Narpan · Cultura i Literatura de la Baixa Edat Mitjana

Universitat Autònoma de Barcelona · Universitat de Barcelona · Universitat de Girona

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Inici Qui som Investigadors Lola Badia

Lola Badia Pàmies

Correu electrònic Imprimeix PDF

L Badia primavera 16

Universitat de Barcelona
Catedràtic d'Universitat
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Barcelona, 1951.

Formació: Educada amb el traductor i assagista Alfred Badia, després d'obtenir la Maturità Scientifica al Liceu Italià de Barcelona (1968), es va llicenciar en Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma d'aquesta ciutat (1973), on es va doctorar en Filologia Romànica (1977) sota la direcció de Martí de Riquer. El 1983 va guanyar unes oposicions a càtedra de Literatura Catalana i, en anys successius, va passar temporades d'estudi al Warburg Institute de la Universitat de Londres, al Raimundus-Lullus-Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia, al Clare Hall College de la Universitat de Cambridge, al Pontifical Institute of Mediaeval Studies de la Universitat de Toronto i a la Biblioteca Nacional de França.

Carrera: Ha exercit la docència a les Universitats Autònoma de Barcelona i de Girona. Actualment és membre del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, a la Universitat de Barcelona. Dirigeix el Centre de Documentació Ramon Llull de la Facultat de Filologia i Comunicació d'aquesta Universitat, on, d'ençà del curs 1987-1988, coordina un Seminari d'Investigadors (SLIMM). És responsable del Grup de Recerca Consolidat (SGR) Literatura i cultura a la baixa edat mitjana, subvencionat per la Generalitat de Catalunya (AGAUR), i ha dirigit i dirigeix Projectes de Recerca del Ministeri d'Educació espanyol, actualment, Narpan II. CORPUS DIGITAL DE TEXTOS CATALANES MEDIEVALES, PGC2018-095417-B-C61PGC2018-095417-B-C61.

Mèrits: És membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des de 1996, forma part de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona (IRCVM) i pertany a diverses associacions d'estudi d'àmbit català i medievalístic (AILLC, AHLM, SEMYR); també figura als consells assessors i a la redacció de diverses revistes especialitzades (AEM, SL) i d'alguns comitès tècnics editorials (NEORL). Ha dirigit una vintena de tesis doctorals i ha obtingut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat (2000) i el Premi Nacional de Cultura del CONCA (2016).

Publicacions: Ha publicat sobre la lírica i la narrativa de tradició trobadoresca (edició del Cançoneret de Ripoll, 1983), sobre la cultura literària dels escriptors catalans del Tres-cents e del Quatre-cents (edicions de Lo somni de Bernat Metge, 1999, i, amb Jaume Torró, del Curial e Güelfa, 2011), sobre Ramon Llull i l'herència científica medieval en vulgar (edició dels Començaments de medicina i del Tractat d’astronomia, 2002; amb Albert Soler i Joan Santanach, Ramon Llull a Vernacular Writer, Londres 2016), ha dirigit els tres volums de tema medieval de la Història de la Literatura Catalana, d’Enciclopèdia Catalana-Editorial Barcino  (2013-2015).

Enllaços: Des del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona coordina, juntament amb Albert Soler, la Base de Dades Ramon Llull, ideada per Anthony Bonner.

http://filcat.ub.edu/directori-organitzatiu/lola-badia-pamies
http://www.boneslletres.cat/membres.asp
http://stel.ub.edu/centrellull/
http://stel.ub.edu/slimm/
http://www.ircvm.ub.edu/lola-badia-pamies/
https://www.alfredbadia.net/

Publicacions

Literatura Catalana de l'Edat Mitjana, vols. 1, 2  i 3 (segles XIII - XIV i XV), direcció de Lola Badia, 2013-2015, dins d'Història de la Litertatura Catalana, dirigida per Àlex Broch, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Ediorial Barcino, Ajuntament de Barcelona, en curs [2020, vol. 6]

Capítols redactats per L.B. Volum I: 1. Edat Mitjana i Literaratura (menys paràgraf 12); 2. Dels orígens al segle XIV (menys par. 8); 3 Les cròniques i els cronistes: paràgrafs 3.1, El text historiogràfic a l'edat mitjana;  3.2, Catalunya i la historiografia entre els segles VIII i XIII; 6. Amb Joan Santanach i Albert Soler, 6.2-6.11, Ramon Llull Volum II:  9. Monarquia, llengua i literatura; 10.5, Lo somni de Bernat Metge (amb Lluís Cabré). Volum III: 15. Curial e Güelfa (amb Jaume Torró); 17.3 La ficció sentimental; 22. La teatralitat difusa de l'edat  Mitjana.

