Narpan · Cultura i Literatura de la Baixa Edat Mitjana

Acaba de publicar-se el volum Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d'Aragó (1250-1500), editat per Lola Badia, Lluís Cifuentes, Sadurní Martí i Josep Pujol. Els vuit treballs del present volum comparteixen una mateixa orientació metodològica: l'estudi de la materialitat dels manuscrits i dels seus contextos de producció, circulació i recepció com a eina per al progrés del coneixement del passat cultural. De les aportacions de tema literari, tres enriqueixen el coneixement de la tradició lírica occitanocatalana, una altra aborda la porositat entre la lírica i la narrativa en el terreny dels escrits de tema sentimental, i dues més aprofundeixen en la recepció de Dante i de Petrarca. Les dues contribucions de tema cientificotècnic aborden respectivament els textos medievals de tema cosmètic, obstètric i ginecològic que porten com a emblema el nom de la metgessa Trota o Tròtula, i la sistematització del gènere «receptari mèdic», que és un sector totalment desatès abans de la present contribució. Completa el quadre un estudi sobre el naixement de la diagramàtica lul·liana a través de les figures del Llibre de contemplació en Déu del manuscrit de la Biblioteca Ambrosiana de Milà.

Índex de continguts:

Presentació (7-10)
Abreviatures (11-12)
Miriam CABRÉ – M. Victoria RODRÍGUEZ WINIARSKI, El Conte d'amor i el recull narratiu de París-Carpentràs (13-40)
Marta MARFANY SIMÓ, Anàlisi d'una poesia catalana autògrafa de 1348: una lletra consolatòria en vers amb citacions poètiques (41-56)
Gemma PELLISSA PRADES, La transmissió manuscrita de la ficció sentimental catalana (57-76)
Montserrat CABRÉ I PAIRET, Trota, Tròtula i Tròtula: autoria i autoritat femenina en la medicina medieval en català (77-102)
Lluís CIFUENTES I COMAMALA, El receptari mèdic baixmedieval i renaixentisxta: un gènere vernacle (103-159)
Francesc J. GÓMEZ, «Lo Dant o la glosa»: aparats exegètics de la Commedia en la Catalunya de mitjan segle xv (161-194)
Romana BROVIA, Per la fortuna manoscritta di Petrarca nei territori della Corona d'Aragona (secoli xiv-xvi) (195-211)
Albert SOLER – Anthony Bonner, Les representacions gràfiques al Llibre de contemplació de Ramon Llull  (213-244)
Abstracts (245-255)
Índex d'autors i obres (257-266)

Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d'Aragó (1250-1500), ed. Lola Badia, Lluís Cifuentes, Sadurní Martí i Josep Pujol, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2016, 266 pp. ISBN 978-84-9883-861-9.

Més informació -- Publicacions de l'Abadia de Montserrat

RAMON LULL, PENSADOR I ESCRIPTOR  ·  CONGRÉS DE CLAUSURA DEL VII CENTENARI DE LA MORT DE RAMON LLULL (BARCELONA, 16-18 DE NOVEMBRE DE 2016)

Programa complet

L'Aula Lul·liana de Barcelona organitza coordinadament amb la Societat de Filosofia Medieval el congrés acadèmic de clausura de l'Any Llull (novembre 2015-novembre 2016).

La trobada de Barcelona s'articula amb la que, sota els auspicis del bisbat de Mallorca, es va celebrar a Palma, en ocasió de l'obertura de les festes del VII Centenari de la mort de Ramon Llull. El congrés de Barcelona proposa les següents quatre àrees temàtiques:

la teologia i la mariologia lul·lianesRamon Llull i les llengüesRamon Llull i els sabers del seu tempsla literatura lul·liana

Comissió científica: Agustí Boadas (URL), Òscar de la Cruz (UAB), Alexander Fidora (ICREA-UAB), Jaume Mensa (FdTC-UAB), Carles Llinàs (URL), Joan Santanach (UB), Albert Soler (UB) i Lola Badia (UB), president. Secretària administrativa: Elisenda Sevilla (UB).

La inauguració del congrés tindrà lloc el dia 16, a les 20 h, al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Les sessions del congrés dels dies 17 i 18 de novembre de 2016 se celebraran a l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona i a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona .

