diable e a la vanitat d’aquest
mon con fan clergues, ne nuls homens no son ten honrats per Deu con clergues; e
clergues prometen mes cozes a servir Deu que altres homens.
[9] Si·l honrament e lo merit fos
major en los clergues que en los altres homens e no y fos mes de peril, fora
contrarietat enfre·l merit e l’onrament e la justicia de Deu. E cor assó no sia
enaxí, doncs per la justicia de Deu no son nuls homens tan fortment punits con
malvats clergues.
[10] Amable fil, si tu est clergue lo
patrimoni que aurás de santa Esgleya te cové tenir sospés, que no torn en terra
d’on es axit, per tal que sia sobrepugat a honrar e axelsar santa Esgleya e la
fe catholica, a ssignificansa de honrar e loar e servir Deu.
[LXXXII]
De religió
[1] Religió es sobirana vertut en home
ordonat a regla contemplativa, e a renunciament de la vida [a]ctiva. On,
sapies, fil, que lo comensament d’aquets homens religiozos fo en los ermitans,
qui per gran amor e frevor, la qual avien a Deu, se·n anaven en los deserts e
en los boscatges adorar e a contemplar Deu.
[2] Vida ermitana era, fil, en lo
comensament estar sol en los munts e viura de les erbes e vestir sillici per
destreyer la carn. Mas cresqueren los ermitans, e ajustaren-sa a tenir regla e
orde e alageren mayor, so es, prior e abat; e ffeeren monestirs en los deserts
per fugir al mon e per fer penitencia e per tenir aspitalitat.
[3] Montiplicaren, fil, peccats e errós
en lo mon, e vengren altres religiozos per preycar e per hoyr confessions e per
mostrar theologia e per confondre peccats hi errós e per pacificar los homens. On, aquets aytals estan enfre nos, a curar nostres enfermetats.
[4] Pobrea es aleta en los religiozos
per tal que no sien occupatz en los bens temporals ne no·n sia embergat lur
uffici ne lur estudi; e alets son humils vestiments e loncs a ssignificar humilitat
e honestat; e questes son almoynes a ssignificansa de pietat, caritat.
[5] Magres viandes, dejunis,
affliccions, lagremes, plors e contriccions de cor, oració, devoció,
obadiencia, consciencia e les altres cozes semblants a aquestes, son, fil,
tresaur e riquees de religiozes. Hon, si tu, fil, ames orde de religió, ab
aytals riquees t’i covendrá a entrar e perseverar.
[6] Entre Deu e home no a tan alt grau
com es religiós. E saps per que? Cor benuyrat religiós gita totes cozes de son
coratge per so que no y sia altra coza mas Deu. On, si·l pus noble coratge qui
sia es de ver religiós, lo pus malvat coratge qui sia es de fals ypocrita
religiós. E saps per que? Per so cor es pus contrari a religió que altra home.
[7] Si ver religiós es lum e eximpli
a les gents, malvat religiós es tenebre de duptanse de fe e es comensament de
error e infamia de santa vida. E malvat religiós es lo pus menyspreable home
qui sia.
[8] Tant es amable coza religió, que
desemparats son delits, parents, fils, diners, possecions, volentat, libertat,
per aver religió. E no ten solament los homens desemparen aquestes cozes damunt
dites per religió, que les vergens e les vidues e les altres fembres qui son en
religió se meten en carsers e en monestirs, dels quals nul temps no hixen,
per tal que adoren e servesquen Deu.
[LXXXIII]
De convertir los errats
[1] Convertir es endressar los errats a
via de veritat per esser participants ab los catholics en via perdurable. On,
aytal obra sapies, fil, que ha mester .iii. cozes: poder, saviea e volentat, de
les quals .iii. cozes promés les .ii. nostro senyor Deus Jesuchrist a sent Pere
con li dix e·l pregá .iii. vegades que pasqués les sues oveles.
[2] Si Deus a sent Pere dix en perssona
de santa Esgleya que convertís los errats e no donava poder e saviea, Deus
auria defaliment en ses paraules; e si Deus constrayia la volentat al home que
o volgués per forsa, destroyria lo franch arbitre, per la destrucció del qual
seria destruit merit e no seria Deus just. Hon, a conservar franch arbitre e a
encarregar santa Esgleya que endressás los errats, volch lo fil de Deu pendre
mort en carn humana, per salvar son poble e per axelsar santa Esgleya, en la
qual Deus ha honrat tant home.
[3] Amable fil, poder de convertir los
erratz está en la volentat de Deu. E cor bona coza es convertir hom errat
segons bonea, justicia, misericordia, pietat, larguea divina, la volentat divina cové que o vula; e cor o vol, per assó a donat poder al papa e als
cardenals e als altres prelats e clergues, de riquees e de jents e de savies
perssones qui an lo saber.
[4] Molts jueus e sarrains son en la
senyoria dels crestians, qui no an conaxensa de la fe catholica. E los
crestians an poder que a alcuns infans fils dels infeels la mostren per forsa,
per tal que n’agen conaxensa, e per la conaxensa agen consciencia de esser en
error, per la qual consiencia es possibol coza que·s convertesquen e que·n
convertesquen d’altres. On, prelat o princep qui aquesta manera no ama, per so
que los jueus e los sarrains no fugen en altres terres, ama mes los bens
d’aquest mon que la honor de Deu ne la salvació de son proysma.
[5] Molt jueu es qui seria crestiá si
avia de que vivís el e sos infans e sa muyer. Hon, qui no·ls vol donar ne fa
comú hon vivissen, fa contra lo poder que Deus li a donat en donar los bens
temporals. E molt sarrayn seria crestiá si veya que aquels qui·s fan crestians
eren honrats e no eren meynspreats per les gents. Hon, qui la desonor que hom
fa als batayats no castiga, no usa del poder que Deus li a donat, ne no vol
que·ls altres sarrayns agen conaxensa de Deu.
[6] Be saps tu, fil, que l’apostoli a
missatges diverses que pot trametra en les terres hon estan los ydolatrics e·ls
gentils, e que se·n fassa venir de diverses terres e de diverses nacions .d.
o .m. o pus, e que·ls fassa mostrar nostra lenguatge e nostra fe, e que·ls do
e·ls age bon solás, e puxes los trameta en lur terra, per tal que aquels sapien
nostra fe, la qual ignoren e la creurien si la sabien, cor hom sens fe,
ydolatrich, lauger es a convertir.
[7] Molt sant religiós es, fil, dezigós
a murir per honrar la passió de Deu e per salvació de son proysma, e apendria
si era qui li mostrás lo lenguatge, e hiria preycar la paraula de Deu si era
qui·l tramazés. Mas no es qui fassa monestirs establits a diverses lenguatges a
apendre ne no es qui·ls frares trameta.
[8] Molts princeps son qui a
montiplicar la fe catholica matrien lurs rendes e lur perssona e lurs gens, si
avien ajuda de santa Esgleya a conquerir les terres que a perdudes, les quals
tenen a sa desonor los infaels. E si a .i. bisba son donats .v. .mª. sous de
renda, a les cozes damunt dites quants ne serien donats?
[9] Qui no atrobava hom qui volgués
esser bisba sens .m. marchs de renda? No serien homens aquels qui ab meyns de
renda consentirien a esser bisbes? E qui espera que Deus li meta en cor de
ordonar aquestes cozes damunt dites tempta la volentat de Deu, qui o vol
segons que la crou na dona significansa.
[10] Si tots los frares religiozos
qui son covinents a preycar eren mester al poble dels crestians, alguna escuza
aurien. Mas Deus vol tant que per tot lo mon s’escampen, que tants n’a
muntiplicats que a tot basterien; e los frares qui serien martirs preycarien, per fama e per devoció, pus fortment nosaltres a fe e a devoció que los
frares qui son enfre nos.
[11] Rahó demostra que veritat es pus
forts cosa que falsetat. Hon, si Deus s’i pren, e santa conversació d’omens e
sacrifici de sanc sagrada en cors d’ome qui mor per honrar Deu, e hom hi fa son
poder per oració e per almoyna e per penitencia, afflicció e devoció, con poria
esser que per longa continuació e perseveransa los errats no gitás hom de la
error en que son? E si assó era inpossibol, seguir-s’ia que error e falsetat agués
mayor poder que les cozes damunt dites, e c·om fes mils son deute en convertir
lo mon que Deu, e assó no es ver.
[12] No som en temps de miracles, cor
la devoció era major de convertir lo mon en los apostols que no es ara en lo
temps en que som; ne rahons fundades sobre actoritats no reben los infaels.
Doncs, covinent es a convertir los infaels ab lo Libre de demostracions
e la Art de trobar veritat, la qual los sia mostrada per tal que ab ela
los combata hom lur intelligencia, per so que coneguen e amen Deu.
[LXXXIV] De oració
[1] Oració es alavament devot, piadós
pensament a Deu demanar aternal benuyransa o pregar Deu dels bens qui·s
covenen a esta vida temporal.
[2] Amable fil, oració es en .iii.
maneres: la primera es con la anima remembre e enten e ama Deu, e so per que
adora Deu; la segona es con la bocha nomena e parla so que l’anima membre e
enten e ama; tersa es con home, faent bones obres e cogitant e amant be, fa
oració a Deu.
[3] No es covinent oració nomenar Deu
ne pregar-lo e que lo cor cogit vanitats, cor lo cor e la bocha cové que·s
covenguen ensemps en .i. temps matex. On, si tu no pots tenir ton coratge a so
que nomenes con pregues Deu, ages noveles rahons e novels pensaments a pregar
Deu per so que, per l’atrobament de les noveles rahons, pusques costreyer ton
coratge a concordar-lo ab les paraules que dirás.
[4] Ffil, al maytí, con serás levat, ve
a l’esgleya ahorar Deu, e ajonola·t devant l’altar e fe devant ta fas lo senyal
de la creu. Ab los huyls corporals guarda en la crou, per so que la tua anima
aya remembrament de la santa passió de nostro seynor Jesuchrist. Leva los huyls
de ta anima e tes mans a Deu, e beza la terra per humilitat e per significanse
que d’ela est vengut e sots ela tornerás. Saluda la crou dient: «Adoramus te
Christe et benediximus tibi, quia per sanctam crucem tuam redemisti mundum.»
Digues lo Pater noster en remembransa de la pasció de Jesuchrist, qui·l
dix la nit que fo liurat a mort. Ab la Ave Maria saluda la regina del
cel, nostra dona sancta Maria; e en los angels e en los sants de gloria adora
nostro seyor Deus.
[5] Con aquestes paraules aurás dites
davant l’altar de yonolons, muda·t en altra loch, si es pus covinent a adorar
—cor per la multitut de les gens es enbergada oració—, e en aquel loch tu fe
oració. Primerament adora Deu en los .xiiii. articles; enaprés adora Deu
adorant sa bonea, granea, eternitat, poder, saviea, amor, vertut, veritat,
gloria, compliment, justicia, larguea, misericordia, humilitat, seyoria,
paciencia.