 

Lírica i narrativa de tradició trobadoresca

Amb Alfred Badia: Poesia trobadoresca, pròleg, selecció i notes de 60 poemes de trobadors amb versions poètiques d'A.B., Barcelona, Edicions 62 - La Caixa, 1982 i reed. «Les millors obres de la literatura universal, 14».

Poesia catalana del segle XIX. Edició i estudi del «Cançoneret de Ripoll», Barcelona, Quaderns Crema, 1983.

Amb Martí de Riquer: Les poesies de Jordi de Sant Jordi, pròleg, edició i estudi, València, Edicions Tres i Quatre, 1984 i reed.

Amb Martí de Riquer: «Les poesies de Ramon Boter i l'herència d'Ausias March», dins d' Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, II, Barcelona, Publica cions de l'Abadia de Montserrat , 1986, 253-293.

Amb Amadeu J. Soberanas: Noves noves rimades. La ventura del cavaller N'Huc e de Madona, edició i pròleg, Bellaterra, Stelle dell'orsa [edició privada], 1985. També a: «La ventura del cavaller N'Huc e de Madona . Un nouveau roman occitano-catalan en vers du XIVe siècle», Romania, 453-454, 1-2, 1996, 96-134.

Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València - Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. «Biblioteca Sanchis Guarner, 25».

Tres contes meravellosos del segle XIV, edició i comentaris, Barcelona, Quaderns Crema, 2003.

«De l'amor que educa a la passió culpable: Jordi de Sant Jordi XI versus Ausiàs March IV», dins de Professor Joaquim Molas. Memòria, Escriptura, Història, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003, I, 85-97.

«Leggere Ausiàs March. Strumenti per insegnare un classico», Ausiàs March e il canone europeo, a cura di Benedetta Aldinucci e Celia Nadal Pasqual, Alessandria: Edizioni dell’Orso, 2018, 33-57

Guillem de Torroella, La Faula, versió de Lola Badia, Barcelona, Editorial Barcino-Tast de clàssics, 2020.

 

Escriptors catalans del Tres-cents i del Quatre-cents

«Sobre la traducció catalana del Decameron de 1429», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 35, 1973-1974, 69-101.

Amb Xavier Lamuela: Obra completa de Bernat Metge, edició i pròleg, Barcelona, Editorial Selecta, 1975.

Història de Jacob Xalabín, edició i pròleg, Barcelona, Edicions 62, 1982.

«Frontí i Vegeci, mestres de cavalleria en català al segles XIV i XV», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 39, 1983-1984, 191-215.

«La segona visió mitològica de Curial: notes per a una interpretació de l'anònim català del segle xv Curial e Güelfa», dins d' Estudis de llengua i Literatura Catalanes , XIV = Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, 6, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987, 265-292. També a: Actas del I Con greso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Santiago de Compostela, 1985), Barcelona, PPU, 1988, 157-176.

De Bernat Metge a Joan Roís de Corella. Estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana, Barcelona, Quaderns Crema, 1988.

«El Plany dolorós de la reina Hècuba de Joan Roís de Corella. Restauracions i contextos», dins de Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura, III, València -Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991, 195-224.

«Traduccions al català dels segles XIV-XV i innovació cultural i literària», Estudi General , 11: Llengua i Literatura de l'Edat Mitjana al Renaixement , 1991, 31-50.

Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València - Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. «Biblioteca Sanchis Guarner, 25».

«El Tirant en la tardor medieval catalana», dins de les Actes del «Symposion Tirant lo Blanc», Barcelona, Quaderns Crema, 1993, 35-97.

«Bernat Metge i els ‘auctores': del material de construcció al producte elaborat», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona , 43, 1991-1992, 25-39.

