Narpan

visiteu Sciència.cat

Universitat de Barcelona
Centre de Documentació Ramon Llull
Institut de Recerca en Cultures Medievals
Professor Agregat d'Universitat
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Figueres, 1964. Professor Agregat de la Universitat de Barcelona (des de 2007) i membre del Centre de Documentació Ramon Llull i de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCUM), de la UB. És doctor en Filosofia i Lletres (Història) per la Universitat Autònoma de Barcelona (1993), amb una tesi dirigida per Luis García Ballester. A partir del mestratge d'aquest i de Danielle Jacquart, ha desenvolupat la recerca al CSIC (Institució Milà i Fontanals) de Barcelona (1987-1993) i a l'École Pratique des Hautes Études (Sciences historiques et philologiques) de París (1993-1995), amb beques del Ministerio de Educación y Ciencia espanyol i de la Unió Europea. Ha estat investigador contractat del Programa I3P del CSIC a la Institució Milà i Fontanals, durant 1996-1998, i del Programa Ramón y Cajal del MEC a la Universitat de Barcelona (Facultat de Filologia), durant 2003-2006.

Forma part del grup de recerca "Cultura i literatura a la Baixa Edat Mitjana" (ref. SGR 2009-1261) consolidat pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa (DIUE) de la Generalitat de Catalunya i dirigit per Lola Badia (UB). Ha dirigit i dirigeix projectes de recerca finançats del MICINN (ref. HUM2004-05176/FILO i FFI2008-02163/FISO), i amb Antònia Carré (UOC) coordina l'espai virtual Sciència.cat.

Les seves línies de recerca, centrades particularment a l'àrea cultural catalana durant la Baixa Edat Mitjana, inclouen la difusió de la ciència i de la tècnica en català i del model de medicina i de metge universitaris, i diferents aspectes de la història dels oficis pràctics, del llibre i de la cultura escrita. Entre les seves publicacions destaquen la monografia La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement (Barcelona 2002, 2a ed. 2006; vegeu Suplements) i sengles contribucions a la sèrie Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (X.2, Barcelona 1998; XVII, Barcelona 2004).

Actualment, coordina la construcció d'un corpus digital especialitzat en el marc de l'espai Sciència.cat, que inclou una biblioteca digital i un conjunt de bases de dades de les obres científiques i tècniques medievals i renaixentistes en català (originals i traduccions), de manuscrits i impresos antics, documentació auxiliar i vocabulari tècnic. Treballa també en l'edició i estudi d'alguns d'aquests textos.

1. Lluís Cifuentes, Medicina i guerra a l'Europa baix-medieval: la sanitat i la participació dels seus professionals en les expedicions militars de la Corona d'Aragó (1309-1355), Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 1993 [ed. microfotogràfica: Bellaterra, Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1995, 3 mf. ISBN 84-4900-279-6].
2. Michael R. McVaugh i Lluís Cifuentes (eds.), [Arnau de Vilanova], Regimen Almarie (Regimen castra sequentium). Edidit Michael R. McVaugh. Et praefatione et commentariis catalanis anglicisque et documentis instruxerunt L. Cifuentes et M.R. McVaugh. Dins Luis García Ballester, Juan A. Paniagua i Michael R. McVaugh (eds.), Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, vol. X-2, Barcelona, Universitat de Barcelona-Fundació Noguera, 1998, 229 pp. ISBN 84-7935-338-4
3. Lluís Cifuentes, La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona-Palma de Mallorca, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears (Col·lecció Blaquerna, 3), 2002, 410 pp.+12 làm. ISBN 84-8338-314-4 [2a ed. revisada i ampliada: 2006, 466 pp.+12 làm. ISBN 84-475-3120-2] [vegeu Suplements].
4. Mercè Tatjer, Lluís Cifuentes i Isabel Lobo (coord.), Història termal de Caldes de Montbui, Caldes de Montbui, Ajuntament de Caldes de Montbui, 2002, 301 pp. ISBN 84-6063-141-9
5. Ana Labarta, José Martínez Gázquez, Michael R. McVaugh, Danielle Jacquart i Lluís Cifuentes (eds.), [Arnau de Vilanova], Translatio libri Albuzale de medicinis simplicibus, ediderunt J. Martínez Gázquez et M.R. McVaugh. Abu-l-Salt Umayya, Kitab al-adwiya al-mufrada, edidit A. Labarta. Llibre d'Albumesar de simples medecines, edidit L. Cifuentes. Et praefatione et commentariis instruxerunt A. Labarta, J. Martínez Gázquez, M.R. McVaugh, D. Jacquart et L. Cifuentes. Dins Michael R. McVaugh, Pedro Gil Sotres, Fernando Salmón i Jon Arrizabalaga (eds.), Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, vol. XVII, Barcelona, Universitat de Barcelona-Fundació Noguera, 2004, 625 pp. ISBN 84-9779-240-0
6. Abu-l-Salt de Dénia (Albumesar), Llibre de simples medecines: traducció catalana medieval, edició critica de Lluís Cifuentes. Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics), en procés de publicació.