[6] Demana, fil, a Deu fe, per so que·l
crees si no·l entens. Demana-li que·t don esperansa, per so que en eyl te
confiys a tes necessitats. Demana a Deu caritat, per so que l’ams e que ams tu
matex e ton proysma. Demana justicia, per so que temes la justicia de Deu e que
tu matex te jutges en est mon a sostenir trebays per amor de Deu e per satisfer
a tes colpes. Demana a Deu lum de saviea, per so que illumin te anima de les
carreres de Deu, e que sapies e vules illuminar aquels que son en tenebres.
Demana a Deu fortitudo contra gola, lutxuria, avaricia, envege, accidia,
erguyl, ira. Demana trempansa en ton menyar, boure, parlar, vestir, despendre,
dormir, vetlar.
[7] Sapies, fil, que molt meyor coza es
sens tota comparació demanar a Deu les vertuts demon dites que demanar sanitat
ne vida ne dinés ne honrament ne fils ne possecions ne altres
cozes semblans a aquestes, cor per totes estes cozes pot hom esser en la ira de
Deu e pot hom anar en infinits turments; e per les vertuts va hom esser
benuyrat en la celestial gloria, qui tots temps dura.
[8] Amable fil, prega per ton pare e
per ta mare, cor d’els as reebut lo esser que as, lo qual no deries per tot lo
mon. Prega per ta muler e per tos infants, si tant s’es que n’ages, cor gran
gracia fa Deus a home con li dona muler, infants, qui sien sos servidors. Prega
per ton senyor terrenal, cor Deus lo t’a donat per so que·t ajut e que·t
defena, e que·t castich per tal que no perdes la gloria de Deu.
[9] Ffil, fe cumuna oració, cor molt es
agradable a Deu, e prega per lo sant para apostoli e per los cardenals e per
los prelats e per los princeps, per los religiozos, per tot lo poble dels
crestians, que lur do gracia que sien defenadors de la santa fe catholica, e
con la exalsen a honor de la santa passió de Deu, la qual sia honrada per la
santa Esgleya en lo loch on fo mort e viu lo fill de Deu, per honrar la santa
Esgleya e tot lo poble dels crestians. Per los jueus, sarrayns, tartres e per
tots los altres infaels, ffe, fil, oració, per so que Deus lur do lum de gracia
con pusquen esser convertits a la santa fe catholica e que Deus, per sa
pietat, los do procuradors con agen preycadors qui·ls adoctrinen en la via vera
sens paor de mort.
[10] En la tua oració no oblits los
morts qui son en porgatori, los quals soferen greus trebays per los peccats
que an fets, als quals trebays son ajudats en est mon per los vius con preguen
per els e con fan almoynes per amor de Deu.
[11] Ages, fil, en ta oració especial
sant o santa en la qual ages devoció, e prega·l e honra·l per so qu’el ta tenga
loch ab Deu, cor los sants de gloria son ten amables a Deu que, per muntiplicar
lur gloria, son exoits aquels qui en est mon los preguen e·ls honren.
[12] Acusa·t, fil, e confessa tos
peccatz e demana perdó a la misericordia de Deu, e fe gracies a Deu con t’a
donat esser e so que as, e fe-li gracies con no t’a fet contret ne infeell ne
pera ne altra coza qui no es ten noble con lo esser que t’a donat.
[13] Si as trebay per servir Deu o per
tes colpes, fe·n gracies a Deu, cor grans son los bens qui venen per trebays,
cor per trebays en paciencia es hom agradable a Deu, e trebays mortifiquen en
la anima les vanitats d’aquest mon.
[14] Tu no pories grayr, fil, a Deu lo
be que t’a donat ne cel que·t vol donar; e, per assó, recurri a la regina de
tot lo mon e als sants de paraýs, e pregue·ls que eyls graesquen per tu so que
tu no pots grayr; cor, aytant con son mes e pus nobles que tu, son pus covinents a grayr los bens que t’a donats, que tu no est.
[15] No ayes vergoya de pregar Deus,
cor honrat senyor es Deus. E en l’esgleya no guarts los homens ne les fembres
ne escolts lurs paraules, cor torbament n’auries en ta oració; no demans de
noves per so que no gits Deus de ta anima. Aprin tant de latí que entenes la
missa, cor si la entens pus agradable na será ta oració a Deu.
[16] Saps per que t’anuges de larc
offici e lonc sermó? Per so cor no as devoció ne saps contemplar longament en
Deu per affecció de coratge e per axelsament d’enteniment a Deu e per
remembrament de paraules de Deu.
[17] Molt home ha memoria qui no sap
membrar, e molt home ha enteniment qui no sap entendre, e molt hom ha volentat
qui no sab amar. Hon, si tu, fil, sabies membrar e entendre e amar les paraules
de Deu, tu series repozat en hoyr les paraules de Deu, e series las e ugat con
no les hoyries.
[18] Si est, fil, irat ne as nula
tristicia en ton cor ne si as negun trebay, si vols alegrar, consolar, repozar
ta anima, encontinent te dona en oració, cor oració ha ten gran vertut que tot
home trebayat, irat, desconsolat, ahontat, honra, consola, repoza, alegra. E
saps per que? Per so cor oració es migá enfre home e Deu.
[19] Ffil, ab oració se covenen
dejunis, affliccions, plors, suspirs, contriccions, humils vestiments e streta
vida. E sabs per que? Per so cor les contraries cozes d’aquestes embarguen
oració e giten Deu de la humana pensa.
[20] Plora, fil, en ta oració, cor
lagremes e paraules se covenen en oració; e si as ten dur cor que no pusques
plorar, dafaliment as d’amor e de contricció. Hon, per mortificar ta sensual
natura, que·t veda plorar, ymagina que ton pare e ta mare, o alcun teu amich
que molt ams, hom t’auseya davant e que el te requezés ajuda e que·t reguardás
piadozament, e que tu no li poguesses ajudar. E con ta natura corporal se comenserá
a moure, gita totes cozes de ta anima sinó Deu, e remembre la sua pació, la
qual sostenc per tu, e remembre los grans peccats que as fets, cor totes estes
cozes te seran occasió de plorar.
[21] Si per totes estes cozes no potz
plorar, puja fer penitencia en los alts munts e ffug al segle, e fe aspra vida
e está sol, hi ymagina les grans penes infernals, les quals sostenen los
infernats. E ta ymaginació muda en diverses maneres de turments, cor adoncs
plorarás. E dementre que est en loch e en temps, plora e adora, fil, lo rey del cel, cor tots los infernats aurien perdurable gloria e fugerien a
trebays infinits si sola .iª. hora pudien plorar, adorar nostro senyor Deus.
[LXXXV]
De anima
[1] Anima es substancia spiritual
rahonable donant forma al cors humanal. Hon, aquesta anima sapies, fil, que
nostro senyor la crea de no-re, en lo ventra de la fembra prenys ajusta-la ab
lo cors enjenrat, e del cors e de la anima es fet l’infantó en lo ventra de
la fembre.
[2] A la anima son donats .iii. poders,
ço es, memoria, enteniment e volentat. On, tot ço que fa la anima, fa ab
aquests .iii. poders, e aquets poders obren en .iiii. maneres, segons que·s
conté en la Art de trobar veritat, cor .iª. obra a la anima en sos
poders con pren lo objech membrant, entenent, amant; altre com lo pren
membrant, entenent, ahyrant; altra, com lo pren oblidant, innorant, amant o
desamant; altra, com lo pren compostament de les tres maneres damunt dites.
[3] .V. potencies son universalment en
anima: vegetativa, sensativa, ymaginativa, racional, mutiva. Mas en los
arbres no a anima sensetiva ne en les besties no ha racionalitat, e en la anima
del home son totes .v.; e per assó diu hom que anime d’ome participa ab totes
criatures.
[4] Anima vegetable es lo creximent que
fan les plantes e lo cors de l’home o de la bestia per raó de la alemental
natura. Anima sensitiva es lo poder per lo qual an les besties e les aus e los
homens .v. seyns corporals. Anima ymaginativa es poder ab lo qual himagena les
cozes corporals. Anima racional es la essencia qui a poder de membrar e
entendre e voler. Anima mutiva es lo poder per lo qual se mouen les plantes e
les besties a assó que dezigen, e la anima del home a so que ama.
[5] Sapies, fil, que la anima ab la
ymaginació pren e ajusta en cumú tot so que li offeren los .v. seyns
corporals, veent, oent, odorant, gustant, sintent; e ofer-o en la pantacia a
l’enteniment, e puxes lo enteniment puge mes a ensús en entendre Deu e angels e
les cozes intellectuals, les quals la ymaginativa no pot ymaginar.
[6] La pentacia es cambre qui es en lo
paladar, sobre lo front. E en lo front la himagenativa ajusta so que pren de
les cozes corporals e entra-sse·n en la pantacia ab so que pren, e enlumena
aquela cambra per so que l’enteniment pusca pendra so que la ymaginativa li
offer. Hon, con per alcú accident assó se desordona, adoncs esdevé l’ome
pantastich e a gros enteniment e es orat.
[7] Sapies, fil, que con hom se mor,
adoncs roman la anima racional, qui es coza immortal. E per vertut e per
miracle de Deu, qui segons ses obres le vol guardonar en paraýs o en
porgatori o en infern, roman en sos .iii. poders damunt dits vertut, per la
qual vertut pot membrar e entendre les cozes corporals sens la ymaginació e
sens los seyns corporals.
[8] Amable fil, molt home cau en dupte
e en error con cuyda himaginar les coses spirituals e entellectuals, les quals
no poden esser ymaginades; cor, enaxí con los huyls an .i. offici e les oreyes n’an altra, enaxí la ymaginativa ha offici de ymaginar so que es corporal,
e·l enteniment que entena so qui es corporal e qui es spiritual. Hon, con
l’enteniment sia pus alt en vertut que la ymaginació, per assó pot entendre
so que la ymaginació hymagena; e sobrepuya la ymaginació, qui no pot ymaginar
so qui es de natura intellectual.
[9] Sobre son, fil, suptils aquestes
rahons de que parle a tu segons lo temps en que ara est, mas vol-les te dir per
so que les desigs saber en lo temps que les porás entendre.
[10] Con lo cors del home mor no·t
cuyts, fil, que muyre la anima racional, ans va en paradís o en porgatori o en
infern, segons que aurá perservit. Mas la anima vegetable e sensetiva e
himaginativa moren en la mort del cors. E sabs per que? Per so cor son de la
natura del cors, qui es de natura corrumpable.
[11] Al dia del judici, con
resuscitarem tuyt, cobrerá cada anima racional son cors, mas no y será mester
l’ordonament de les potencies de la anima segons que es mester en aquest temps
en que som, cor del dia del judici en avant no mengerá hom ne bourá ne geurá ab
fembre ne aurá cors corumpable. E sabs per que? Per so que eternalment sia
significansa de la justicia de Deu.