«Aucis amors. Teoria i pràctica del desengany d'amor segons Joan Roís de Corella», dins d'Actas do IV Congresso Internacional da AHLM (Lisboa 1991), III, Lisboa, Cosmos, 1993, 275-282.

«La legitimació del discurs literari en vulgar segons Ferran Valentí», dins d' Intel·lectuals i escriptors a la baixa Edat Mitjana, Barcelona, Curial - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, 161-184.

«Sobre una versió vulgar de l'epítom català de la Historia gothica», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XXXI = Miscel.lània Germà Colón, 4, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, 23-36.

«El terme humanisme no defineix la cultura literària dels nostres escriptors en vulgar dels segles XIV i XV», L'Avenç, 200, febrer de 1996, 20-23.

«Fa che tu scrive: variaciones profanas sobre un tema sagrado, de Ramon Llull a Bernat Metge», dins The Medieval Mind. Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, Londres, Tamesis, 1997, 3-20.

«Dos creaciones retóricas olvidadas en el epítome catalán de la Historia gothica», dins d' Actas del VI Congreso Internacional de la AHLM (Alcalá de Henares, 1995), I, Alcalá de Henares, Publicaciones de la Universidad, 1997, 233-242.

«El saber i les lletres fins al 1500», dins d'Història de la cultura catalana, I: L'esplendor medieval, segles XI - XV , Barcelona, Edicions 62, 1999, 71-124.

«L'ascensió irresistible de l'astre literari de Joan Roís de Corella: cinc anys de bibliografia (1993-1997)», Llengua & Literatura, 10, 1999, 402-416.

Bernat Metge, Lo somni , edició i comentaris, Barcelona, Quaderns Crema, 1999.

«Entre Los amores deleitables petrarquescos y la condenada opinión de Epicuro: en el laberinto de Lo somni de Bernat Metge», dins d' Actas del VIII Congreso Internacional de la AHLM (Santander, 1999), Santander, Consejería de Cultura del Gobierno de Cantabria - Año Jubilar Lebaniego - AHLM, 2000, 257-268

«Pròleg amb homenatge a Lo somni», dins de Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (segles XIII - XV ), Actes del III Col·loqui ‘Problemes i Mètodes de Literatura Antiga', (Girona, 2000), Barcelona, Curial - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, 5-22.

«Bernat Metge medievale», dins de Momenti di cultura catalana in un millennio. Atti del VII Convegno dell'AISC (Nàpols, 2000), II, Nàpols, Liguori, 2003, 99-112.

Amb Giorgio Faggin: Bernat Metge, Il sogno, Alessandria, Edizioni dell'Orso, 2004.

«Ride opportunamente l'uomo moderno? Come definire la comicità ne «Lo somni» di Bernat Metge (1399)», dins d'Il riso. Atti delle I Giornate Internazionali Interdisciplinari di Studio sul Medioevo (Siena, 2002), Alessandria, Edizioni dell'Orso, 2005, 341-366.

«La guerra de Troia i les lletres catalanes medievals (segles XIII-XV)», Mot So Razo, 6, 2007, 32-46.

Amb Jaume Torró: «Curial entre Tristán y Orlando», Estudios sobre la Edad Media, el Renacimiento y la Temprana Modernidad, ed. Francisco Bautista Pérez & Jimena Gamba Corradine, San Millán de la Cogolla, El Semyr, Cilengua, La Semyr, 2010, 43-60.

«“Volent escriure a vostra consolació e plaer”: Metge, Corella and other 14th and 15th century masters of Catalan prose», Catalan Historical Review, 3,  2010, 55.

Amb Jaume Torró: Curial e Güelfa, edició crítica i comentaris, Barcelona, Quaderns Crema, 2011

«Lo somni di Bernat Metge e ‘coloro che l’anima morta col corpo fanno’ (Inferno, X.15)», en Fourteenth Century Classicism: Petrarch and Metge, Ed. Lluís Cabré, Alejandro Coroleu, Jill Kraye. Londres: The Warburg Institute – Turín: Nino Aragno Editore, 2012, 69-84 (The Warburg Institute Colloquia, 21).

«Francesos que prestaven pecúnia ab condició que hom las los retés en infern en Lo Somni de Bernat Metge», Revista Catalana de Teologia, 38, 2, 2013, 711-720.