1. [amb Jon Arrizabalaga], «La medicina: institucions, sabers, pràctiques, protagonistes», dins Història de la cultura catalana, vol. 1 (L'esplendor medieval, ss. XI-XV), Barcelona, Edicions 62, 1999, pp. 247-270.
2. «Las traducciones catalanas y castellanas de la Chirurgia magna de Lanfranco de Milán: un ejemplo de intercomunicación cultural y científica a finales de la Edad Media», dins Tomàs Martínez Romero i Roxana Recio (eds.), Essays on medieval translation in the Iberian Peninsula, Omaha-Castelló de la Plana, Creighton University-Universitat Jaume I, 2001, pp. 95-127.
3. «Els banys de Caldes de Montbui, de l'època medieval a la Il·lustració», dins Mercè Tatjer, Lluís Cifuentes i Isabel Lobo (coord.), Historia termal de Caldes de Montbui, Caldes de Montbui, Ajuntament de Caldes de Montbui, 2002, pp. 47-96.
4. [amb Isabel Lobo i Jerónimo Bouza], «Apèndix I: Documents», dins Mercè Tatjer, Lluís Cifuentes i Isabel Lobo (coord.), Història termal de Caldes de Montbui, Caldes de Montbui, Ajuntament de Caldes de Montbui, 2002, pp. 257-268.
5. [amb Isabel Lobo], «Apèndix III: Glossari de termalisme, hidrologia i climatologia mèdiques, hidroteràpia i talassoteràpia», dins Mercè Tatjer, Lluís Cifuentes i Isabel Lobo (coord.), Història termal de Caldes de Montbui, Caldes de Montbui, Ajuntament de Caldes de Montbui, 2002, pp. 277-292.
6. [amb Carmel Ferragud], «El cuidado de los animales y sus enfermedades», dins Luis García Ballester (†), José Mª. Lopez Piñero i José Luis Peset (coord.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla , vol. 1 (Edad Media), dir. Luis García Ballester, Valladolid, Junta de Castilla y León, 2002, pp. 915-926.
7. «Abu ‘Ali ibn Sina (Avicena): vida y obra del autor del Canon de la medicina / Abu ‘Ali ibn Sina (Avicenna): the life and works of the author of the Canon of medicine», dins Avicena, Canon medicinae: estudio y edición facsímil del ms. 2197 de la Biblioteca Universitaria de Bolonia, Madrid, AyN Ediciones, 2002, pp. 15-107.
8. «La vernacularización de la ciencia a finales de la Edad Media: un modelo explicativo a partir del caso del catalán», dins Bertha M. Gutiérrez Rodilla (ed.), Aproximaciones al lenguaje de la ciencia, Burgos, Fundación Instituto Castellano y Leonés de la Lengua, 2003, pp. 265-300.
9. «Fuentes para el estudio de la vernacularización de la ciencia a finales de la Edad Media», dins Bertha M. Gutiérrez Rodilla (ed.), Aproximaciones al lenguaje de la ciencia, Burgos, Fundación Instituto Castellano y Leonés de la Lengua, 2003, pp. 419-451.
10. «L'ús del català en els textos científics durant la Baixa Edat Mitjana i el primer Renaixement», dins Joan Vernet i Ginés i Ramon Parés i Farràs (dirs.), La ciència en la història dels Països Catalans, vol. 1 (Dels àrabs al Renaixement), València, Institut d'Estudis Catalans-Universitat de València, 2004, pp. 327-361.
11. «L'ús del català en les obres científiques i pràctiques a finals de l'Edat Mitjana», dins Anna Alberni (ed.), Speculum al foder, Bellcaire d'Empordà, Edicions Vitel·la (Philologica: Sèrie Textos, 4), 2007, pp. 115-127.
12. «La ciencia en vulgar y las élites laicas, de la Edad Media al Renacimiento», dins Fernando Serrano Larráyoz (ed.), Juan Vallés, Regalo de la Vida Humana, Pamplona, Gobierno de Navarra, 2008, pp. 123-148.
13. «Estratègies de transició: pobres i versos en la transmissió extraacadèmica del saber a l'Europa llatina tardomedieval», dins Anna Alberni - Lola Badia - Lluís Cabré (eds.), Translatar i transferir: la transmissió dels textos i el saber (1200-1500), Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum - Universitat Rovira i Virgili, 2009, pp. 241-263.