[LXXXVI] De cors humanal
[1] Lo cors humanal es, fil, compost
dels .iiii. alaments, e la composició d’aquels se fa de la materia que·l home
met en la fembra e de la materia que la fembre a per la manera de reebre con es
empreyada.
[2] Con sia coza que·ls .iiii. elaments
sien corrumpables en lo cors del home, per assó es lo cors corrumpable. Hon, a
ssostentar lo cors cové que hom manuch e beva e dorma e vetla e alen per
atrempar la concordansa e la contrarietat dels elamens.
[3] Amable fil, lo cors ha .v. seyns:
veer, hoyr, odorar, gustar, palpar. E per aquets .v. senys participa ab les
cozes defores, sens les quals no puria aver sostenta, cor la calor natural
consuma cada dia la humiditat del cors. Hon, si en lo cors no entrava odorant,
gustant de la humiditat qui es en les cozes defores, com la calor auria
consumada la humiditat, lo cors seria mort.
[4] Amable fil, sens veer, oyr, odorar
pot hom viure, mas sens gustar, sentir, alenar, nuyl hom no puria viura. Hon,
per assó, sia a tu regle general que sies atrempat en ton menyar e en ton boure
e en odorar sa, subtil aer. E odora odors qui no corrompen les humors en les
quals se mesclen les cozes d’on lo cors pren vida.
[5] Fil, vista es en los huyls per
triangle, so es, que l’aer es luent e, en los huyls ab que hom vou, en aquels
es lugor, e los objecs que hom vou an lugor. Cor sens que lugor no fos en estes .iii. cozes, hom no puria veer, e com en alcuna d’estes .iii. cozes no es
lugor, ne l’aer no es purificat a luyr per la lugor del sol e del foch, adoncs
hom no pot veer.
[6] Hoyr es lo so que es fet en l’aer
tocat per colp corporal, lo qual se forma en tes oreyes ab ajuda de l’aygua,
qui reeb l’enprenta de lo naframent qui es fet en l’aer. Hon, con l’aer e
l’aygua se descovenen en lo serveyl e en les oreyes, per aquela inconveniencia
no pot passar la conveniencia de l’aer nafrat ab l’aygua, hon se forma lo so, a
donar hoyment a tes oreyes. E per assó los homens son sorts e no hoen; e per
l’oyr que no an son muts e no saben parlar, cor per hoyr aprenen los infants a
parlar e a menar la lengua segons les vous que hoen.
[7] Odorar se forma de calor e de
humiditat, la qual calor e humiditat son del foch e de l’aer, cor lo foch e
l’aer an natura de pugar a ensús l’alé qui dexen e puge per ton nas, tirant
l’ayra qui participa ab lo cors de les cozes odoratives, qui son vaporatives. E
aquela materia, amena-la ton alen a ton nas, on sens la odor, e en
aquel loch prenen-na tes humors secor a lurs mesclaments, segons que les odors
se covenen ab le disposició de les humors, e per assó pur ar fortifica les
humors, e ar corrumput les corrump.
[8] Gustus s’engenra per la humiditat
qui está en les venes plenas d’aer qui son dejús la lengua. E en lo gutoró,
on les venes an lur rayl, comensa lo mesclament de la humiditat de les viandes
e de la humiditat qui es en les venes; e adoncs ven, fil, sabor a ton carcayel
segons la calitat de les viandes. Mas, con se descové l’aer qui es en les venes
de la lengua ab les viandes que manugues, e assó per malautia del carcayel e
per no usansa de les viandes, adons les viandes qui son dolçes te paren
amares.
[9] Sentir ve de la animalitat, so es
en la carn viva, hon es hom sensibla com es tocat en eyla. On, l’aygua e la
terra senten en primer, e lo foch e l’aer enaprés; emperó tant son ensemps los
sentiments, que la ymaginació no pot ymaginar temps primer ne darrer enfre lo
sentiment de la terra e de l’aygua, ab lo sentiment del foch e de l’aer. Mas,
cor lo foch e l’aer son dedins pus fortment que la terra ne l’aygua, per assó
es entés que per la terra e l’aygua sent hom anans que per lo foch e l’aer; e,
encara, cor lo cors aytant con es de pus grossa materia, aytant es pus tocable,
e on mes es tocable, mes es sensibla, ab que sia animat.
[10] Enaxí con segons desig natural en
les esperas dels alaments lo foch es sobra l’aer, e l’aer es sobra l’aygua, e
l’aygua sobre la terra, enaxí en los corsos alementats compots es lo contrari,
cor la calor natural es mes dintra lo cors que neguna de les altres
proprietats dels alaments, e l’aer mes que l’aygua ne la terra, e la terra es
mes prop als termens forans del cors que l’aygua. E assó es segons mes e meys
de la simplicitat dels alaments, cor en los lochs del cors pus prop son los
alaments, segons esguardament de simplicitat, en los uns locs del cors que en
los altres.
[11] Amable fil, moltes rahons naturals
te poria dir del cors, mas breument me·n pas. Sabs per que? Per so cor molt he
a parlar de Deu.
[LXXXVII]
De vida
[1] Vida corporal es actualitat per la
qual viu lo cors, e vida spiritual es amar Deu. On, si tu, fil, ames vida
corporal, ama sanitat, cor per sanitat la anima e·l cors se covenen, per la
qual conveniencia viu l’ome. Si ames vida spiritual, ama e tem Deu, cor per
amar, tembre Deu viu la anima en vertuts e esquiva los vicis e·ls peccats, qui
son occasió de infernal mort.
[2] Sapies, fil, que .iii. carreres son
a significansa de .ii. vides: carrera juzana, miyana, subirana. La carrera
juzana es de peccats; la migana es vida activa; la subirana es vida
contemplativa. Hon, con la vida contemplativa sia pus prop a Deu e pus luny de
peccats que la vida activa, per assó la vida comtemplativa es pus noble que la
activa.
[3] En la carrera jusana son, fil, los
homens peccadors, amadors d’aquesta vida mundana, per so que agen los delits
temporals. On, aquels viuen quant a el cors, mas quant a l’anima moren en
peccat e en colpa. E per assó, fil, no vages per aytal via que mena hom a mort
perdurable.
[4] En la vida migana son los homens
qui an vida activa, so es a ssaber, los homes qui posseexen les benananses
d’aquest mon per entenció que·n fassen be per la amor de Deu, e an muyer e
infants e an los dalitz d’aquest mon ordonadament, los quals graexen a Deu e·n
los quals esquiven obres de peccats. Hon, aytals homens an aquest mon e
l’altra.
[5] En la vida contemplativa son los homens qui fan aspra vida e contemplen Deu ab dejunis, oracions, pobretat, contricció, meynspreament d’aquest mon; on, aquets homens, fil, an l’altra segla mils que·ls homens qui van per la via miyana. E saps per que? Per so cor donen aquest segla per l’altra e desemparen les benuyranses d’aquest mon.
[6] Amable fil, en cas e en temps est
que pots anar per qual carrera te volrás; hon, si t’es amable la carrera
juzana, remembre con poch dura la vida d’aquest mon ne con la mort no segura
los homens jovens, ne hom no viu dementra dorm ne dementra que es hom irat,
trist, temorós e a passió e trebay per malautia o per altra coza.
[7] Si aquest nombre fas, troberás que
aytant o pus dorm hom con vetla, e mes vegades es hom irat e trebayat que
alegra ne pagat; hon, con ten breu sia la vida en esta carrera juzana e ten
longa sia la mort infernal a la qual hom va per aytal carrera, ffol serás, fil,
si elegs la carrera juzana.
[8] Aligerás, fil, la carrera miyana?
Si o fas, elig huffici qui sia pus luny de la via juzana, cor en la via miyana
ha uns officis pus nobles e pus alts que altres. E sabs per que? Per so cor son
pus prop a la via contemplativa.
[9] Si tu, fil, alegs la via
contemplativa, alig e tria aquel orde qui sia pus luny de la via migana, cor
enaxí con en la via activa ha alcuns officis qui son pus prop que altres a la
via juzana, enaxí en la via subirana ha alcunes religions pus luny de la vida
activa que altres.
[10] Amable fil, .iª. religió matexa ha
alcuns officis qui·s covenen mils ab la vida contemplativa que los altres. E
sabs per que? Per so cor en la vida contemplativa ha alcuns officis qui son pus
prop a vida activa que altres. On, si entres en religió, si fer-ho pots ages
aquel offici qui es pus luyn a vida activa.
[11] Si alegs vida activa, no liges en
los libres qui fan la via juzana dezirable e ages lo gran Libre de
contemplació, per lo qual la vida contemplativa es dezirable a contemplar
nostro senyor Deus.
[LXXXVIII]
De la mort
[1] Mort corporal es departiment de
cors e d’anima, e mort espiritual es en l’anima qui·s luya de Deu. E per
assó, fil, son .ii. morts: en la mort corporal s’acosta l’anima virtuosa a Deu,
la qual va en paradís con lo cors mor; e la mort espiritual, qui es en l’anima
pecadora, estoge lo cors a sostenir eternalment foch infernal e v·a esser sotzmesa
a infinits trebays.
[2] Cogita, fil, en la mort per so que
no sies argulós, cor la mort enclina lo cors en gran viltat en quant lo fa
despoderat e metra dejús la terra, e fa·n mengar de vermens e fa·l orrible a
veer e a tocar e odorar, e torna·l en pols e en sendra.
[3] Tim, fil, la mort per so que vives
en Deu servir, e tim la mort, cor no saps qual hora te vendrá ne on ne per que
ne a qual mort morrás. E cor saps que a morir as e totes les cozes damunt dites
ignores, per assó mort es temabledora.
[4] Ffil, cada dia mors, cor la mort
s’acosta tots jorns a tu; e los morts que vous soterrar e podrir sots la
terra te donen significansa que aytal con eyls son, serás; enaxí con eyls son
oblidats e desobeyts per lurs fils e per lurs parents, enaxí serás oblidat e
desobeyt.
[5] Tots los bens que as te tolrá la
mort, e en menyspreament e en oblit te ferá venir de les gents. E assó que as,
temps será que ho posseyran homens qui no·t conexeran ne t’emaran ne de tu
parleran; ne, si tornaves viu, no·t darien .i. pa ne .i. anap d’aygua.
[6] Aquesta mort ten orible e ten greu
amé yo en mon pare. E saps per que? Per so que posseýs sos bens. E assó es
eximpli a tu e a ton fil, si·l as. E, doncs, fil, la mort de la anima,
amar-la-as per so que ton fil age tos bens, per los quals per aventura amará ta
mort?
[7] Temadora coza es la mort del cors,
mas pus temadora coza es la mort de la anima, cor a mort corporal no potz fugir
e pots fugir a mort d’anima. On, so a que hom no pot escapar, per que es
temable? Ni la mort del cors, qui ten tost passa, per que es pus temable que la
mort de la anima, qui tots temps dura?