Amb Jaume Torró: «El Curial e Güelfa i el 'comun llenguatge català'», Cultura Neolatina, 74, 1-4, 2014, 203- 245.

Amb Jaume Torró: «Ambient internacional i cultura de cort al Curial e Güelfa: primer suplement a l’edició de Quaderns Crema 2011», Studia mediaevalia Curt Wittlin dicata/Medieaeval Studies in Honour of Curt Wittlin/ Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin, eds. Lola Badia, Emili Casanova i Albert Hauf, Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2015,  51-66.

«Alfonso d’Aragona e i grandi scrittori catalani medievali», L’immagine di Alfonso il Magnanimo / La imatge d’Alfons el Magnànim, ed. Fulvio Delle Donne e Jaume Torró, Florència: Sismel-Edizioni del galluzzo, 2016, 3-19.

«I versi strani del Sermó di Muntaner», Quaderns d'Italià, 21, 2016, 113-130.

Amb Francesc Gómez: «El Tirèsies nou de Lo somni de Bernat Metge», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 55, 2015-2016 [2018], 25-58.

«Quatre Peres, reis d’Aragó, i la literatura (1094-1386). Part I», L’Avenç, 461, octubre 2019, 34-41.

«Quatre Peres, reis d’Aragó, i la literatura (1094-1386). Part II», L’Avenç, 462, novembre 2019, 34-43.

La fusiò iconogràfica de Tirèsies i Esculapi a Lo somni de Bernat MetgeTranslat  Library, 2020, vol. 2, n.4.

 

Ramon Llull

Vegeu la llista completa a la bibliografia de Lola Badia a la Llull DB.

Amb Anthony Bonner: Ramon Llull, Vida, pensament i obra literària, Barcelona, Empúries, 1988 i reed. Versió espanyola: Ramón Llull, Vida, pensamiento y obra literaria , Barcelona, Sirmio- Quaderns Crema, 1993.

Teoria i pràctica de la literatura en Llull, Barcelona, Quaderns Crema, 1992.

Amb Albert Soler: Ramon Llull, Pàgines escollides, edició i pròleg, Vic, Eumo, 1992.

Ramon Llull, Començaments de medicina, Tractat d'astronomia, edició crítica i pròleg, Palma de Mallorca, Patronat Ramon Llull, 2002. NEORL V.

Ramon Llull, Fantàstic, La ciutat del món, edició, traducció i comentaris, Tournhout, Brepols - Santa Coloma de Queralt, Edèndum, 2008. TOLRL, 2.

Ramon Llull, Llibre de meravelles, vol. I, llibres 1-7, vol. II, llibres VIII-X,  dir. Lola Badia, eds. Xavier Bonillo, Eugènia Gisbert i Montserrat Lluch, Palma de Mallorca: Patronat Ramon Llull, NEOLR X, i NEORL XIII, 2014.

Amb Joan Santanach i Albert Soler, Ramon Llull as a Vernacular Writer. Communicating a new kind of Knowledge, Londres: Tamesis, 2016. 372 pp.

Ramon Llull, Fèlix o Llibre de meravelles, edició d’Antoni Bonner, actualització de Lola Badia, Antònia Carré i Eugènia Gisbert, introducció de Lola Badia, Barcelona, Barcino, 2017.

 

Ciència en vulgar a l'edat mitjana

«La filosofia natural de Guillem de Conches en català», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 40, 1985-1986, 137-169.

«Postil·les naturals a Llull i Jordi de Sant Jordi», The Discerning Eye. Studies presented to Robert Pring-Mill on his seventieth birthday , Oxford, The Dolphin Book Co, 1994, 27-38.

Textos catalans tardomedievals i ciència de natures. Discurs llegit el dia 21 de novembre de 1996 en l'acte de recepció pública a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

«Ausiàs March i l'enciclopèdia natural: dades científiques per a un discurs moral», Ausiàs March: Textos i Contextos , Alacant - València - Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana - Departament de Filologia Catalana (Universitat d'Alacant) - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, 31-58.

Amb Josep Pujol: Guillelmi de Conches, Summa de philosophia in vulgari , edició i estudi, dins de Guillelmi de Conches, Dragmaticon philosophiae, Turnhout, Brepols, 1997, 275-531. «Corpus Christianorum. Continuatio Medievalis, 152».