1. [amb Pere Cano Ferri, José P. Galiana Chacon, Melitón Martinez Morales i Vicente Pons Alos], «Los archivos parroquiales de la Vall de Càrcer (Alcàntera, Beneixida, Càrcer y Cotes), Alcocer-Gavarda, Antella, Sellent y Sumacàrcer», Saitabi, 37 (1987), 33-93.
2. [amb Luis García Ballester], «Els professionals sanitaris de la Corona d'Aragó en l'expedició militar a Sardenya de 1354-1355», Arxiu de Textos Catalans Antics, 9 (1990), 183-214.
3. «Translatar sciència en romans catalanesch: la difusió de la medicina en català a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement», Llengua & Literatura, 8 (1997), 7-42.
4. «Vernacularization as an intellectual and social bridge: The Catalan translations of Teodorico's Chirurgia and of Arnau de Vilanova's Regimen sanitatis», Early Science and Medicine, 4 (1999), 127-148.
5. [amb Carmel Ferragud] , «El Libre de la menescalia de Manuel Dies: de espejo de caballeros a manual de albéitares», Asclepio, 51 (1999), 93-127.
6. [amb Gemma Escribà], «El monopoli de la paraula: cura d'ànimes, educació i fe pública a la parròquia de Santa Maria de Piera durant la Baixa Edat Mitjana», Anuario de Estudios Medievales , 28 (1999), 789-820.
7. «Una confidència feta al notari Bartomeu de Miramat per fra Francesc, bisbe de Bisarcio: fembres, febres i desnaturament a la Sardenya de mitjan segle XIV», Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 17 (1999), 7-24.
8. «La promoció intel·lectual i social dels barbers-cirurgians a la Barcelona medieval: l'obrador, la biblioteca i els béns de Joan Vicenç (fl. 1421-1464)», Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 429-479.
9. «Fragments d'un ms. en català de la Chirurgia de Teodoric reaprofitats en relligadures del Cinc-cents», Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 561-585.
10. «Notícia d'una traducció catalana de la Chirurgia d'Henri de Mondeville», Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 587-599.
11. «Una traducció catalana desconeguda de la Chirurgia parva de Gui de Caulhiac», Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 601-509.
12. «La medicina en las galeras de la Corona de Aragón a finales de la Edad Media: la caja del barbero y sus libros», Medicina & Historia, 4ª época, 4 (2000), 1-15.
13. [amb Antònia Carré], «Quesits (Barcelona, Pere Posa, 1499): una traducció catalana desconeguda de Il Perchè (Liber de homine) de Girolamo Manfredi amb filtre napolità», Arxiu de Textos Catalans Antics, 20 (2001), 543-560.
14. «Nota sobre la traducció catalana del De medicinis simplicibus d'Abu-l-Salt de Dénia», Quaderns de Filologia: Estudis Literaris, 8 [= Rosanna Cantavella, Marta Haro i Elena Real (eds.), Traducció i pràctica literària a l'Edat Mitjana romànica ] (2003), 119-149.
15. «La medicina medieval i els viatges per mar», Mot So Razo, 3 (2004), 35-44.
16. «Les obres alquímiques ‘arnaldianes' en català a finals de l'Edat Mitjana», Arxiu de Textos Catalans Antics, 23/24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2004-2005), 129-150.
17. [amb Antònia Carré], «Éxito y difusión de la literatura de problemas en la Castilla del siglo XVI: la traducción castellana de Il Perché de Girolamo Manfredi (Zaragoza, 1567)», Asclepio, 58/1 (2006), 149-196.
18. «Textes scientífiques en catalan (XIIIe -XVIe siècles) dans les bibliothèques de France», Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 52 (2007), 89-118.
19. [amb Antònia Carré], «Práctica social, saber médico y reflejo literario de la cultura del baño en el contexto catalán medieval», Anuario de Estudios Medievales, 39(1) (2009), 203-222.