[8] Fil, dezige a morir per ton seynor
Jesuchrist a honrar, cor el, qui no murire si·s volgués, volc murir per amor de
tu. Doncs, si fos coza que tu no morisses, si degres murir voler per loar ton
Deu; e si ara, que no pots fugir a la mort, no vols murir per honrar Deu als
infels qui·l deshonren hi·l descreen, quant meyns no volgres murir si fos
possibol coza que tu no murisses!
[9] Amable fil, qual te val mes, o
murir .iª. vegada o murir tots temps en foch perdurable? Ne qual te val mes, o
murir a mort dezirable per honrar Deu, o morir a mort ahirable, la qual auciu
home mal son grat e sens que no n’a grat ne merit de Deu?
[10] Nula coza d’aquest mon no es ten
prop a l’altra segla con es la mort, cor sens mort hom no y pot passar, ne per
nula coza no y pot hom anar ten honradament con per mort, ne per nula manera no
pot hom esser ten semblant a sson Deu Jesuchrist con per mort. Hon, con assó
sia enaxí, per que temps murir per ton Deu? Ne per que no temps murir a
mort per la qual no ages grat de Deu?
[11] Hon son, fil, tants emperadors,
reys, comtes, barons, prelats, qui son passats d’esta vida? Ni hon es
Alexandri, qui fo senyor de tot lo mon? Ne qui es qui parle d’els ne d’els a
honrar s’entrameta? E veges, fil, con son honrats, celebrats, remembrats,
pregats, los apostols e·ls altres martirs qui son morts per la amor de Deu.
[12] Segur sies, fil, que segons lo temps en que som, mez es hom fet a murir per honrar Deu que per viure e honrar
Deu. E saps per que? Per so cor meyor coza es murir per honrar Deu que viure
per honrar Deu. E assó qui es melor e pus noble es la major occazió per que hom
es.
[13] En tenebres son, fil, los huyls de
nostra anima, e refredada es devoció e dafaliment es de caritat; e per assó no
volem murir per so que Deus sia honrat, ni fem so per que som, ni mortificam lo
cors per so que l’anima viva en Deu. E cor en lo temps en que som no fem so per
que som fets, es peril e pahor que·l mon no sia jutgat a esser en perilors
estament per la justicia de Deu.
[LXXXIX]
De ypocrezia e de vanagloria
[1] Ipocrezia es semblansa de vertut en
so que es vici amagat. E per assó, fil, los homens ypocrites fan falces
semblanses e fan semblant a les jents que sien bons, e son mals e plens de
vicis e de colpes.
[2] Vanagloria es desordonat coratge mogut a propri honrament, del qual no es digne; e per assó, fil, los homens qui an vanagloria fan alcunes cozes bones e qui an semblansa de be per so que sien loats, honrats per les jents.
[3] En ypocresia ha .ii. carreres: per
una va en compaya ab vanagloria, per l’altra va en compayia ab falcia. Per la
primera van, fil, los homens qui porten humils vestiments e dejunen e fan aspra
vida e dien paraules humils e devotes e fan aparés que sien bons homens; e tot
assó fan per so que agen honor e fama de les gents.
[4] Per aquesta carrera matexa van los
homens qui son ben vestits, qui ben son encavalcats, e qui donen e despenen e
fan d’armes per so que les jents los honren e que parlen d’els. On, aquets an
ypocrezia en quant se mostren bons, e son vils de coratge e de entenció; e de
fets son vanagloriosos en so que·s donen gloria e bon saber de so qui no es
durable ne assó per que hom es creat, cor home no es creat per donar laor de si
matex e que no sia loador de Deu.
[5] Ha fil! E tanta almoyna e tans
diners, draps, besties, armes e les altres cozes semblans a aquestes, son
donades per so que hom n’age vanagloria! E ten laugerament e ten breument de
temps es, fil, passada la fama e la benuyansa que·ls homes ypocrites e
vanagloriozos an en les carreres per hon van!
[6] Per la via hon van los homens en
los quals ypocrezia e falcia s’ajusta, van, fil, tants homens qui fan aparés
que sien bons homens per so que pusquen enganar les jents! Cor ab semblansa
de be engana hom anans home leyal que ab semblansa de mal.
[7] Con per aquesta via vagen tants homens e con sia ten gran affany que hom se guart d’ome fals ypocrita, ha fil!, qui es qui d’aytals homens se puscha guardar ne qui pot esser assegurat de aytals homens?
[8] Alscuns homens son qui fan be e
fan-lo amagadament per so que hom no·ls escarnescha. On, en quant temen a
ssofrir blasme per donar bon eximpli de fer bones obres, an alcuna rayl de
ypocrezia e de vanagloria, per la qual perden lo merit que aurien si vanagloria
no amaven ne ypocrezia. Hon, fer be secretament no fo comensat per als mas per
so que hom no n’agués vanagloria.
[9] Molt home es qui diu mal de son
pare e de son frara o de alcú altra home. E saps per que? Per so que hom lou el
e que·s lex de loar aquel del qual envega sa laor. E molt home es ypocrita e
vanagloriós e no o cuyda esser. E saps per que? Per so cor tant ama esser
honrat que no conex sos faliments.
[10] Si vols esser privat de
vanagloriós, digues-li mal d’alcun home, cor dementre que li dirás mal d’altre
te consebrá amor per so cor se cuyderá que d’el vules be dir. E si vols esser
meynspreat, desamat d’ome vanagloriós, reprin-lo en los faliments que fa contra
son senyor Deus.
[XC] De temptació
[1] Temptació es esprovament per lo
qual enteniment es certificat; temptació es occazionament per lo qual ve la
fi. Hon, si tu, fil, vols aver conaxensa de temptació, en .iii. maneres le·t
covendrá a sercar: la primera es temptació angelical, segona es diabolical, la
tersa es de .i. home a altra.
[2] Temptació angelical es, fil, con
l’angel que Deus t’a donat te conseya que fasses bones obres; e per so que·t
pusca enduyr a alcuna bona obra, te·n conseya altra, per so que per aquela sies
ocazionat a fer be; cor, con tu seus a la taula e manugues e beus ab gran
atalentament, adoncs te conseya l’angel en ta consiencia que tu ages
atrempament en ton menyar e en ton boure. E saps per que? Per so que sies
obedient e que contrasts a glotonia, qui es peccat mortal, e que ages
abstinencia, continencia, qui son vertuts.
[3] Diabolical temptació es, fil, con
lo diable, qui es angel maligna, te conseya que fasses almoyna o alcú altra be
per so que n’ages vanagloria, qui es peccat; o conseyar-t’a que fasses alcun
peccat venial, per so que per aquel te pusca induir a fer peccat mortal, e axí
de les altres coses semblants a aquestes.
[4] Si vols conexer qual temptació es
engelical ne qual diabolical, entin, fill, que la temptació angelical en lo
comensament dona trebay e greuge a la natura del cors. E saps per que? Per so
cor lo cors ha natura que anans es apareyat a fer mal que be. E con lo cors es
pus contrari a fer be, mayor merit n’a la anima si li fa fer bones obres.
[5] Aprés que·l cors es vensut per la
anima, e perarozament comensa a fer lo be, la anima, qui mils se cové a fer be
que a fer mal, a alegra e pagament del be que fa; e lo cors, qui en primer era
nuuayós e perarós, fa esser diligent en aqueles cozes en que la anima lo fa
trebayar per so que fassa bones obres.
[6] Amable fil, la temptació diabolical
fa tot lo contrari, cor en lo comensament fa pagat lo cors a comensar mal e fa
a la fi trista la anima, qui ha consciencia del peccat e del mal que fa adoncs
con consent al demoni, qui es son enamich.
[7] Temptació humana es, fil, con la bela fembra pinta ses faysons e orna sos vestiments per so que·s fassa dezirar a les gens e que parlen de sa balea; on, aquesta temptació es engenrada de vanagloria e de lutxuria.
[8] Hom tempta ab semblansa de be per
so que pusque fer mal, o tempta hom altre ab semblant de mal per so que atrop
en eyl paciencia, leyaltat. Hon, ab dessimulació e ab les altres cozes semblans
a aquestes, tempten los uns homens los altres, segons que·s recomte en lo Libre
de contemplació.
[9] Differencia es, fil, enfre
temptació espiritual e temptació corporal, cor la temptació espiritual se fa en
l’anima e en sos poders, so es, memoria, enteniment, volentat; e temptació
corporal se fa en lo cors e en sos .v. seyns corporals.
[10] Amable fil, gran es la gloria
que·ls homens guayen per contrestar a mala temptació. Mas cor l’ome es frevol
e es appereyat de obeyr al demoni e a ssa natura matexa, qui es corrumpuda per
peccat, e cor tant home es vensut per esser temptat, per assó te consel, fil,
que tu, aytant con pusques, fug a les temptacions diabolicals e a les
temptacions de les fembres e dels mals homens, per les quals hom cau en la ira
de Deu.
[XCI]
De la manera segons la qual hom deu nodrir son fil
[1] Nudriment es acustumar altra a
husansa per la qual sia pus prop a hobra natural; cor, enaxí con natura seguex
son cors e no·s desvia de sa obra, enaxí los infantz en lo comensament
s’acustumen a bons nudriments o a mals.
[2] Sapies, fil, que .iies.
maneres son de nudriments: la .ia. pertany al cors, l’altra a
l’anima. Aquela qui es del cors se fa en los .v. seyns corporals, los quals son
veer, hoyr, odorar, gustar, palpar. Los nudriments espirituals se fan en les
.iii. proprietats de la anima, so es a ssaber, en la memoria e en l’enteniment
e en la volentat.
[3] Amable fil, a home molt li deu
esser car son infant, e per assó hom no deu esser cusc de son fil per so que
veya e perseba a quals nudriments s’acustuma ne s’enclina; cor per los nudriments
del cors s’acustuma als nudriments de la anima, e per los nudriments de la
anima s’acustuma als nudriments del cors.
[4] Per vista corporal entra temptació
a l’anima, e per assó deu hom nudrir son fil a veer tals cozes d’on no·s
acustum a malvats pensaments ne a desigar bels vestiments, hon s’engenra
arguyl e enveya e messió, e axí de les altres coses semblants a aquestes.
[5] Acustumar son infant a hoyr
vanitats, leges paraules, romansos, cansons e esturments, e les altres cozes
qui donen moviment de lutxuria, es verí e tuxech en lo remembrament e en
l’enteniment e en la volentat de son fil, per lo qual verí e tuxec guasta e
malmet los bens que li lexa, e enprezona sa anima en foch perdurable. Hon, a
mortificar aytal verí ha mester paraules e libres qui parlen de Deu e del
meyspreament d’aquest mon, anans que·l verí ne·l tuxec sia multiplicat en
custuma.
[6] Per odorar l’ambre e almesch
s’enjenra lutxuria, e per corrupció d’aer s’enmalautex lo cors; e per assó
l’infant no deu esser nudrit en loc malsá ne no·l deu hom acustumar a odors
qui·l mouen a vanitats ne a descovinens cogitacions.