Contacte: Elisenda Sevilla Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona - Granvia 585. 08007 Barcelona

Els propers dies 28 i 29 d'octubre de 2016 se celebrarà a Alacant el III Seminari d'estudis hagiogràfics, que en aquesta ocasió du per títol "La literatura hagiogràfica al llindar de la modernitat". Les seves sessions comptaran amb ponències i comunicacions de Giovanni Paolo MAGGIONI (U. Molise), Vicent J. ESCARTÍ (UV), Jordi REDONDO (UV), Carme ARRONIS (UA), Lesley TOWMEY (U. of Northumbria at Newcastle), Hèctor CÀMARA (UA), Andrew BERESFORD (U. Durham), Antoni FERRANDO (UV) i Cristina SOBRAL (U. Lisboa). Una taula rodona tractarà el tema "L'hagiografia, des de la modernitat a l'actualitat", amb participació de Fernando BAÑOS (UA), José ARAGÜÉS (U. Zaragoza), M. Àngels LLORCA (UA), M. Àngels HERRERO (UA), Tomàs MARTÍNEZ (U. Jaume I) i Àngel NARRO (UV).

Més informació a: https://web.ua.es/iifv/documents/Seminari_Hagiografia_III.pdf

Acaba d'apareixèr el volum L'immagine di Alfonso il Magnanimo tra letteratura e storia, tra Corona d'Aragona e Italia. / La imatge d'Alfons el Magnànim en la literatura i la historiografia entre la Corona d'Aragó i Itàlia, a cura de Fulvio Delle Donne i Jaume Torró Torrent, Firenze: Sismel-Edizione del Galluzzo, Medievi, 10, 2016, xii+300+16 taules (ISBN 978-88-8450-691-7).

Aquest volum reuneix diverses contribucions sobre la literatura, historiografia, representació artística i doctrina política en l'entorn d'Alfons IV el Magnànim. La seva cort, o el pavelló del camp de guerra, on es parlaven català, el vulgar italià i el llatí, fou un important punt d'encontre de la cultura medieval i humanística i un centre promotor de l'art tardogòtica i renaixentista.

Amb la finalitat de de reviure històricament aquest ambient, el llibre presenta i estudia els grans escriptors (Ausiàs March, Curial e Güelfa, Joanot Martorell, Jaume Roig) i els gèneres literaris (la lírica i la novel·la cavalleresca) de la literatura catalana del segle XV en l'ambient internacional de l'humanisme monàrquic de la cort napolitana del rei Alfons.

El volum aplega contribucions d'importants especialistes europeus sobre la matèria, coordinats per Fulvio Delle Donne (U. della Basilicata) i Jaume Torró (U. de Girona-ILCC):

F. Delle Donne - J. Torró Torrent, Premessa
L. Badia, Alfonso d'Aragona e i grandi scrittori catalani medievali
F. Tateo, Memoria e oblio di Alfonso nei secoli della letteratura italiana
F. Delle Donne, Cultura e ideologia alfonsina tra tradizione catalana e innovazione umanistica
G. Cappelli, E tutto il resto è dottrina. Sangue e virtù nella caratterizzazione dottrinale di Alfonso
A. Iacono, L'immagine di Alfonso nell'inedito Novencarmen di Lorenzo Valla
A. M. Oliva, El rey "tenía inteligencia con Ursinos y Coloneses para poner alguna revuelta en Roma". Alfonso, il papato e Roma all'epoca di Eugenio IV
J. Barreto, La matrice valenciana della politica artistica alfonsina
J. Domenge Mesquida, La imatge sumptuària d'Alfons: joies documentades, representades, imaginades
L. Cabré, Ausiàs March e Alfonso il Magnanimo
F. J. Rodríguez Risquete, La nau de Lleonard de Sos de Barcelona a Nàpols
J. Torró Torrent, Il romanzo cavalleresco tra la letteratura antica e i romanzi cavallereschi e d'avventura francesi e borgognoni
R. Beltran, Philippe de Bourgogne à l'aide d'Alphons de Naples: l'image du roi et l'epique de la croisade dans le roman de Les trois fils de rois
R. Ramos, Primi documenti su Pedro de Corral, autore della Crónica sarracina.

Més informació a: http://www.sismel.it/tilist.asp