«Pour la version occitane du De rerum proprietatibus de Barthélemy l'Anglais ( XIVe siècle)», dins de Le rayonnement de la civilisation occitane à l'aube d'un nouveau millénaire = 6e Congrès International de l'AIEO, (Viena, 1999), Viena, Praesens Wissensschafverlag, 2001, 310-326.

«La ciència en l'obra de Ramon Llull», La ciència en la història dels Països Catalans, I  (Dels àrabs a la Revolució Científica), Barcelona - València, Institut d'Estudis Catalans - Universitat de València, 2005, 403-442.

«Ramon Llull i la ciència», Història de la Ciència a les Illes Balears. Vol. I, L'Edat Mitjana, eds. Anthony Bonner - Francesc Bujosa Homar, Palma, Govern de les Illes Balears, 2006, 69-100.

 

Sobre literatura catalana

«Teresa la Ben Plantada: una midons del Noucents», Patio de Letras, 7, març de 1984, 57-67.

«Solitud, novel·la», Quaderns Crema, 8, gener de 1984, 27-35.

«Joan Fuster, intèrpret d'Ausiàs March», Canelobre, Revista del Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 22, tardor de 1991, 81-90.

«La literatura catalana medieval vista per alguns erudits vuitcentistes», Actes del Col.loqui Internacional sobre la Renaixença (desembre de 1984), II = Estudis Universitaris Catalans, 28, 1994, Barcelona, Curial, 9-16.

«Riba i els nostres clàssics: notes de lectura», Actes del Simposi Carles Riba, (Institut d'Estudis Catalans, 1984), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986, 231-241.

«Alfred Badia, entre el pensament i la literatura», Serra d'Or, 420, desembre de 1994, 22-26.

«La vall de Ribes en els versos d'Alfred Badia», Revista de Girona, 168, gener-febrer de 1995, 48-51.

«Martí de Riquer al canvi de mil.leni», Serra d'Or, 493, gener de 2001, 47-50.

«Pere Bohigas o la vigència d'una obra filològica», Serra d'Or, 504, setembre de 2001, 30-33.

«El Pere Serafí del doctor Romeu», Serra d'Or, 507, març de 2002, 42-45.

Martí de Riquer i els valors clàsscis de les lletres. Vocació literària i filològica en el centenari del seu naixement, per Lola Badia, Lluís Cabré, Isabel de Riquer, Joan Santanach, Sílvia Coll-Vinent. Amb un catàleg de publicacions de Martí de Riquer, 1931-1936, Barcelona: Editorial Barcino-Generalitat de Catalunya, Insitutció de les Lletres Catalanes, 2014.

«La rebel·lió del boc expiatori» [Sol solet d'Àngel Guimerà], L’Avenç, 447, juny 2018, 10-11.

“El Pros Bernart de Manuel Milà, un heroi provincial”, Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, LVI, 2017-2018 [2020], 347-364.

Altres temes

«Sota la pedra de Calvino», Quaderns Crema, 4, 1981, 63-70.

«Georgians, armenis i tàtars en la nostra Edat Mitjana», Revista de Catalunya, 40, abril de 1990, 130-138.

«Le lusinghe dell'amore romantico nei Canti e nelle Operette morali»,  Giacomo Leopardi. Poesia, pensiero, ricezione, nel bicentenario della nascita del poeta (1798-1998). Atti del Convegno Internazionale di Barcellona (març de 1998), Leonforte, Insula, 2000, 25-44.

«L'amor i la inapetència eròtica a 'El senyor dels anells' de J.R.R. Tolkien», Mot So Razo, Castelló d'Empúries, 4, 2005, 7-20.

«Aragorn-Elessar, el rei que torna amb les mans netes i l'esperit pur segons JRR Tolkien», Els Marges 77, tardor de 2005, 99-122.

«L'orde del temps», [Carlo Rovelli] La Lectora. Revista digtal de crítica literària, 23  d'octubre de 2018.

«La taula periòdica, la pintura a l’oli i les lletres», L’Avenç, 456, abril 2019, 14-16.

«Entre Urús i Meranges, via Sanavastra», Querol, «Pagines literàries pirinenques», abril 2019, 13-18.

 

Darrera actualització de dilluns, 19 d'octubre de 2020 16:44