[7] En lo comensament que l’infant es
nat entró que ha preza forsa e calor natural, no deu esser nudrit sinó ab let
tan solament, cor altra vianda no li cové per assó cor la calor natural no es
en sa forsa e no pot coura la vianda. E per assó son los infants tiyosos e
postermats con hom los dona la vianda per forsa, que natura no pot coure, e per
la posterma moren molts infants qui viurien si tant no menyaven ne bavien.
[8] Con l’infant es ten gran que va e
corra e juga, adoncs li deu hom dar a menjar segons que eyl o raquer, e no li
deu hom donar a maytí ne a barena sinó pa, si·n demana; cor per ast e per
fruyta e per les altres cozes no poden menyar adoncs con es temps de menyar. E
con los infants mengen de les cozes delicades mes que no requer lur natura ne
la riquea de lur pare, per assó son malauts molts infants e pobres molts
homens.
[9] Vi massa forts destruu la calor
natural e l’enteniment, e abreuja los dies; e vi massa amarat es occazió que
hom sia enbriach si beu vin fort. E salçes forts cremen les humors e destruen
lo servel e la calor natural. Hon, totes aquestes cozes e moltes d’altres son
noibles als infants.
[10] Con l’infant es massa vestit,
adoncs se destruu la calor natural, cor per lo trebay que fan los infants en
jugar s’escalfen e s’obran los porus, d’on hix la calor natural en vapor e en
suor; e per massa vestir los porus no an ab que fredor los tanch, la qual
fredor los tancaria e seria conservada la calor natural en lo cors, e la
digistiva ne saria pus forts e les viandes que·ls infants manuguen, mes per lo
trebay que fan, ne serien enans digestes.
[11] Lo manegar que hom fa ab los
infants en lo bressol per so que no ploren no es moviment natural, ans es
contra lo servel, qui·s percut e no a la dispozició que auria. E per assó mes
nou als infants lo bres que·ls plors, e mes ploren per so cor no·ls bressa hom
que no farien si hom no·ls custumava a bressar.
[12] Conservar cabeys en cap bubelós
es acustumar humors a pugar a ensús, e per assó destruu-se lo serveyl, e a hom
avol alen e avols dents e avols huyls e glanoles e porcelanes e molts d’altres
mals; e per assó los infants qui son tozos son pus sans e les humors males son
acustumades de enar a enjús, hon no donen tant de dan con fan en los lochs
subirans.
[13] Sapies, fil, que pus savia es
natura a nodrir los infans que no es ta mare, e so que natura pert en los
infants fils dels richs homens guay·en los infants fils dels pobres homens; e
per assó obri tos huyls e veges de quals infantz vourás mes sans e bels: o de
fils de richs homens o de fils de homens pobres. E sabs assó per que esdevé?
Per so cor natura dona covinentment als fils dels pobres so que an mester e als
fils dels richs homens no·ls pot donar so que volria. E sabs per que? Per so
cor massa vestadures e massa vianda li o veda.
[14] Moltes paraules e dites, fil, de
nodriment qui pertany al cors e mes te·n puria parlar, mas dir-te vul del
nudriment qui·s pertany a la anima. Sapies, fil, que con l’infant es vengut a
covinent edat, que adonchs deu hom mostrar a sson infant a membrar e a entendre
e voler; cor enaxí con lo cors vol usar de sos membres com n’es
vengut en temps e en edat, enaxí la anima vol uzar de ses vertuts con l’infant
es vengut en edat que uzar-ne dege.
[15] Los homens richs qui no fan fer a
lurs fils o a lur fila alcuna cosa e nodrexen-los a ocietat, aquels no fan per
que lurs fils sapien membrar ne entendre ne voler, cor ocietat e oblidar e
innorancia e no voler se covenen. E per assó esdevenen, fil, los infants dels
richs homens mals nudrits, e son pererozos, flacs, niscis e inichs; e malmeten
so que hom los lexa, cor no an manera ab que ho sapien guardar ne defendre als
homens certs, falces, traydors, enganables.
[16] Home qui vula ben nudrir son
infant no deu tenir en son alberch home mal nudrit, per so que son fil no·n
prena mal nodriment. E tal dona lexa sa fila en caza con va defora, que valria
mes que la menás. Sabs per que? Per so que no creegués la mala sirventa. E tal
home comana a sson fil a home mal nudrit, que valria mes que·l comenás a Deu
e a ventura.
[17] Acustumar son infant a membrar e
entendre Deu e anar a l’esgleya es acustumar volentat en amar Deu e son pare e
sa mare. Memoria qui membre e enteniment que entena tamor, vergoya engenren
volentat qui desama falimentz e ama vertuts, e per assó infant deu crexer e deu
esser nudrit ab temor, vergoya, per assó que age amor a be e desamor a mal.
[18] Si infant no es nudrit ab trebayar,
con aurá trebay no aurá paciencia ni noblea de coratge per la qual vensa son
trebay. E si l’infant es nudrit a dir mal, con hoyrá ben dir aurá envege,
accidia, ira, qui son peccatz mortals. E si infant es privat e nudrit ab vils
homens, fugirá als bons homens.
[19] Vols be nudrir ton infant?
Acustuma sa memoria e son enteniment a cogitar nobles fets per so que la
volentat am privadea de bons homens. E vols nodrir l’enteniment de ton fil a
esser exalsat, elevat a entendre? Mostra-li sciencia divina e natural. E vols
que age molt alt enteniment a entendre suptilment? Mostra-li Art de trobar
veritat e lo Libre de diffinicions e de comensaments e de questions.
E vols que ton infant am molt Deu? Fe-li membrar e entendre la viltat d’aquest
mon, e la bonea, granea, eternitat, poder, saviea, amor e les altres vertuts
de Deu.
[XCII]
De moviment racional
[1] Moviment racional es cogitació
moguda de cogitar una coza aprés altra, e moviment racional es atalentament o
ahirament d’anima a esser o no esser.
[2] Amable fil, axí con tu pots ton
cors moure de .i. loch en altra, enaxí te anima pot moure tes cogitacions de
.ia. coza en altra, e amant .ia. coza e airant altra.
[3] En aquest moviment de que yo parla
a molts diverses moviments, cor la memoria se mou de membrar a oblidar, e
d’ublidar a membrar; e l’enteniment es mogut de entendre a innorar, e de
innorar a entendre; e volentat es moguda de amar a desamar, e de desamar a
emar.
[4] En moviment racional son, fil, dues
entencions: primera e segona. Hon, si tu saps la natura e la proprietat d’estes
.iies. entencions, moltes cozes sabrás; e si les sabs ordonar en ta
anima, moltes vertuts aurás.
[5] Primera entenció es la coza final;
segona es la materia e la forma, e la materia es la segona entenció en esguardament
de la forma. E saps per que? Per so cor la forma es pus prop a la causa final
que la materia.
[6] Segons que son los uns graus pus
nobles que·ls altres ha Deus volgut que la primera entenció se covenga ab los
uns graus e la segona entenció ab los altres.
[7] En l’arbre son les fules per so que
sia lo fruyt, e, cor lo fruyt val mes que les fules, per assó natura a la
primera entenció al fruyt e la segona a les fules. E cor home es pus noble coza
que·ls arbres ne les besties ne les altres cozes qui son dejús home en
nobilitat, per assó ha Deus volgut que home sia per la primera entenció e les
cozes qui no son ten nobles sien per la segona entenció.
[8] Deus es, fil, pus noble coza que
hom ne nula creatura, e per assó Deus vol que hom age en eyl a servir, amar,
conexer, la primera entenció, e a les altres cozes la segona. Hon, si tu as a
Deu la primera entenció, amar-l’as mes per so cor es bo que per so cor t’a
creat ne per so que·t don gloria.
[9] Saps, fil, que es peccat? Peccat es
con hom ame meys les coses que deu amar per la primera entenció que les cozes
que deu amar per la segona; e per assó pequen los homens contra Deu con amen
Deu per la segona entenció e si mateys per la primera.
[10] Primer moviment es, fil, con
l’anima mou sos poders ten soptozament que rahó no y pot consentir; e lo segon
moviment es con la anima consent raonablement o desconsent al primer moviment.
E per assó es feta differencia enfre peccat venial e mortal, cor lo primer
moviment no es en libertat de rahó; mas cor la raó a en libertat de consentir o
de contrestar al primer moviment, per assó es lo merit o la colpa en lo segon
moviment.
[11] En moltes maneres te poria parlar,
fil, de moviment spiritual, mas de moviment corporal t’e a parlar, lo qual es
en .iii. maneres. La primera es en .iii. moviments: la .i. es moviment
circular, so es lo moviment del cel; l’altre es lo moviment que·l foch e
l’aer fan a ensús; e lo ters es lo moviment que l’aygua e la terra fan a enjús.
[12] Segona manera de moviment es en
.iii.: la .ia. es moviment de .i. loch en altra; segona es aquel
que·ls alamentz fan a enjenrar les cozes crexens qui·s mouen de menor quantitat
a mayor, e de no esser a esser; e lo ters moviment es lo moviment que·ls
elaments fan en corrumpre les formes naturals e tornar-les a no esser.
[13] La tersa manera de moviment es,
fil, en los .v. seyns corporals, cor .i. moviment es per veer, altra per ohir,
altre per odorar, altre per gustar, altra per palpar, e per assó son .v.
moviments diverses los uns dels altres.
[14] Amable fil, si ames sciencia ne bones obres, enfre los altres capitols d’aquest libre molt te sia car aquest capitol, cor molt es illuminada la anima con sap aver conaxensa dels moviments damunt dits a entenció de honrar e servir son gloriós Deus.
[XCIII]
De custumes
[1] Custuma es envelida perseveransa en
semblans cozes agradables. E cor bones custumes sien amadores e males custumes
sien ahirables, e cor tot home a en libertat de alegir bones custumes o males,
savi serás, fil, si lexes malvats nudriments e prens bones custumes.
[2] Bones custumes son, fil, agradables
a la anima. E saps per que? Per so cor enfre bones custumes e consiencia es
feta pau; hon, per assó, malvats nudriments e consciencia son contraris.
[3] Con lo cors sia natura corumpuda
per peccat, per assó se cové mils a malvada custuma que ab bona. E saps per
que? Per so que l’anima n’aga mayor merit si costrey lo cors a reebre bones
custumes.
[4] Savi mercader es aquel qui va per diverses
terres goayar diners e aportar les mercaderies en sa terra per goayar riquezes;
mas, pus savi mercader series tu, fil, si anaves per diverses terres e alegies
les meyors custums que trobaçes.
[5] Custuma vela, no la ams per sa
entiquitat mes que la nova; ne la nova, no la ams mes que la vela per sa
noveletat. E saps per que? Per so que aleges la malor e ages en ira la piyor.
[6] Si per entiquitat malvatz
nudriments son bons, les obres dels demonis, qui tant an perseverat en mal,
serien bones. E si les custumes noveles eren totes males, comensament de fe
seria mal.