1. [amb Luis García Ballester], «Medicina i professionals sanitaris en l'expedició militar a Sardenya de 1354-1355», dins XIV Congresso di storia della Corona d'Aragona (Sassari-Alghero 19-24 Maggio 1990): La Corona d'Aragona in Italia (secc. XIII-XVIII). 1. Il «regnum Sardiniae et Corsicae» nell'espansione mediterranea della Corona d'Aragona, vol. 2.1 (Comunicazioni), Sàsser, Carlo Delfino Editore, 1995, pp. 305-328.
2. [amb Carmel Ferragud], «De Nàpols a València: el Llibre de la menescalia de Manuel Dies, majordom d'Alfons el Magnànim», dins XVI Congresso internazionale di storia della Corona d'Aragona: la Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo... (Napoli-Caserta-Ischia, 18-24 settembre 1997), vol. 2, Nàpols, Paparo Edizioni, 2000, pp. 1321-133.
3. [amb Carmel Ferragud i Luis García Ballester], «Els menescals i l'art de la menescalia a la Corona d'Aragó durant la Baixa Edat Mitjana», dins Història de la ramaderia i la veterinària als Països Catalans. IV Col·loqui d'història agrària (maig del 1997). Actes, Barcelona, Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Universitat de Barcelona, 1999, pp. 75-98.
4. «La literatura quirúrgica baixmedieval en romanç a la Corona d'Aragó: escola, pont i mercat», dins Lola Badia, Míriam Cabré i Sadurní Martí (eds.), Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (s. XIII-XV): Actes del III Col·loqui internacional Problemes i mètodes de literatura catalana antiga (Girona, 5-8 de juliol de 2000), Girona-Barcelona, Universitat de Girona-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, pp. 319-334.
5. «Cavalls, bous i vaques: sobre manescalia i agronomia a Catalunya entre l'Edat Mitjana i la Moderna», dins Josep Batlló Ortiz , Pasqual Bernat López i Roser Puig Aguilar (coord.), Actes de la VI Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Vic, 27, 28 i 29 d'octubre de 2000), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'IEC, 2002, pp. 87-91.
6. «La volgarizzazione della scienza alla fine del Medioevo: un modello interpretativo a partire dal caso del catalano», dins Nadia Bray i Loris Sturlese (eds.), Filosofia in volgare nel Medioevo: Atti del XII Convegno nazionale della Società italiana per lo studio del pensiero medievale (Lecce, 27-29 settembre 2002), Louvain-la-Neuve, Fédération Internationale des Instituts d'Études Médiévales, 2003, pp. 247-263.
7. «Université et vernacularisation au bas Moyen Âge: Montpellier et les traductions catalanes médiévales de traités de médecine», dins Daniel Le Blévec i Thomas Granier (dirs.), L'Université de Médecine de Montpellier et son rayonnement (XIIIe -XVe siècles): actes du colloque international de Montpelllier organisé par le Centre de recherches et d'études médiévales sur la Méditerranée occidentale (Université Paul Valéry-Montpellier III), 17-19 mai 2001, Turnhout, Brepols, 2004, pp. 273-290.
8. «Les obres alquímiques ‘arnaldianes' en català a finals de l'Edat Mitjana», dins Josep Perarnau (ed.), Actes de la «II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova», Barcelona, Institut d'Estudis Catalans (Treballs de la Secció de filosofia i ciències socials, 30), 2005, pp. 129-150.
9. «L'astronomia i l'astrologia en català a finals de l'Edat Mitjana», dins Antoni Amengual, Guillem X. Pons i Joan March (eds.), Conferències de les Jornades de commemoració i estudi de l'eclipsi total de Sol a la Mallorca de 1905, Palma, Societat d'Història Natural de les Balears (Monografies, 13), 2005, pp. 1-22.
10. [amb Antònia Carré], «Los baños en la literatura catalana medieval durante los siglos XIV y XV», dins Actas del XI Congreso internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Leon, 20-24 de septiembre de 2005), León, Universidad de León, 2007, pp. 395-403.
11. «Un manual de tintorería catalán del siglo XV», dins Ricardo Córdoba de la Llave (ed.), Craft Treatises and Handbooks: The Dissemination of technical Knowledge in the Middle Ages (Proceedings of the International Symposium held at Córdoba, 6-8 october 2005), Còrdova, Universidad de Córdoba, en procés de publicació.

