Els dies 20-22 d'abril de 2022 se celebrarà a Girona el Congrés Internacional Mobilitat Geogràfica i Itineraris Culturals a la Baixa Edat Mitjana, organitzat per diversos investigadors postdoctorals vinculats a l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes, al Projecte MiMus de la Universitat de Barcelona i al Grup Narpan.
En aquesta trobada es pretén explorar la relació que s'estableix entre les rutes geogràfiques i els itineraris que segueixen els textos, els llibres, les obres d'art i, en darrer terme, les idees i les tendències culturals, especialment els que tenen l'àrea occitanocatalana com a punt de partença, de pas o d'arribada. Per abordar aquesta qüestió es proposa centrar l'atenció en l'anàlisi d'unes figures que sovint resten als marges dels estudis: els intermediaris o els agents que transmeten la cultura.
El congrés, que comptarà amb ponències convidades, sessions de comunicacions i una taula rodona, es planteja com un espai de debat interdisciplinari adreçat a medievalistes de tots els àmbits.
Es poden enviar propostes de comunicació fins al dia 23 de desembre de 2021. Podeu veure les informacions completes en aquest PDF o bé en aquest plana web.
Al Col·legi Universitari de Girona, llavors part de la Universitat Autònoma, va néixer la iniciativa de fundar l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes i, per acord amb la Diputació, la d'editar les obres de Francesc Eiximenis (els dos primers volums són del 1986 i el 1987). Després de gua-nyar una càtedra (a Mallorca) el 1983, des de l'Autònoma de Bellaterra va promoure amb Pedro Cátedra una col·lecció amb nom leopardià, stelle dell'Orsa. Hi van veure la primera llum moderna, entre altres volums, una versió del Phantasticus de Llull, a càrrec seu, i Del Tostado sobre el amor, de Cátedra, testimonis d'una amistat que es reflecteix igualment al primer número d'El Crotalón. També en aquests anys va iniciar (amb Josep Massot i Muntaner) la publicació de Llengua & Literatura, revista de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Catalans. Altres esforços han afaiçonat col·leccions de les editorials Barcino, Empúries i Quaderns Crema. Des del 1987 ha exercit a la Universitat de Barcelona (amb un parèntesi a la de Girona). Hi ha fundat el Centre de Documentació Ramon Llull i hi ha creat el portal Llull DB, que recull i actualitza tota la documentació lul·liana d'Anthony Bonner, amb qui l'uneixen dècades d'amistat, humor i afició a la botànica. L'itinerari docent i el recorregut per centres d'investigació de França, la Gran Bretanya i Itàlia no han de fer oblidar les dreceres: la que duia a l'admirat Joan Fuster i a València en conjunt, la marítima cap a la Mallorca de Llull, la peninsular que ha mantingut l'enllaç amb l'hispanisme, o la que portava a Luis García Ballester i a la història de la ciència."
Ens acaba de deixar, després d'una llarga malaltia, la nostra companya Gemma Avenoza, catedràtica de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona. Llicenciada en Filologia Hispànica el 1984, ha dedicat tota la seva vida a l'estudi dels manuscrits, com ja va demostrar a la seva tesi doctoral (1989) sobre les filigranes dels 