[7] Ages, fil, en custuma de fer
almoyna, per so que·t acustums a aver esperansa en Deu; e acustume·t a oració,
per so que desigs la celestial gloria e ages en meynspreament esta vida mundana.
E ages en custuma que ta consolació sia en Deu, per so que li graesques los
trebays que·t dona per tos peccatz e per los meus; e per so que graesques a Deu
los bens que sens trebay te fa posseyr, acustuma conaxensa en ton coratge.
[8] Acustuma ton cors a trebayar per so
que ages sanitat, e que no sies gros ne pererós. E acustuma te anima a membrar,
per so que no oblits; e acustuma ton enteniment a entendre, per so que hom no·t
engan; e acustuma ta volentat a amar, per so que a Deu sies agradable.
[9] Hobediencia ages en us per so que
no sies argulós, e confessió usa per so que no oblits tos peccats; trempansa
usa per so que no sies glot; fortitudo ages per so que no sies vensut;
abstinencia usa per so que sovin demans consey.
[10] Acustume·t, fil, en aver
contricció, per so que·t aveus a plorar tos peccatz; e si vols aver audacia ne noble coratge, acustume·t a parlar devant nobles homens; e si·t vols
aprivadar ab bons homens, ama lurs custumes e desama so qui es desamat per
eyls.
[11] Fermetat ages en ton coratge per
so que no·t panedes; mesura ages en tes mans per so que no sies pobre; refrena
ta lengua per so que no sies représ; escolta per so que entenes; demana per so
que sapies; dona per so que atrobs; rit so qui t’es comanat per so que sies
leyal; mortifica ta volentat per so que no sies suspitós; remembra la mort per
so que no sies cobou; ages veritat en ta bocha per so que no ages vergoya; ama
castedat per so que no sies sutze; ages temor per so que ages pau; ages
ardiment per so que no sies pres.
[12] Moltes son, fil, les custumes
bones que pots aver, les quals te seguiran on que vages, e qui·t ajuderan a tes
necessitats e no·t poden esser toltes ne emblades: tro a la mort seran ab tu e
reprezenteran la tua anima a Deu.
[XCIV]
Dels .iiii. elaments
[1] Alaments son la materia en la qual
son conservats los individuus naturals, en los quals son conservades les
espicies dezirades per la ordial materia.
[2] Amable fil, .iiii. son los
alaments: foch e aygua e aer, terra. D’aquetz .iiii. es compost e ajustat lo
teu cors, e tot so que manugues ne beus ne palpes ne odores ne sentz; e tot so
que tos huyls voen dejús la luna, tot es dels .iiii. alaments.
[3] Lo foch es sobre l’aer e l’aer
sobre l’aygua e l’aygua sobre la terra, e lo foch e l’aer son laugers e l’aygua
e la terra son faxuchs; e per assó lo foch e l’aer se covenen a ensús, e
l’aygua e la terra se covenen a enjús.
[4] Fil, lo foch e l’aygua an poder e
acció sobre l’aer e la terra, qui an paçió; e lo foch e l’aygua son contraris,
e l’aer e la terra son contraris. E sabs per que? Per so cor lo foch es calt e
l’aygua es freda, e l’aer es humit e la terra es seca.
[5] Lo foch, en quant es calt, es
simple; l’aer, en quant es humit, es simple; e l’aygua, en quant es freda, es
simple; e la terra, en quant es seca, es simple.
[6] Saps, fil, que vol dir simplicitat?
Cosa estant en sa natura matexa, sens compozició d’altra coza. E saps que vol
dir compozició? Ajustament de diverses cozes mesclades en .iª. coza.
[7] En dues maneres se fa composició:
.iª. es con lo foch es sech per la terra, e l’aer es calt per lo foch, e
l’aygua es humida per l’aer, e la terra es freda per l’aygua. L’altra manera
es con tots los .iiii. alamens son ajustatz en .i. cors alementat, axí con en
lo meu e en lo teu e en los altres corsos hon son ajustatz los .iiii. alamentz.
[8] En la primera composició comensa
generació, e en la segona corrupció. E saps per que? Per so cor en la primera
son diverses e concordants de .ii. en dos, e en la segona son diverses
concordans e contraries de .ii. en dos.
[9] Lo foch, escalfant l’aer, passa
escalfar l’aygua e la terra. E saps per que? Per so cor l’aer dona la humiditat
escalfad·a l’aygua, e l’aygua dona la fredor escalfada a la terra, e l’aygua
refredant la terra refreda lo foch e l’aer. E saps per que? Per so cor refreda
la sequetat que lo foch reeb de la terra e la calor que l’aer reep del foch e
la humiditat que reep de l’aer.
[10] L’aer donant humiditat a l’aygua
dona humiditat a la terra, qui reeb fredor de l’aygua e qui dona sequor al
foch. E per assó l’aer ret al foch la calor que·n reeb, en quant lo foch reeb
la secor ab la calor on ha humiditat, per sequetat mortificada per la
humiditat.
[11] Donant la terra sequor al foch,
desecha la humiditat escalfada per lo foch, e ret a l’aygua la fredor que·n
reeb desequant la humiditat que l’aer dona a l’aygua.
[12] Per les .iiii. operacions
diverses e concordants e contraries damunt dites, se ligen e s’ajusten, fil,
los elaments en .i. cors e·s departexen en altra. E cor cascú elament volria
esser cors simple per si matex, per assó cascun elament serca con pusque aver
sa simplicitat per si matex en si matex, sens que no agués pació per altres
elaments. E per assó es, fil, significada resurrecció e glorificament en cors
resuscitat.
[13] Dels .iiii. elamens devalen, fil,
.iiii. compleccions: colera, sanch, fleuma, malencolia. Colera es calda e
seccha e es de foch; la sanch es calda e humida e es de l’aer; la fleuma es
freda e humida e es del aygua; malencolia es freda e secha e es de la terra.
[14] Cascuns d’aquets elaments es
jutgat per les matjes en .iiii. graus. E saps per que? Per so cor en les unes
cozes son pus forts les compleccions que en les altres; e per assó, segons los
graus, son fetes concordanses dels uns elaments ab los altres per sanar los
malautes.
[15] Sapies, fil, que·ls elaments
simples son invesibles, jatzsia que sien de natura corporal; e per assó donen
significansa que Deus es, jatzsia que sia coza invesible, cor ci so quy es
corporal es, jatzsesia invesible, be·s saguex que sia coza invesibla qui no sia
de natura corporal, e cia Deu.
[XCV] De fat e de ventura
[1] Fat es natural ordonament de cozes
vivens per la providencia divina; e ventura es so qui es desirat e ve a
aventura, sens ordonament de pensa, e ventura es esdevanir so qui no es aut en
entenció per cogitació de pensa.
[2] Amable fil, Deus ha ordonat que los
.xii. signes e les .vii. planetes agen poder sobre les cozes terrenals. Hon, segons que es la natura e lo punt sotz lo qual nex l’ome, es aestrat e es fedat
aquel home quant deu viura ni qual mester li cové mils ni en qual terra li
hixen mils sos negocis.
[3] Los corsos celestials no an poder
sobre la anima, mas sobre lo cors; e cor la anima es forma del cors, per assó
la seyoria que los corsos celestials an sobre lo cors no a poder contra la
libertat de la anima. E per assó moltes vegades s’esdevé que no esdevé a home
so que li es fedat segons los corsos celestials, e accidentalment, per la
libertat de franc arbitre e per discreció, esdevé a home lo contrari de sso que
li es fedat.
[4] Ffil, Deu no es contrari a sson
poder matex ne a ssa justicia, misericordia, e per assó son poder moltes
vegades fa esdevenir lo contrari de sso qui es a home fedat o astrat, per so
que us en home de justicia o de misericordia o de gracia; cor, si la anima, qui
es creatura, pot desviar lo cors de sso a que es fedat per so que us de sa
libertat, quant mes Deu pot desviar la natura que·l cors ha per los corzos
celestials per so que us de ses vertutz en home.
[5] Los arbres e les erbes seguirien la
natura que los corsos celestials lur donen, segons que es ordonat; mas cor home
tale los arbres e arranque les erbes, per assó tol als corzos terrenals
accidentalment so que es aestrat substencialment. Hon, si home a poder d’estes
cozes en les plantes contra astra e fat, quant Deus n’a mes poder en home!
[6] Ventura ve per natura a les
vegades, axí con .vi. dits en la ma e nexer home contret e les altres cozes
semblants a aquestes; e a ventura atroben los homens alcunes cozes que no
cuyden trobar, e a ventura an so que dezigen sens que no fan lo perqué.
[7] Ffil, membre e entin aquestes cozes
e no·t sotzmetes a astra ne a fat ne a ventura, e entin lo poder de Deu e huza
de raó en so que ferás, cor los homens qui·s confien en astra meynspreen lo
poder e la justicia e la gracia de Deu, e aquels qui fan a ventura so que fan
son enamics de discreció e de rahó, qui es lum per lo qual l’umá enteniment
vega so que home deu fer per tal que sia endressat en ses obres e que no caya
en la ira de Deu.
[XCVI]
De Antecrist
[1] Antecrist será home carnal tramés
en est mon en semblansa de Christ per lo demoni infernal; cor, enaxí con lo
celestial pare tramés son fil, nostre seynor Deus Jesuchrist, en lo mon per
restaurar lo poble qui era perdut, enaxí lo demoni, qui es ple de malicia, ferá
tot son poder e trametrá missatge Antecrist per destruir lo poble que Christ a reparat.
[2] Amable fil, Antecrist nexerá de
fembre e será nodrit en Babilonia; e, con será de edat on fo Jesuchrist con
comensá a preycar, preycará aytant de temps con Jesuchrist preycá, e fará
falsament miracles e prometrá grans dons e dará dels bens temporals als homens
so que li demanaran, per so que·l adoren e que·l creen e que reneguen nostro
seyor Jesuchrist.
[3] Grans manasses e grans morts ferá a
aquels qui no·l creuran ne·l obeyran, e forts rahons e semblanses derá per so
que parega ver so que dirá. Hon, per assó, fil, seria mester que hom se
apereyás de devoció e de caritat, per so que no temés ses manasses e que
hom agués forts rahons e demostracions contra les sues.
[4] Aesmar pots, fil, que moltes gens
lo seguiran e·l creuran per so que el fará; cor ara, en est temps en que som,
son tants homens en error, sens que no an so que deziren ne no an
semblanses de miracles ne·ls manassa hom a mort ne·ls preyca hom ab fortz
demostracions, quant mes ne seran en aquel temps con Antecrist será!
[5] En Jherusalem vendrá e preycará en
la plassa denant tuyt contra Jesuchrist; e vendrá Alies e Enoch, e esputar-s’an
ab el e contrestar-li-an a ses falses rahons, e el auciurá aquels en aquela
plassa. E, adoncs, nostro senyor Jesuchrist no u volrá pus sostenir, la malicia
d’aquel, e auciurá-lo devant tot lo poble.