1. [Ressenya de:] Juan A. Paniagua, Studia arnaldiana: trabajos en torno a la obra médica de Arnau de Vilanova, c. 1240-1311, Barcelona, Fundación Uriach 1838, 1994. History and Philosophy of Life Sciences, 18 (1996), 79-80.
2. [Ressenya de:] Juan A. Paniagua, Studia arnaldiana: trabajos en torno a la obra médica de Arnau de Vilanova, c. 1240-1311, Barcelona, Fundación Uriach 1838, 1994. Anuario de Estudios Medievales, 27(1) (1997), 619-621.
3. [Ressenya de:] María Estela González de Fauve (coord.), Medicina y sociedad: curar y sanar en la España de los siglos XIII al XVI, Buenos Aires, Universidad de Buenos Aires, 1996. Anuario de Estudios Medievales, 26(1) (1996), 514-518.
4. [Ressenya de:] Guillelmi de Conchis Dragmaticon Philosophiae, cura et studio I. Ronca. Summa de Philosophia in vulgari, cura et studio L. Badia et J. Pujol [= Guillelmi de Conchis Opera Omnia, tomus I, director of the project E. Jeauneau, in Corpus Chistianorum, Continuatio Medievalis, CLII]. Anuario de Estudios Medievales, 27(2) (1997), 1260-1262.
5. [Ressenya de:] Guillelmi de Conchis Dragmaticon Philosophiae, cura et studio I. Ronca. Summa de Philosophia in vulgari, cura et studio L. Badia et J. Pujol [= Guillelmi de Conchis Opera Omnia, tomus I, director of the project E. Jeauneau, in Corpus Chistianorum, Continuatio Medievalis, CLII]. Dynamis, 19 (1999), 510-512.
6. «L'astrologia a la Catalunya medieval: ressenya d'una edició recent» [ressenya de:] Susanna Vela Palomares (ed.), Tencar: una miscel·lània d'astrologia del s. XV, a Andorra, Andorra la Vella, Consell General d'Andorra, 1997. Anuario de Estudios Medievales, 31/1 (2001), 462-468.
7. [Ressenya de:] Hipòcrates, Aforismes: traducció catalana medieval, ed. Antònia Carré, Barcelona, Curial Edicions Catalanes-Publ. de l'Abadia de Montserrat, 2000. Dynamis, 21 (2001), 493-497.
8. [Ressenya de:] Hipòcrates, Aforismes: traducció catalana medieval, ed. Antònia Carré, Barcelona, Curial Edicions Catalanes-Publ. de l'Abadia de Montserrat, 2000. Estudis Romànics, 24 (2002), 342-344.
9. [Ressenya de:] Josep Casulleras i Julio Samsó (eds.), From Baghdad to Barcelona: Studies in the Islamic exact sciences in honour of Prof. Juan Vernet / De Bagdad a Barcelona: Estudios sobre historia de las ciencias exactas en el mundo islámico en honor del Prof. Juan Vernet, 2 vols., Barcelona, Instituto Millàs Vallicrosa de Historia de la Ciencia Arabe, 1996. Anuario de Estudios Medievales, 31/2 (2001), 988-991.