[6] Amable fil, en paraís terrenal fo
lo demoni contrari a la divinal gracia que Deus fou a home, e per assó fou
Adam e Eva esser desobedients a Deu. E en lo loch hon nostro seyor Jesuchrist
nos recreá, en aquel loc cové que Antecrist muyre e perda son poder, a
manifestar lo poder e la ordinació de Deu.
[XCVII]
De les .vii. edatz en que es departit lo mon
[1] Edat es temps mesurat e espay de
vida a les cozes vivens per lur vida. Hon, la primera edat fo, fil, de Adam a
Noé, e en aquela edat aucís Caym son frare Abel, qui foren los primers fils que
Adam ach.
[2] En aquel temps foren gents molt
amans los dalits d’aquest mon e qui desconegueren Deu e vivien molt; e per
assó tramés Deus lo diluvi, per tal que·l mon renovelás d’altres gents
qui fossen bones.
[3] La segona edat fo de Noé a Abraam.
E Noé fo sant home, e per la sentetat en que ere Deus dix-li que faés .ia.
gran archa e que·s masés en eyla ab sa muler e ab .iii. fils que avia e ab
les mulers d’aquels, e que de cada linage de les besties e de les aus hi masés
.i. parey, per so que se·n poblás lo mon qui perí per lo delubi.
[4] Con Noé e totes aquestes cozes
foren en la archa, adoncs tramés Deus tanta de pluya del cel que la mar puyá sobre la terra e sobre los muntz, e perí tot lo mon, acceptat aquels qui
eren en l’archa.
[5] Con Noé viu que la pluya cessá,
adoncs tramés lo corp per so que a[n]ás voure si troberia terra, e lo corp no
torná; e puxes tramés la coloma, qui aportá per senyal .i. ram d’olivera
en la bocha, en significansa que la mar era baxada e que la terra aparia.
[6] Arribá Noé e aquels qui ab el eren,
e d’aquels es poblat lo mon, e los altres moriren per lo diluvi. E cresqueren e
montiplicaren les gens; e, cor agren paor que altra vegada no retornás lo
dilubi, volgren fer ten alta torra en Babilonia que, si lo delubi retornás, que
estorcessen de mort en aquela torra. Mas, ans que la torra fos ten alta con els
la volien fer, tramés Deus a aquels qui la torra faien diverses lenguatges,
enaxí que los uns no entenien los altres; e per assó no pogren puyar
la torra segons que volgren; e ladoncs comensá la diversitat dels lenguatges
que ara son.
[7]
Tersa edat fo, fil, de Abraam a Moysé. E Abraam ac conaxensa de Deu e ach .i.
fil qui ac nom Isach, lo qual volch degolar per fer sacrifici a Deu,
a significar lo sacriffici que
Jesuchrist feu de si matex a morir per son poble. Mas Deus tramés .i. moltó a
Abram, d’on feu lo sacriffici, a significar que la humanitat de Christ fo en
la creu per reembre lo humanal linatge, enaxí con per lo moltó fo reemuda la
mort de Ysach.
[8] En aquela etat foren, fill, molts
prophetes, los .xii. tribs qui foren lo poble de Israel, e en aquels hac molts
bons homens qui amaven Deu e qui speraven e desiyaven lo aveniment de nostre
senyor Deus Jesuchrist.
[9] Quarta etat fo de Moysé a David. E
Moyssés fo propheta e sant home, e parlá ab Deu, que li doná la ley veyla en lo
munt de Sinaý. E Moysés fo aquell qui trasch lo poble de Israel del poder de pharaó
adonchs com per la vertut de Deu tocá la mar ab la verga e passá a peu ab son
poble per la mar, qui·s obrí. E pharaó ab son poble perseguí Moysés. E con
Moysés e son poble agueren passada la mar, adonchs se cloý la mar, e morí
pharaó e son poble.
[10] Quinta etat fo, fill, de David a
la transmigració de Babilonia. David fo rey molt savi, e trobá estruments a
loar Deu, e hedificá lo temple on fos adorat Deu, e feu lo Salterii, e
feu molt de be. E en aquesta etat fo Salamon, qui fo son fill, e era molt savi
home; e fo Absalon, qui fo son fill e fo pus bel hom qui hanch fos. En aquela
etat ac molts reys jueus que faeren e venseren moltes batallyes contra los
infeels que volien destroir lo poble de Israel.
[11] Sisena etat fo de la transmigració
de Babilonia dentró a Jesuchrist, fill de Deu. En aquella etat perderen, fill,
los jueus princep, e no·n agren puys. E Bucadenasor fo rey gentill molt poderós
e molt ergullós, e entrá per força d’armes en Jherusalem e destroí los jueus
e lurs libres; e per lo peccat que feu, Deus lo puní .vii. anys en ço que li
fo viyares que fos axí con bestia, e ço que feia, feia axí com bestia.
[12]
Setena etat es de Jesuchrist tro a la fi del mon. En aquesta fo, fill, nostre senyor
Deus Jesuchrist encarnat e crucificat, e foren los apostols. E en aquesta etat
som ara, e serem tro a la fi del mon.
[13] Uytena etat es aprés la fi del
mon, e aquesta durará tostemps en l’autre segle, e en aquella serem
resuscitats e jutyats, e en aquella auran los beneuyrats gloria que no haurá
fi, e los malayts hauran pena per tostemps.
[14] Ans que sia aquesta etat, trametrá
Deus los .xv. dias on seran fets los senyals qui significaran la fi dell mon,
cor la mar se levará .xl. coldes sobre tota la terra, e no s’estendrá, e la mar
tornará en son estament; los peys cridaran sobre la mar, e les besties e les
aus sobre la terra s’ajustaran e cridaran. [15] Foc cremará la mar; ploraran
los homens; suor de sanch caurá en la terra; cauran los castells e les torres e
tots los edeficis; les peres se fendran e·s combatran. Terratremol será, e nul
home no·s porá sostenir en peus, e les terres se fendran. Iran los homens
plorant per los camps e auran tal paor que parlar no poran. Los sepulcres se
obriran e exiran los ossos defora; les steles cauran del cel e volaran per
l’aer. E tan grans seran, fill, aquels senyals, e tanta de paor faran a hom,
que adonchs será manifestat molt forment con es gran lo poder de nostre senyor
Deus.
[XCVIII]
De angels
[1] Angell es sustancia invisible,
incorporal, que sempre veu Deu. Aquests angels creá, fill, Deus en lo
comensament ab materia e temps e moviment. E aquests angels estan denant Deu en
lo cel emperial, on stan los sancts de gloria, lo qual cel no·s mou, e es sobre
lo cel cristallí, qui es cel de lugor e de resplendor, e no es movible. E
aquest cel cristallí es sobre lo cel qui es del fermament, en lo qual son les
estelles que tu veus e que·s mou. E aquest terç cel es sobre los .vii. cels qui
son los cels de les .vii. planetes que tu veus.
[2]
Negú cell, fill, no es sobre lo cel emperial. E enaxí con los angels benignes
estan en lo pus sobirá cel, enaxí los demonis, qui son angels malignes cahuts
del sobirá cel, estan en los inferns, qui es lo pus bax loch qui sia; lo qual
loch es dintra lo cor de la terra, qui es rodona, a la qual va engir lo
firmament, lo sol e la luna. Mas cor los homens son peccadors, per temptar
aquels, e per portar en infern les animes d’aquels qui moren en peccat, vol
Deus que los demonis pusquen esser enfre nosaltres, e majorment per ço que
contrasten a lurs falses conseylls.
[3] Cascú home ha, fill, .i. angel
benigne qui li consellya que fassa bones obres e qui li ajuda contra lo demoni;
e cascú home ha .i. demoni qui li consella que fassa mal. E per açó, fill, tot
home es tengut de obeyr son bo angel, e que cascú dia li fassa alguna honor,
e que cascú ayn, una vegada del any, ne fassa festa.
[4] Tot so que hom fa, veu lo bon
angel, que no·s partex d’om on que hom vaya. On, gran desonor fa hom, fill, al
bon angel con no·l obeex e con obeex lo demoni, qui li es contrarii; e gran
vilania es fer denant angel luxuria e los altres peccats.
[5] Fill, los bons angels porten en
paradís les animes dels homens qui moren en sanctedat e en bones obres. E los
angels preguen Deu e servexen Deu, e cascú angel prega Deus per aquell home que
Deus li met en comanda.
[6] Con has, fill, menjat e begut
covinentment, e vols mes menjar o boura, e has consciencia que mes menuchs,
adonchs lo teu angel benigne te consseylla que no menuchs ne begues mes. E sabs
per que? Per ço que ages temprança, abstinencia, continencia, fortitud, qui son
virtuts. E açó matex te consellya com vols fer luxuria o con vols dir mal de
algú.
[7] Con jaus en ton lit e ous lo seyn
qui sona per ço que vages a la missa pregar Deus, adonchs lo bon angel te
consella que·t leus e que vages fer gracies a Deu, qui t’a creat e donat lo
matí e lo lit on has jagut la nit. E lo maligne esperit te consella que dormes,
per ço que no fasses gracies a Deu.
[8] Con lo pobr[e], magre, mal vestit,
te está denant e demana per amor de Deu, lo malvat angell te conssella que no
li dons almoyna. E sabs per que? Per ço que ages avaricia e que no·t confiis en
la larguea de Deu. Mas lo bon angel te conseylla que dons, per ço que ages
caritat e que·t confius en la riquesa de Deu.
[9] Moltes vegades se esdevé, fill, que
los angels prenen en l’aer forma de home o d’altra cosa. E açó matex fan los
demonis. E sabs per que? Per ço que pusquen enduir los homens a lur volentat.
On, si los angels se transfiguren en formes qui no lus son covinents per ço que
pusquen enduir hom a bones obres, quant, donchs, son los homens colpables com
lus son desobediens!
[10] Ama e honra, fill, ton angell, cor
no·t costará res del teu e no y pots res perdre; e en tot quant obeyrás al
demoni, perdrás en tu matex e en tots tos bens, e a la fi, si lo obeex, fer-t’a
esser en la ira de Deu.
[XCIX]
De infern
[1] Infern es en lo mig loch dintre lo
cor de la terra, lo qual loch es tancat e clos, e en lo qual tostemps es pena;
la qual pena es en .iiii. lochs: la un es infern, on son los dapnats qui nul
temps no·n exiran; l’autre es lo infern qui es appellat purgatori, en lo qual
hom fa penitencia, per ço cor no l’a complida en aquest mon; lo terç infern es
lo loch on entraren los prophetes ans que fos encarnat lo fill de Deu, e
aquest infern es appellat Abrae; quart infern es aquell on entren los albats
qui no son bateyats.
[2] Amable fill, enaxí con es bona cosa
considerar en la gloria de paradís, per ço que hom am Deu, enaxí es bona cosa
considerar en les penes infernals, per ço que hom tema Deus, qui les pot donar
a qui·s vol. On, per açó que tu temes Deu, vull mostrar que tu degues cogitar
en les infernals penes en diversses maneres.