10. [Ressenya de:] Luis García Ballester, Medicine in a multicultural society: Christian, Jewish and Muslim practitioners in the Spanish kingdoms, 1222-1610, Aldershot-Burlington, Ashgate/Variorum (Variorum Collected Studies Series: CS702), 2001. Aljamía, 14 (2002), 379-383.
11. [Ressenya de:] Luis García Ballester, La búsqueda de la salud: sanadores y enfermos en la España medieval, Barcelona, Ediciones Península (Historia, Ciencia, Sociedad, 321), 2001. Aljamía, 14 (2002), 373-379.
12. [Ressenya de:] Betsabé Caunedo del Potro i Ricardo Córdoba de la Llave, El Arte del alguarismo: un libro castellano de aritmética comercial y de ensayo de moneda del siglo XIV (Ms. 46 de la Real Colegiata de San Isidoro de León). Estudio, edición, glosario e índices, Valladolid, Junta de Castilla y León, 2000. Anuario de Estudios Medievales, 33/2 (2003), 934-937.
13. [Ressenya de:] Harvey Hames, «The Language of Conversion: Ramon Llull's Art as a Vernacular», dins Fiona Somerset i Nicholas Watson (eds.), The Vulgar Tongue: Medieval and Postmedieval Vernacularity, University Park, The Pennsylvania State University Press, 2003, pp. 43-56. Studia Lulliana, 44 (2004), 180-182.
14. [Ressenya de:] Groupe de recherches La civilisation de l'écrit au Moyen Âge, coord. per Olivier Guyotjeannin (École nationale des chartes), Conseils pour l'édition des textes médiévaux, 3 vols., París, Comité des travaux historiques et scientifiques-École nationale des chartes (Orientations et méthodes), 2001, 2001 i 2002 (amb Joana Álvarez i Xavier Bonillo). Studia Lulliana, 44 (2004), 179-180.
15. [Ressenya de:] Llibre de Sent Soví / Llibre de totes maneres de potatges de menjar, a cura de Rudolf Grewe (†). Edició revisada per Amadeu J. Soberanas i Joan Santanach. Llibre de totes maneres de confits, edició crítica de Joan Santanach i Suñol. Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, B 22), 2003. Estudis Romànics (Barcelona), 27 (2005), 461-464.
16. [Ressenya de:] Chiara Crisciani, «Artefici sensati: experientia e sensi in alchimia e chirurgia», dins Chiara Crisciani i Agostino Paravicini Bagliani (eds.), Alchimia e medicina nel Medioevo, Florència, SISMEL-Ed. del Galluzzo (Micrologus' Library, 9), 2003, pp. 135-160. Studia Lulliana, 45-46 (2005-2006), 165-166.
17. [Ressenya de:] Chiara Crisciani, «Il farmaco d'oro: alcuni testi tra i secoli XIV e XV», dins Chiara Crisciani i Agostino Paravicini Bagliani (eds.), Alchimia e medicina nel Medioevo, Florència, SISMEL-Ed. del Galluzzo (Micrologus' Library, 9), 2003, pp. 135-160. Studia Lulliana, 45-46 (2005-2006), 166-167.

1. Edició del poema «En nom de Deu totpoderos / tramet saluts, Amor, a vos... », al Repertorio informatizzato dell'antica letteratura catalana (RIALC), Nàpols, Università di Napoli Federico II, 2000.
2. Suplements a «La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement», a Sciència.cat (2006-).

1. «Arnau segons Batllori: el tercer volum de l'obra completa de Miquel Batllori és un aplec d'estudis sobre Arnau de Vilanova i la seva influència mèdica i religiosa posterior» [ressenya de:] Miquel Batllori, Arnau de Vilanova i l'arnaldisme, dins Idem, Obra completa, vol. 3, València, Tres i Quatre, 1994. El Temps, 12(567) (1 de maig de 1995), p. 85.
2. «Bernat Sarriera, metge de cirurgia de casa del senyor rei (Girona, fl. 1343-1375): els profits de la guerra», El Temps, 13(654) (30 de des. de 1996), supl. El Temps de la Salut, núm. 2 (des. de 1996), p. 9.
3. Col·laborador de: Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus Presidents, 3 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003, vol. 1 [articles Marc de Vilalba 1413-1416, Andreu Bertran 1416-1419, Dalmau de Cartellà 1422-1425, Felip de Malla 1425-1428, Domènec Ram 1428-1431, Marc de Vilalba 1431-1434, Pere de Palou 1434-1437, Pere de Darnius 1437-1440, Bertran Samasó 1449-1452, Bernat Guillem Samasó 1452-1455, Nicolau Pujades 1455-1458, Antoni Pere Ferrer 1458-1461].
4. Col·laborador de: Medieval Science, Technology and Medicine: An Encyclopedia, dir. per Thomas F. Glick, Steven J. Livesey i Faith Wallis, Londres, Routledge, 2005 [article «Borgognoni, Teodorico», pp. 95-96].
5. «La medicina en català, del manuscrit a la impremta: traduccions, obres originals i mercat de demanda a l'Edat Mitjana i el Renaixement», Temes de Sciència.cat (2007).
6. «Manuel Díez i el seu manual de menescalia: la culminació de la veterinària en el marc ibèric tardomedieval i renaixentista», Temes de Sciència.cat (2007).
7. Col·laborador de: Diccionario Biográfico Español, dir. per Gonzalo Anes, Quintín Aldea i Jaime Olmedo, Madrid, Real Academia de la Historia, en procés de publicació [article «Díez, Manuel»].

1. Michael R. McVaugh (ed.), [Arnau de Vilanova], Tractatus de intentione medicorum. Edidit Michael R. McVaugh. Et praefatione et commentariis Catalanis Anglicisque instruxit Michael R. McVaugh. Dins Luis García Ballester, Juan A. Paniagua i Michael R. McVaugh (eds.), Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, vol. V-1, Barcelona, Universitat de Barcelona- Fundació Noguera, 2000, 222 pp. ISBN 84-7935-698-7[traducció anglès-català de l'estudi introductori a cura de Lluís Cifuentes].
2. «Vint-i-cinc anys d'un gran projecte internacional: Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia», Ictineu: Butlletí de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 14 (tardor 2000), 10-11.
3. [amb Carmel Ferragud], «Lluís García Ballester: perfil d'urgència», El Temps, 17(857) (2000) (14 de nov. de 2000), supl. El Temps d'Història, núm. 1, p. XVI.
4. J. N. Hillgarth, Diplomatari lul·lià: documents relatius a Ramon Llull i a la seva família, Barcelona, Universitat de Barcelona - Palma, Universitat de les Illes Balears (Col·lecció Blaquerna, 1), 2001, 105 pp. ISBN 84-8338-254-7 [traducció llatí-català dels documents a cura de Lluís Cifuentes].
5. «In memoriam Lluís García Ballester: herència i record», Arxiu de Textos Catalans Antics, 20 (2001), 535-542.
6. «Luis García Ballester (1936-2000). In memoriam», Estudis Romànics, 26 (2004), 467-472.

1. [amb Ricardo Córdoba de la Llave], Joanot Valero, Manual de tintoreria.
2. Hunayn ibn Ishaq (Johannitius), Llibre d'introduccions a l'Art de la Medicina de Galè (Isagoge ad Tegni Galieni): traduccions catalanes medievals.
3. Teodoric Borgognoni, Cirurgia: traducció catalana medieval de Guillem Corretger.
4. Manuel Díez, Llibre de la menescalia.
5. La pràctica veterinària d'un menescal del Sis-cents: els comptes de Pere Forners, un menescal rossellonès a Piera, Montserrat i Esparreguera (1624-1633).