[3] Cogita, fill, e ymagina una grant
multitud de gent qui estigua a la riba de la mar, e considera que la mar sia
tota bulent e plena de foch ardent, e que de la mar isquen los grans pexs, qui
meten en la mar adés .i. home adés altre. On, si aytal cogitació has, aesmar
pots com grans seran los crits e les veus e les paors de aquels homens qui no·s
poran deffendre a aquels peys, qui seran drachs infernals als quals no poran
fugir.
[4] Com siurás al foch e veurás bolir
la ola de les faves o dels ciurons, e les unes faves puyaran a ensús e les
altres devalaran a enjús, cogita, fill, que enaxí los peys de la mar puyaran a
ensús e devalaran a enjús si l’aygua de la mar era enaxí bulent com l’ayga de
la ola qui sta sobre lo foch; on, considerar pots qual dolor será en aquels
homens qui seran enaxí en aygua bulent com lo pex es en la mar; e bolirá molt
pus forment aquella aygua que la ola de les faves.
[5] Amable fill, com veurás les rieres
e los grans torrens on passa la ayga e cau per les roques a enjús, considera
com molts son los peccadors e los infeels qui no cessen cascun dia de caure en
la boca del drach infernall. On, pensar pots, si tu eres en una alta riba e que
cayguesses en una boca de drach plena de foch aflamat, e que lo drach agués
grans dens e agudes, com gran paor auries.
[6] Veus, fill, en lo gran foch estar
los uns tions sobre los altres, e les unes brasses sobre les altres? Enaxí,
fill, estaran los infernats los uns sobre los altres tostemps, e lo cors de
cascú será enaxí ple, dintre e defora, de foch ardent, con son los grans tions
que veus estar en lo foch.
[7] Fill, per ço que ages temor del
foch infernal, qui tostemps dura, ve a la fornal on fan lo vidre, e al forn on
coen lo pa, e considera per quant estaries una hora en aquel foch. On, si per
tot lo mon —qui·l te donava—, tu no estaves en aquel foch una ora, quant mes
deus tempre que, per un delit temporal qui leugerament passa, esties en lo foch
infernal qui tostemps dura!
[8] Con veurás fondre lo plom o l’aur o
l’argent, ymagina que fos un gran pou ple de plom o d’aur fus. Si tu eras a la
boca del pou, auries pahor si hom te ligava les mans e·ls peus e metia en un
sach, e que·t ligás una gran pedra al coll e que·t gitás en lo pou. Donchs,
hajes pahor, fill, del estany qui es ple de aur e de argent fus on estaran los
homens qui per aur e per argent hauran perduda la gloria de Deu.
[9] Con veurás lo glas en l’aygua, e en
lo mig de aquell glas aurá pera o fust o alguna altra cosa, cogita, fill, com
los peccadors qui per calor de luxuria hauran perdut lo regne celestial estaran
tots nuus dintre les grans muntanyes que son de glas e de neu, en los inferns.
[10] Con irás fora·l mur de la ciutat e
atrobarás les besties mortes que hom gita al val, e veurás molts cans, grans he
pochs, qui rouran a·queles besties les orelles e los uylls e la cara e los
brassos e les cames, e entraran dintre lur ventre e rouran lurs ossos e
menjaran lur cor e lurs entramenes, adonchs es saó, fill, que tu cogits en los
infernats, qui seran per los camps e veuran los demonis en semblanca de cans e
de laons e de serpents, e mordran a aquels homens lurs caps e lurs brassos e
lurs membres; e morir no poran, ne aquella pena estorser no poran.
[11] Com serás a la carniseria e veurás
que los carnisers ab los grans coltels degollaran los moutons, e ab les masses
auciran los bous, e escorxaran ab los coltels be talans aquels, e puxes ab los
grans coltels trenquen e pessegen aquels, cogita adonchs, fill, com gran es la
pena infernal en aquels homens que los demonis turmenten en infern e no poden
morir.
[12] Si vas cassar e veus los cans
ajustar sobre una lepra o un conill, e aucien e trenquen e tiren e escorxen
aquel de totes parts, e aquel no ha nulla ajuda ne·s pot deffendre, albira com
los demonis, qui son tants e tan mals, s’ajusten a les animes dels peccadors a
turmentar e a donar pena que es inaesmable.
[13] Si eres rey e eres en .i. gran
desert tot sol e no havies ulla cosa que menjasses ne beguesses, e per gran fam
e gran set eres a punt de mort, daries tot ton regnat per un pa e per un anap
d’aygua. Si ton regnat ne donaves, donchs guarda·t que per .i. peccat mortal no
hajes en infern fam, set perdurablement, sens que no porás haver una crosta
de pa ne una gota d’aygua.
[14] Ve a la mar e albira quantes gotes
hi a d’ayga, e guarda la arena e aesma quants grans d’arena ha en la mar, e
leva los uylls al cel e comta les esteles, e cogita quants grans de mil cabrien
en lo spay qui es enfre lo cel e la terra. Sapies, fill, que mes d’ayns sens
comparació estará .i. peccador en les penes infernals que no es lo nombre de
les coses demunt dites.
[15] Entin, fil, con gran pena ha la
anima del home infernat, cor la memoria menbrará que tostemps haurá pena, e·l
enteniment entendrá que ha perduda la gloria qui no a fi, e la volentat airará
la memoria qui menbra infinida pena e lo enteniment qui entena la gloria qui
ha perduda. On, per açó, cascuna d’aquestes potencies haurá pena en l’altre e
en si matexa.
[16] Sabs, fill, que fan los mariners
qui van sobre la mar con han mal temps? Giten en la mar les caxes on es l’aur e
l’argent, e giten la mercaderia que porten. E sabs per que? Per so que pusquen
estorsre a mort. On, per so que pusques estorsre e fugir a les penes infernals,
gita totes coses de ton cor, e no y ages altre cosa mas nostre senyor Deus o so
qui sia plaent a Deu.
[C]
De paradís
[1] Paradís es veer Deu e esser ab Deu
en gloria. On, si·ls meus uyls no poden veer tota la mar ne les mies mans no·t
poden, fill, escriura tota la gloria de paradís, com sia cosa que la gloria de
paradís sia molt mayor sens comparació que tota la mar, ne encara tot lo mon no
es tan gran com es la gloria que los sancts de paradís han en nostre senyor
Deus, [2] tot so que·t poria dir a significar, fill, de la gloria de paradís,
no·t vull dir ne scriura, cor d’altres coses havem a pensar, e massa te parria
gran aquest libre; mas breument te direm algunes poques de paraules de la
gloria celestial.
[3] Amable fill, en paradís se demostra
Deu en sa unitat e trinitat e essencia al remenbrament, enteniment e voler de
la anima; e aquesta demostració es tan gran, que lo remenbrament e·l enteniment
e lo voler han tot lur compliment, lo qual compliment no porien haver si tot
lo mon o mil milia mons havien, sens lo demostrament damunt dit.
[4] Si tu, fill, entres en paradís, los
teus uylls corporals veuran lo cors de nostre senyor Deus Jesuchrist, e los
teus uylls sperituals veuran la sua anima, e ton enteniment veurá una semblant
natura de la tua ab la deitat.
[5] Denant nostre senyor Jesuchrist
veurás, fill, estar nostra dona santa Maria, e veurás pproffessó e renchs de
tots los angels, archangels, martirs, prophetes, vergens, confessors, abbats, e
oyrás que tots, ab cants de molt gran dolcor, loaran e beneiran nostre senyor
Deus aytant de temps com Deus estará al cel ne durará en sa gloria, ço es,
perdurablement sens fi.
[6] Com la memoria menbrará e·l
enteniment entendrá que la gloria tostemps durará e que fi no haurá, la gloria
que la volentat aurá, qui le·t poria nomenar ne significar? Fill, voler tot Deu
e haver tot Deu, e voler tostemps esser e esser tostemps, e amar tota la gloria
dels sancts de paradís e haver gloria en tota lur gloria, e menbrar e entendre
esta gloria, pensses con es gran la gloria qui es en los sancts de gloria qui
han tota la gloria demunt dita?
[7] Amable fill, si entres en paradís,
cors haurás glorificat, qui nul temps no morrá, e on te vulles será, e per
quall loch te vulles passará; e tantost com volrás esser en .i. loch, tantost
hi serás. Pus luent serás que·l sol. Fam, set, calt, fret, dolor ne nulla
passió no haurás, e tostemps en esta benanança e en molt major serás.
[8] Amable fill, considera sovin en
esta gloria de que·t parle, per ço que hi sies, e remenbra lo breu temps d’esta
vanitat mundana, per la quall molt home pert la celestiall gloria; e fe, en ta
consideració, conparació de la benanança d’aquest mon e de la gloria del altre
segle, e entin com savia mercaderia es qui per un diner sab haver major tresor
que tota la benananca d’aquest mon.
[9] Con siurás al tauler dels escachs,
aquest nombre mit, e compara a la primera casa tota la benanança d’aquest mon,
e a le segona mit tota la benanança qui fos en dos secgles semblantz a aquest,
e en la terça casa mit la benanança de .iiii. mons; e axí multiplica la
benanança per totes les cases del tauler. E con les cases del tauler no·t
bastaran, fe mes cases de les esteles del cel e de les gotes de la ayga de la
mar e dels grans de la arena e de tots aytants punts com cabrien enfre lo cel e
la tera; e con tot açó no·t bastará a multiplicar lo nombre, prin tots los
homens qui son estats e son e seran en lo temps preterit, present e futur. E si
açó pots fer, encara per tot açó no·t abastará a fer comparació de la gloria de
totz los segles demunt dits ab la gloria de paradís, cor tota esta gloria
demunt dita será finida, e la celestial gloria nul temps no aurá fi.
[10] On es, fill, gloria qui sia
semblant ab gloria qui sia amada per volentat infinida, eternal, tota poderosa,
tota savia, tota justa, tota acabada, ço es, la volentat del Deu de gloria? Ne
qual gloria es semblant ab la gloria que los sants han, en ço que son amats per la humana natura de Jesuchrist e per nostra dona santa Maria, qui son
mellors creatures que totes les altres creatures?
[11] On pus te parle, fill, de la
celestial gloria, mes trop en mi de defalliment a recomptar e a significar la
gloria de paradís, e per açó lexar-me-n’e, e parlarem del Libre de Evast e
de Blaquerna. [12] Mas aytant te vul dir que pensar pots con benevuyrats
seran aquels qui entraran en aytall gloria e faran per que los infeels isquen
de error e no sien en foch perdurable e hajen la gloria demunt dita per gracia
de nostre senyor Deus.
Acabat es lo libre de la Doctrina
pueril, per gracia e ajuda de nostre senyor Deus, lo qual libre metem e
comanam en guarda e en benedicció de nostra dona santa Maria, verge gloriosa, e
de son fill, nostre senyor Jesuchrist.